Passejades

Ahir el handbol i el futbol es van passejar amb dos rivals difícils. El cert és que tots dos van fer uns grans partits. L’handbol va mantenir-se tota l’estona amb dos o tres gols per davant fins que la segona part d’en Barrufet va decidir que la diferència s’ampliés. Un partidàs, també d’en Iker Romero. La primera part del futbol va ser el millor partit del Barça en els darrers dos anys, amb diferència. En Messi i l’Iniesta estratosfèrics novament. En Deco extraordinari, sembla que ha tornat a la terra. A veure si en el proper viatge torna en Ronaldinho i tanquem el tema d’una vegada perquè ja fa pudor.

L’hoquei no fa patir

4 a 0 al descans, 6 a 4 al final. Es van relaxar a la segona part i els de Tenerife van retallar la renta a 2 gols. Van intensificar el ritme cinc minuts i cap a casa. L’hoquei va sobrat.

Vaig comptar els assistents: 137 persones. D’acord, era un dimarts laborable però entre 165.000 socis...

Les seccions, el previst

L’hoquei va guanyar a la pista del Cerdanyola, un equip que tot i que acaba de pujar està decidit a donar guerra i l’handbol es va exhibir al difícil camp de l’Arrate, tot i tenir lesionat a en Nagy i que en Gull no llença a porta, imagino que perquè està recuperant-se d’alguna molèstia. I el basquet, com no, va perdre de pallissa amb el Joventut fent un ridícul espectacular i demostrant que aquest any serà una catàstrofe gràcies als dos vividors: Ivanovic i Savic. Esperem que, ben aviat, la Junta els expulsi del club i qui sigui comenci a refer un equip destrossat i molt mediocre, condemnat a fer el més gran dels ridículs tot l’any.

Barça, Ronaldinho i altres coses

El Barça va jugar sense Ronaldinho i ho va fer molt millor, es clar. En el seu lloc va sortir en Iniesta que és el jugador del barça més en forma, sense comptar amb en Messi que és extraterrestre, i es va guanyar en profunditat, l’equip va crear més perill i no varem perdre les pilotes que perd el brasileny fent el pallasso. Que continuï anant de farra, millor pel Barça.

El millor del partit la consistència defensiva, el treball de Touré al migcamp i la genialitat de Iniesta i Messi. Els més fluixets, sense jugar malament, en Xavi i l’Henry que no estan en el seu millor moment.

Per cert, sabeu que l’Oleguer no és un dels meus favorits, però a qui se li acut treure a un defensa cinc minuts per perdre temps? Va badar, si, però no es pot demanar la mateixa tensió de partit a un jugador que acaba de sortir. Per perdre temps es canvia a un davanter o a un migcampista. Però ja sabem que amb aquest entrenador tant mediocre el risc forma part del nostre dia a dia.

L’estadi del futur

El nou estadi és fantàstic, si més no sobre el paper. Modernitat, carregat de simbologia de Catalunya i el Barça, per fi tot cobert, dissenyat per fer-lo més intimidador pel rival. Espero que, a més, sigui funcional i sigui accessible per tothom, que tingui molts més ascensors, amb més serveis dins el camp, etc. Estic convençut que així serà. Per mi, un 10.

Això és una casa de barrets

El rendiment de l’equip és tant alt que, com a premi, porten als jugadors al Circuit de Montmeló a que es diverteixin. En comptes de tantes tonteries més val que es posin les piles i entrenin força, que falta els hi fa. Aquest dissabte i dimecres tenim dues visites difícils i l’equip està jugant d’autèntica pena. Dediquem-nos al que ens hem de dedicar, si us plau.

El millor, el resultat

Un partit nefast, salvat per la constància i la genialitat d’en Messi. Per sort, l’Olympique ha estat una mare en atac i la nostra defensa l’única línia que ha jugat bé, sobretot l’Abidal. L’Henry ha marcat, per fi, quan ja tots ens creiem que estava negat davant de porta. Ara, a veure que fem amb el Sevilla, que avui ha sortit trasquilat.

Em dona la gana de parlar de l’any passat

El senyor entrenador està enfadat. Resulta que li sap greu que es parli de l’any passat. Bé, doncs parlem d’aquest.

Quina vergonya el joc de l’equip en els dos desplaçaments que hem fet, a Santander i Pamplona. Sembla que juguin a càmera lenta, no penca ningú. I l’entrenador, l’emprenyat, no mou el cul de la banqueta i amb l’empat al marcador em treu un defensa més. L’entrenador més ruc de tercera regional sap que per guanyar al camp d’un equip inferior es treu un davanter, no un defensa.

Parlem de l’any passat perquè ens dona la gana. Per això paguem els carnets que paguen el seu sou multimilionari. I si no li agrada, ja sap.