Construïm el Barça del 2008

Ara tenim la gran oportunitat de construir el Barça del 2008. Tenim jugadors com en Messi, com en Bojan, con l’Iniesta, con l’Eto’o, com l’Abidal, com en Touré, que ens poden fer viure grans tardes de futbol. Construïm un gran equip amb aquests jugadors, recuperant a altres que podem salvar, com Márquez o Henry.

Fem-ho, però primer extirpem els càncers que tenim a dins: Rijkaard, Ronaldinho i Deco. Un inútil i dos pocavergonyes. Fora del Barça, que segur que jugarem millor i els que treballem no tindran la mala influència d’aquests barruts.

No vull ser oportunista

Guanyem al Madrid i perdem de pallissa amb el Menorca. Ho vaig dir l’altre dia, després de guanyar al Realísimo, i tota la temporada que ho repeteixo: tenim el pitjor equip de la nostra història i només es salva en Lakovic. L’altre dia en Basile 27 punts, avui 7 amb un equip de pa sucat amb oli. El gran fixatge Acker l’altre dia ni un punt i avui mitja dotzena. Així no anem enlloc.

Repeteixo: quan comencin els partits decisius ens enfonsarem. Espero tenir que empassar-me les meves paraules.

Ningú fitxarà al speaker del Palau Blaugrana?

Ara que està de moda que els equips fitxin als speakers, el Real Madrid va fitxar al del Saragossa, tinc l’esperança que algú vingui a pel del Palau Blaugrana. No està allà per animar o per informar, està allà per molestar al públic i per acabar fent de disc jockey, la seva vocació natural però frustrada.

És realment necessari aquest soroll infernal per passar les quatre falques de publicitat que ha de posar al marcador? És necessari fer aquests crits terrorífics per dir els noms dels jugadors? Més valdria que vocalitzés i sabríem de quin jugador parla, com a mínim. És un disc jockey frustrat, està clar. Quan no té res per anunciar posa música. El gust dolent, com tot. I ara, per acabar d’arrodonir la feina, resulta que ha vist algun partit de la NBA per la tele, i vol animar els atacs del nostre equip posant inicis de cançons. Ho fa d’una forma tant barroera que només aconsegueix un esclat més dins el pavelló. Dolent, molt dolent.

Victòria contundent

El Barça de basquet ha venjat al de futbol i ha matxacat al Real Madrid. I ja van dos cops. El més destacable ha estat el partidàs d’en Basile i la bona defensa de l’equip. Únicament lamentar que en Acker no ha fet res de res, ni un sol punt.

El Madrid, des del meu punt de vista, s’obsessiona en buscar les faltes dels nostres homes alts i juga només des de sota, renunciant al llançament exterior. I es troba en que els seus homes alts no acaben de fer els punts que li calen i el Barça se li escapa de vint punts. Ja van dues vegades que els hi passa el mateix.

Potser m’hauré d’empassar les meves paraules, res m’agradaria més, però segueixo pensant que tenim el pitjor equip dels darrers vint anys i que quan s’acostin els partits importants farem figa. Com a mínim ningú podrà dir-me que no ho he dit el dia que hem arrasat a un dels grans.

Els culés estem emprenyats i el club no mou fitxa

Aquests dies de Nadal he pogut estar amb bona part de la meva família i estem, crec que puc parlar en nom de tots, emprenyadíssims amb el Barça.

I ho estem perquè estem cansats de que en Ronaldinho ens prengui el pel; que en Rijkaard sigui tant bleda soleiada, tant incompetent per gestionar el vestidor i tant lent de closca a l’hora de fer canvis; i que la Junta Directiva no mogui fitxa.

Ara és el moment: la Lliga està perduda i a la Champions no som favorits. Què cal esperar? A que acabi la Lliga per prendre decisions? Noooo!!! Ara és quan poder vendre bé a en Ronaldinho, a en Deco i a qui creguin oportú i ara és l’hora de fitxar a un entrenador que els tingui ben posats. Ara és el moment per rodar al que queda d’equip per l’any proper i per veure quins fixatges cal fer de cara a la propera temporada. No esperem més i deixem ja de fer proves amb aquests pocavergonyes indignes de portar la nostra samarreta.

I visca el Barça!

Adéu a la Lliga

Avui el Barça ha llençat la Lliga a les escombraries, fent un partit lamentable i sense idees. El Madrid ha arrasat al Barça i ha sortit amb un marcador injust per curt.

Ara és el moment de fer neteja, de cara a la propera temporada. Per lluitar per la Champions no necessitem als barruts ni als mediocres i sobrevalorats Rijkaard, Deco i Ronaldinho. Posem-los demà mateix al mercat, a veure si algun babau pica l’esquer i ens els compra. Cal treballar de cara a l’any proper i el primer que cal fer és extirpar el tumor que ens està fent mal. Ja es tenia que haver fet a final de la temporada passada però el cirurgià Laporta no ho va creure oportú. Ara ho ha de fer o el malalt se li queda a les mans.

Aperitiu amarg

El basquet ha fet pena amb l'Unicaja, perdent de 15. Ja no en vull ni parlar. En canvi El Barça B ha aconseguit guanyar a l'Europa tot remuntant i demostrant que l'equip està aconseguint una certa regularitati l'hoquei ha empatat a la pista del Vic, per mi l'equip més difícil de la Lliga comptant fins i tot el Reus. Però tot això queda en un segon pla. Aquest és el cap de setmana del Barça-Madrid i la resta no existeix.

Ronaldinho: el final

Aquest noi està donant els darrers xuts en blaugrana. Ahir mateix, en plena polèmica de que si juga o no, l’entrenador li va tornar a cridar l’atenció pel seu baix rendiment en els entrenament. És un penques i no hi ha res a fer. En el mercat d’hivern hem d’escoltar ofertes i vendre’l. Però només l’hem de vendre si hi ha una oferta en ferm, si no és així que s’estigui a la banqueta i que es foti fins a final de temporada, a veure que li paguen de fitxa després d’estar mig any parat.