No hi ha excuses que valguin

El Barça ha fet un ridícul espectacular, un cop més. No valen excuses. Aquest equip està totalment cremat i el que s’ha de fer és jugar-se totes les cartes a la Champions League i que passi el que Deu vulgui. El més probable, però, és que aquest any acabi sense títols.

Acabarà així perquè l’entrenador no té idees i és un tou i perquè tenim una colla de pocavergonyes a l’equip que no tenen dret ni a posar-se la samarreta. S’ha consentit massa a Ronaldinho, que és l’ase dels cops, però també tenim que assenyalar a Deco, Márquez, Zambrota que se’ls han tocat tot l’any. Si a aquests els hi afegim els que estan acabats o no tenen prou categoria com Thuram, Oleguer, Ezquerro, Jorquera o Edmilson no cal parlar gaire més. I aquí hi ha un culpable que també passa bastant desapercebut: en Txiki Beguiristain. Ell és qui ha de guiar la vessant esportiva i aquest fa aigües per tot arreu. Potser el primer cap que haurà de rodar sigui el seu.

Ronaldinho, un exjugador

En Ronaldinho ja no farà mai més res. Per dos motius: perquè no fa la vida que ha de fer un esportista i perquè l’edat ja li comença a passar factura. Ja mai més tindrà aquella punta de velocitat. Dit això l’any que ve no ens cremem si el veiem marcant quatre gols, serà flor d’un dia. Tenim altres exemples: Ronaldo, Romario, etc.

El que hem de fer ara és vendre’l i treure tot el que puguem per ell. Això i el que estalviem de la seva fitxa és una morterada. Ai, Laporta, que quasi li fas un contracte de per vida. Com l’hauries espifiat...

A quatre punts

Quina Lliga més lamentable si el Barça, jugant com juga, està a quatre punts del Madrid. Potser la guanyem, ara ja m’ho crec, però encara que així sigui de cara a la propera temporada hem de fer canvis radicals a l’equip i al club. En Rijkaard ja no té idees, en Beguiristain cada dia més fatxenda, en Deco, en Marquez i en Ronaldinho que ja són exjugadors, etc. Una pena de temporada, passi el que passi.

I del basquet més val no dir res. Un dia que perden TAU i Joventut perdem a casa amb una colla d’amics. Si quedem quarts ja serà molt.

La diferència de jugar amb el cor o a veure-les venir

Aquest seria el resum de la jornada d’avui. El basquet ha guanyat a un CSKA que en circumstàncies normals ens guanyaria noranta de cent vegades i el futbol ha perdut per veure-les venir durant bona part del partit.

En una cosa si que coincideixen els dos esports: les perspectives no són millors per l’any proper. Tots dos necessiten un entrenador amb cara i ulls, forces fixatges i donar un munt de baixes.

El Portland i el partit a Ciudad Real decisius

Quan tot semblava perdut el Ciudad Real va i empata a casa amb l’Ademar, com ens va passar a nosaltres. Ara queden set jornades i ells han de visitar al Portland i nosaltres l’hem de rebre a casa. Al marge d’aquests dos enfrontaments amb l’equip de Pamplona quedarà el partit del propi Ciudad Real i el Barça, a pista manxega. La Lliga la tenim molt i molt difícil però ahir la teníem perduda. Ara ens queda alguna esperança.

Destrempament generalitzat

Quasi bé tothom està convençut que demà sortirem trasquilats de València i, a més, està tothom cremat amb en Ronaldinho perquè pràcticament tothom, també, ja deia a l’estiu que més valia fotre’l al carrer. Demà podem quedar fora de la Copa del Rei i de l’Eurolegue de basquet.

Aquest és el sentiment de molta gent, tal i com van les coses aquesta temporada. I l’altre fingint lesions. Per cert, ara diuen que el club donarà una prima als jugadors si arriben a la final de la Copa del Rei. Quina vergonya. Com si no fos prou motivació no fer el ridícul en una altra competició.

Ha tocat el Kiel

Ens ha tocat el Kiel a les semifinals de la Champions League d’handbol. Home, hauria estat molt millor l’Hamburg però molt pitjor el Ciudad Real. L’equip espanyol i el Kiel són, avui, les dues millors plantilles a nivell mundial però el jugar la tornada al Palau és un factor determinant. A veure que passa. Ara és l’hora de demostrar que l’equip és capaç de liderar les grans competicions.

Què més ens ha de fer?

Ara resulta que en Ronaldinho no està lesionat, segons els metges del club, i en canvi no juga. Què vol dir això? Que s’autodescarta? Si fos aquest el cas, el millor que podria fer el club és posar-li totes les dificultats possibles per la seva marxa perquè el que deu esperar és la puntada de peu. Doncs no. Cap fred. Vol la puntada? Doncs nosaltres el deixem a la grada i veurem com acaba el tema a finals de temporada. Qui pagui més que se l’emporti, que li embolicarem amb un llacet.