24 d’agost 2008

En Laporta ha de ser president dilluns

El que necessita el Barça és estabilitat. Per aquest motiu, el millor que pot passar demà és que els compromisaris confirmin la continuïtat d'en Joan Laporta i que tot vagi tant bé com està anant fins ara. Responsabilitat, si us plau.

23 d’agost 2008

Els JJOO, la gran costellada

En Messi deu estar content, ja ha guanyat la gran costellada. Ara que es dediqui d’una vegada a l’equip que li omple les butxaques i es deixi de tonteries. Per cert, si el que vol demostrar és que l’Argentina és un país de referència en el futbol que guanyi el torneig que engalana al millor equip: el Mundial. No val no guanyar-lo i fer creure a tothom que els JJOO són el mateix perquè no és cert. Els JJOO són un torneig quasi amateur que no té cap mena de valor per el CV d’un jugador que vol ser el millor del món.

Bojan, al cent per cent pel Barça

Celebro que el seleccionador merengue d’Espanya no fes jugar a en Bojan, estarà més descansat per jugar amb el Barça. El que em sorprèn és que hi hagi tanta gent que ho lamenti. No acabo d’entendre com es pot estar tota la temporada cridant “visca el Barça i visca Catalunya!” i després estar pendent de “la roja”, però...m’és indiferent, la veritat...

21 d’agost 2008

Ronaldinho, capítol final

Estava cantat. En Ronaldinho ha continuat fent el ridícul als JJOO i ha confirmat que ja forma part del passat. No puc imaginar com deuen estar els afeccionats del Milan veient la llufa que acaben de fer al fitxar-lo. Trist final per un home que un dia ens va il·lusionar a tots.

18 d’agost 2008

Des de Panamà es veuen les coses diferents

La Llum i jo estem a Panamà i des d'aquí es veuen les coses diferents. Ningú parla de collonades com el tema de la moció a en Laporta i si ho fa és per dir que no entenen res. I del futbol diuen que l'equip ha millorat, poca cosa més.

Panamà és un país on la meitat són del Madrid i l'altre meitat del Barça, aleshores quan dius que ets culé comença un interrogatori sobre aspectes de l'equip que des d'aquí no s'entenen prou bé. És una visió diferent.

He pogut veure el Gamper en diferit i m'ha agradat sobretot l'esforç de l'equip per remontar el partit. Anem bé!

14 d’agost 2008

Des del Carib, amb alegria

No he pogut veure el partit (estava a sota d'una palmera), però veig que l'equip ha salvat sense problema el primer gran repte de la temporada. M'he alegrat de que l'Eto'o i l'Henry hagin destacat i que ningú hagi trobat a faltar a en Messi. Bona senyal.

He vist, també, que en Silva sembla que no vindrà però que l'equip encara no està tancat. Bé, endavant. Em quedo tranquil.

Una abraçada a tots des de Panamà, un paradís.

08 d’agost 2008

Pobre Sandro

Estava veient la fantàstica inauguració dels JJOO i l’estadi em feia pensar en el projecte del Nou Camp. I m’ha vingut a la memòria en Sandro Rosell, que deia que l’estadi només necessita un rentat de cara. A vegades, Sandro, quan es fa tanta demagògia el que pots acabar fent és el ridícul. Jo si vull un estadi així, amics. I no vull a un President com ell, això tampoc.

El Barça ha de fer alguna cosa, urgentment, amb en Bobby Robson

En Bobby Robson s’està morint. Després de lluitar molts anys contra el càncer ara la seva situació és del tot irreversible i tot apunta que ens deixarà aviat, com ell mateix ha explicat.

El Barça que lidera en Joan Laporta ha de fer alguna cosa amb ell. En Bobby Robson només va estar un any a casa nostre però va ser suficient per aconseguir que tothom se l’estimés i reconegués que és un senyor de cap a peus. Ens va donar un títol molt important, com la Recopa, però sobretot ens va donar la satisfacció de veure com el nostre equip anava pel món amb un entrenador extraordinari tant des del punt de vista professional com personal.

Avui el dia ha començat trist, avui m’és indiferent a qui fitxarem o si guanyarem títols. Canviaria tot això per donar-li una alegria més a en Bobby Robson. El club segur que troba la manera de fer-ho.