En basquet estem fotuts, Roberto de Assis i anem cap a Munic

Avui farem una mica de calaix de sastre...en basquet estem ben fotuts. Pràcticament al carrer de l'Euroleague perquè ens ha tocat jugar amb el que segurament la guanyarà. En Roberto de Assis diu que en Ronaldinho tornaria encantat al Barça...quina poca vergonya que tenen alguns. Vaig a Munic, m'ha tornat a tocar una entrada! Aquest cop em fa falta per desconnectar una mica, també. Només falta que guanyem i tornem contents com el dia del Lió.

Sobre les bèsties negres

La derrota d'ahir amb el TAU és el preàmbul de l'eliminació del Barça. I no pel fet que s'hagi perdut el factor pista, més aviat perquè el que s'ha perdut és la moral de victòria contra l'equip basc. Mala peça...

Espectacular

Sis gols al Màlaga i encara he sortit del camp pensant que n’hem marcat pocs i és que el més normal hauria estat fer aquests sis gols a la primera part. A aquest equip no hi ha qui l’aturi i cada dia és més consistent a la davantera i en el mig camp però també en defensa i a la porteria. Si seguim així guanyem la Lliga sense problema, n’estic segur.

Sort del futbol perquè el cap de setmana ha estat un desastre, amb les derrotes de l’hoquei a la final de la Copa del Rei, amb la derrota del basquet a Manresa i amb la desfeta del Barça Atlétic a Badalona.

El Barça de hoquei a la final de la Copa del Rei

Hi havia dos objectius i ja n’hem aconseguit un: que el Reus no la guanyi. Ara falta aconseguir el segon: guanyar-la nosaltres. Quin plaer veure una derrota del Reus...veure com es foten en Garcia, el Negro, el tatuat espanyol, en Figueroa i, sobretot, el Front Reusenc que de català només té el nom. Demà podem perdre i visca el Vic, però la victòria d’avui ja no ens la treu ningú.

A mi el Bayern no em fa por

En què quedem? Som els millors d’Europa o no? Ens omplim la boca del gran equip que tenim i a la que ens toca un equip amb cara i ulls a la Champions tothom tremolant. No ho entenc...Per mi el Bayern és un dels rivals més assequibles que ens podien tocar, per no dir el que més després del Porto. Els altres són molt més perillosos o ens coneixen més. I si juguem primer a casa o fora deixem-ho estar. No som els millors? Què ens fa por?

Campions de Copa!

Hem guanyat al Ciudad Real i ja som campions. Hem tancat un magnífic torneig de la millor manera: guanyant al Ciudad Real i sortint del pavelló amb el bon regust d’haver-ho deixat tot a la pista. El Barça ha jugat amb alts i baixos, això és cert, però amb dues exhibicions: la d’en Kasper i la de l’Íker, que és mig equip en atac. El Ciudad Real, en canvi, ha estat molt irregular i sense capacitat de reacció quan el marcador se li ha posat en contra. Exactament igual que li va passar a Albacete, a la final de la Supercopa d’Espanya. Un títol, doncs, i l’oportunitat de continuar per en Pasqui.

Dedico aquest post a la senyora d’en Jerome Fernàndez, que m’ha fulminat a l’entrada del pavelló. Quin ressentiment...

El Portland ha aguantat mitja part

El Portland ha aguantat fins el descans i poc més. Un partit excepcional d'en Barrufet i l'íker Romero, ben acompanyats d'en Nagy, en Víctor Tomàs (ja era hora, aquest any) i de l'Ugalde han fet que el Barça hagi passat per sobre d'un Portland que no és el que era i que per guanyar a un gran necessita que les seves dues o tres individualitats tinguin el dia, que no va ser el cas d'ahir.

En va sapiguer greu per la família Viaña, que varen sortir una mica desanimats després d'animar al seu fill, cosí o net Malmagro. Un altre dia serà, amics. I això que fins i tot el meu nebot els va fer costat, quan veia que el Barça perdia de tres, però ni així. No cal dir que quan el Barça es va posar per davant el meu nebot va tornar...xaquetero...

Avui el Ciudad Real, un cop més. Sobre el paper el favorit és l'equip manxec però veurem si un Barça conscient de que aquest pot ser el seu únic títol de l'any no li dona un bon ensurt.

Copa de Rei d’handbol i poca recompensa en basquet

El Barça ha guanyat al Granollers, no sense dificultats, per cinc gols en els quarts de final de la Copa del Rei. Un partit molt mediocre que s’ha decidit per la millor qualitat d’en Hansen i en Nagy, sobretot, en els moments claus. Ara ens espera el Portland un equip inferior al Barça però que no té res a perdre i molt a guanyar. Un partit que costarà de guanyar.

Poc premi pel basquet. Guanya a la pista del Maccabi i la derrota a casa del TAU fa que ens toquin en la següent eliminatòria. Per sort amb el factor pista a favor.