Avui es decidirà la Lliga d'hoquei, amb tota seguretat

Falten vint minuts i el Barça guanya de 3 gols (3 a 6, ni més ni menys) a la pista del Liceu. Aquest no ha estat el millor any de l'equip i encara així guanyarem la Lliga, una mostra inequívoca de la gran superioritat del Barça en aquest esport. El que ha fet aquest any el futbol ho va fer l'hoquei l'any passat, no ho oblidem. No escriure de celebracions, només felicitaré a aquest equip que és la joia del nostre club pel que fa a les seccions.

On és en Sandro?

Ahir es va acabar una temporada que segurament no veurem mai més. S’ha guanyat tot i ara mateix no recordo ni un sol partit en que haguem sortit decebuts del joc del Barça. Ha estat una temporada fantàstica amb molts noms propis i en que tot ens ha sortit bé. Fixeu-vos: ha debutat l’entrenador i en Busquets, que estaven a Tercera Divisió; hem recuperat a un Henry i a un Marquez que semblava que estaven més fora que a dins; fem una aposta per en Piqué i surt rodona; vivim el millor any d’en Xavi i l’Iniesta; els fixatges d’en Keita i d’en Alves un deu; que més podem dir. Tot ha sortit bé. I el millor és que tenim equip per molts anys, si seguim fent les coses bé.

I, en aquest context, em pregunto: on és en Sandro? On està la felicitació del que vol ser President? On està ara que en Laporta l’ha deixat en ridícul. Ho he dit molts cops: no té categoria per ser el futur president. Apostar per ell serà un gran error, en podeu estar segurs.

Per cert, he estat a la rua dels campions. Quina gentada! Impressionant.

Camí de Roma

D'aquí un moment sortiré cap a Roma. Crec que podem guanyar, però costarà força. M'és indiferent. Passi el que passi aquest any ha estat inmillorable i l'equip mereix el nostre reconeixement sigui quin sigui el resultat. A veure si tenim sort i podem fer el nostre joc.

La gran farra, Sylvinho i Rubinos Pérez

Una derrota amb l’Osasuna, que a tothom li era indiferent perquè el volem veure a Primera, i discursos, copes, festa, cava, confetti i càntics a dojo. Una festa collonuda per tancar a casa una temporada excepcional, que podria acabar essent galàctica. Menció especial als discursos d’en Xavi que em va fer plorar de riure recordant el famós “ziga-zaga” del “jefe”, d’en Messi que va recordar Milito tot dient que no sortia al camp perquè “era un boludo” i al sempre emotiu Syvinho que pràcticament es va acomiadar dels socis.

Sylvinho mereix capítol propi. Així com en altres ocasions he criticat als pocavergonyes (Ronaldinho, Deco...) avui m’agradaria destacar la professionalitat d’aquest jugador que sempre ha estat en forma i a punt de sortir quan se l’ha necessitat i que ha fet pinya dins l’equip. Una persona sense taques negres a l’expedient. Un deu que marxa perquè vol jugar més minuts en els darrers anys que li queden però que si fos pel Barça es podria quedar els que volgués. Un exemple, una gran persona.

Rubinos Pérez també mereix una menció especial. Fer fora del camp a un jugador de 17 anys, en el dia del seu debut, i a casa, per una entrada en la que anava a buscar la pilota i que sobre no era clara ocasió de gol, és propi d’un fill de la gran Bretanya, per no dir puta. El madrileny, tot recordant Schuster, és un àrbitre d’aquests que van per la vida frustrats i amargats, un tros de carn que només aconsegueix ser protagonista arbitrant malament. Senyor Rubinos: d’aquí a deu anys en Marc Muniesa estarà jugant el seu partit 200 amb el Barça (perquè ja es veu que serà un crack) i vostè serà un ex-àrbitre fracassat que només li quedarà el consol d’anar pels bars d’algun barri ranci madrileny presumint de que un dia va fer fora a en Muniesa, al que tothom coneixerà, perquè a vostè no se li arronsava ni al Camp Nou. De moment ahir es va endur una mocadorada que ni les d’en Gaspar i la seva mare, pobreta, el nostre record.

Sopar amb el millor equip del món

Avui la Llum i jo hem sopat amb el millor equip del món, el nostre equip d’handbol. Algú potser tindria l’atreviment de dir-me que el millor equip és un altre, però jo li diria que no és cert. El nostre és el millor perquè els jugadors que el composen són immillorables, són persones que s’estimen el club i que agraeixen als qui els hi donem suport. El sopar l’organitzava la Penya Meritxell, una gent fantàstica i de pedra picada, que han acabat d’arrodonir la vetllada amb les seves bromes i càntics. En definitiva una nit fantàstica amb un equip extraordinari, també humanament.

Ens ha tocat seure al costat del jugador amb més títols de l’història de l’handbol, en David Barrufet. Després diré que no tinc sort. També ens ha fet il•lusió saludar a en Cristian Ugalde, un xaval molt maco i que té una cosina, la Marisa, que també és una gran seguidora de l’equip i amb la que comentem molt sovint com va la temporada. Tots, en definitiva, molt macos: en Jesper Noddesbo, en Laszlo Nagy, en Venio Losert, en Víctor Tomàs, en Demetrio Lozano, el directiu més autèntic (l’Alavedra) i en Toni Rubiella i en Xavi Pascual per part dels tècnics.

Només m’he endut una decepció. He trobat a faltar a una persona, no vull dir el nom, que sempre em parla de compromís i de que cal que al Palau hi hagi caliu i el dia que es fa un sopar amb els quatre que no falten mai no hi era. Potser tenia motius per no ser-hi, però atès que no és el primer cop que patina a mi ja em fa pensar malament. Que la sort l’acompanyi.

Que ridículs són aquests pericos

El Real Club Deportivo Apañó acaba de fer fora a una jugadora del seu equip femení per ser del Barça. S'ha de ser molt ridícul i sectari per fer una cosa així. Alehores si el proper any els hi cedim a en Puyol, en Xavi i en Piqué, que més voldrien aquests pobres, no els voldrien per culés?

La propera celebració es podria fer al Sahara

L'alcalde de Barcelona diu que la plaça Catalunya potser no és el lloc més adequat per fer les celebracions del Barça, quatre dies després de dir tot el contrari. Jo crec que el lloc no té res a veure, el problema és detenir i denunciar als qui aprofiten les celebracions per destrossar-ho tot. Ningú, pel que sembla, s'ha fet la pregunta que em faig jo des d'ahir? Quants d'aquests seixanta detinguts ja ho havien estat a la penúltima celebració? Estic convençut de que com a mínim 25 són els mateixos. Aleshores el que ha de fer l'Ajuntament és posar al servei de Barcelona, que per això estan, els serveis jurídics municipals a treballar en l'acusació d'aquests individus.

La millor Lliga ja és nostra

S’ha acabat la millor Lliga de tots els temps. La Lliga en la que s’han fet més punts, però sobretot en la que s’ha fet el millor joc dels nostres cent anys d’història. Una Lliga exemplar en la que els fixatges han estat un èxit i els veterans han recuperat l’il•lusió gràcies a un entrenador que pot arribar a ser únic. Ja tenim el segon títol a la butxaca i encara ens queda la Champions! Visca el Barça!