Ens ha tocat el PSG

Ja tenim el resultat del sorteig de la fase de grups de la Champions League i ha passat el que jo no volia: ens ha tocat el París Saint-Germain. I em direu que el Barça és superior, que es classifiquen quatre dels sis, que millor ara que en un creuament...d’acord. Però si no el vull no és perquè em faci por, per més Hansen, Abalo, Garcia o Sierra que tinguin, el que no vull és que a la primera part de la temporada el Barça hagi de jugar dos partits complicats per aconseguir el primer lloc del grup, que és molt important aconseguir-lo. Aquest desgast et passa factura, a la llarga.

Dit això, i deixant de banda el PSG, també s’ha de dir que el grup que ens ha tocat és el més fàcil de tots. El Vardar Skopje macedoni i el Wacker Thun suís no són rivals pel Barça i els altres dos accediran des de la prèvia. El primer d’ells d’un grup on el més complicat és el Dinamo Minsk i l’altre del nou wildcard on juga el Montpellier, com a rival més fort. Per mi són tots molt asssequibles, veient l’equip amb el que es presenta aquest any el Barça.

Per cert, l’Atlético de Madrid si que ha tingut mala sort. Li toca el Kiel i el Kielce, no oblidem semifinalista de la darrera Champions, i de rebot el Kolding i el Dunkerque. Si queda tercer o quart de grup ja pot estar content.

Avui sorteig de la Champions

Encara recordem la final de fa poques setmanes a Colònia  i ja la tornem a tenir aquí. Aquesta nit sorteig de la Champions, on el Barça surt com a cap de sèrie i com un dels grans favorits del torneig.

Què voldria avui el Barça? Estalviar-se qualsevol equip alemany, no cal dir-ho, i sobretot que no li caigui en el seu grup el Paris Saint Germain, un club molt reforçat i que ens faria suar la cansalada massa aviat, o el polonès Vive Targi Kielce, que coneixem del seu potencial sobradament.

Poca cosa més. Només queda esperar que la sort ens acompanyi amb un grup confortable que ens permeti arribar a la part important de l'any amb les màximes forces possibles, sense el desgast que ens han portat grups exigents d'anys anteriors. 

L’adéu d’en Magnus Jernemyr

Aquest any serà baixa en Magnus Jernemyr, tinc entès que per voluntat pròpia. Imagino que als seus 36 anys buscarà finalitzar la seva carrera amb un bon contracte o en un equip del seu país.

Nosaltres, com a barcelonistes, li hem d’estar agraïts pels cinc anys de magnífic rendiment. Un especialista en defensa, que ja no deu ni recordar com s’ataca de pivot, que s’ha deixat la pell cada cop que ha sortit a la pista. Els títols d’aquests darrers anys no es podrien entendre sense la seva contribució.

Fins aviat Magnus!

Font de la fotografia: wikipedia.org

Kiril Lazarov

Per mi el fixatge més important, fins el moment, per una qüestió de necessitat. El lateral dret és, de llarg, la posició més feble del Barça. I ho és des de fa molts anys, amb l’excepció del miratge de la darrera temporada d’en Nagy. Si li afegim la manca de llançament exterior doncs el fixatge d’en Lazarov és molt benvingut.

A mi és un jugador que m’agrada molt. No és el clàssic lateral tot força ni el lateral llargarut que aprofita que fa més de dos metres. És un lateral de 1,93 molt àgil i extraordinari des d’un punt de vista tècnic. I m’agrada que no té grans títols a la butxaca tot i haver estat en grans equips. No té, per exemple, la Champions perquè va perdre la final amb el Ciudad Real. A nivell de seleccions tampoc ha guanyat res com equip, evidentment tenint en compte que és macedoni, però tot i la feblesa de la seva selecció ha estat màxim golejador de grans competicions com el Mundial 2009 i l’Europeu 2012.

En definitiva, un molt bon jugador, que ens donarà molts gols.

Font de la fotografia: www.kicker.de

En Mikel Aguirrezabalaga deixa el Barça

Es veia venir. Amb el fixatge d’un Karabatic polivalent al màxim i la poca confiança que sempre ha tingut en ell l’entrenador el futur de, per mi, un dels millors llançadors de la Lliga es veia molt negre. Fa molt bé en marxar.  

Crec que no l’hem aprofitat prou. És un jugador que amb l’Ademar va donar un rendiment espectacular. Sense anar més lluny va contribuir a guanyar la Copa Asobal que el Barça va perdre a casa ara fa un parell d’anys. Però...ja sabem que quan al senyor Pasqui un no li entra pels ulls està ben fotut.

Molta sort per ell i gràcies pel seu esforç de sempre pels nostres colors.

Font fotografia:  www.blaugranas.com

Nikola Karabatic

Què dir d’un dels millors jugadors del món? Poca cosa. Aquest home ho ha guanyat tot com a jugador de club, sobretot amb el THW Kiel alemany, i com estrella indiscutible de França.  

A nosaltres ens va molt bé, per descomptat, per resoldre el problema principal del Barça: el llançament exterior. A més, reforçarà molt la defensa i ens permetrà realitzar variants en atac de les que podríem treure gran rendiment i no podem, com jugar a estones amb el doble pivot amb en Rutenka. Ara ho fem, però equival a anul·lar del tot el nostre grau d’intimidació en el llançament exterior. 

M’agrada, també, que és un guanyador nat i a nivell de club el pas per França no li ha permès continuar sumant títols de primer nivell. La Champions l’ha vist des de la tele i per un jugador com aquest això només pot ser una anècdota puntual.

Gran fixatge, doncs!

Fotografia: http://www.soccers.fr

Sobre la Final Four de Colònia

Aquests dies amics, companys i familiars em parlen d’handbol. És pràcticament la única època que em passa, quan es juga la Final Four i ens classifiquem. L’handbol, per desgràcia, cada cop té menys presència als mitjans i ningú segueix el que passa. Els anys de Masip i Barrufet queden lluny. 

Sobre aquest any us haig de dir que el Barça va quedar per sobre de les seves possibilitats. No hem de lamentar la derrota, hem de celebrar que l’equip ha estat a punt de quedar campió tot i les seves mancances. És molt difícil poder guanyar amb un únic llançador de garanties i amb els dos centrals lesionats. S’ha lluitat i això és el que hem de celebrar. L’any vinent serà diferent, veureu. Els propers dies us donaré el meu parer sobre els fixatges.