Hong Kong

El partit un nou tràmit, com toca a aquestes alçades i amb aquests equips. Un 4 a 0 i cap a casa. Ell millor el gol d’Henry, més per la bellesa plàstica que una altra cosa, i que Giovani ha tornat a marcar.

Alguns comentaris:

Dos milions d’euros per jugar aquest partit. A vegades ens emprenyem amb en Ronaldinho i diem que l’hem de vendre. En aquell moment cal recordar que sense ell ens pagarien la meitat.

Estic content de que la marxa d’en Gio hagi permès Sylvinho continuar al Barça. És una persona encantadora, disciplinada i pot donar molt de joc en aquests partits on l’altre equip es fica amb l’autocar sota la porteria.

Discrepo totalment en fer jugar als que ens volem vendre. Veure jugar a en Maxi, per exemple, és garantia de no vendre.

Aquests comentaris els podeu llegir abans que als diaris Sport i Mundo Deportivo. A veure si provoco el vostre interès amb alguna avantatge competitiva. És broma.

Nicolau Casaus

Ahir ens va deixar un gran patriota, un bon home i el gran ambaixador culé, l’estimat Nicolau Casaus. Els mitjans de comunicació ens recordaran que va estar condemnat a mort per republicà, qui ha vist i qui veu als republicans, que va ser un dur opositor de la Directiva des de la Penya Solera i el paper decisiu que va tenir a la Junta de Núnez, en la que va fer de cara amable i va tenir un paper decisiu en la gestió, en una primera època, i en la vessant social en la segona. A mi, però, el que sempre m’ha impressionat més de la figura d’en Casaus ha estat el respecte i admiració que li tenien determinats sectors com les directives dels equips rivals, per rivals que fossin, i la premsa espanyola, gens favorable als nostres colors. Diuen que en els seus incomptables anys de militància culé ha assistit a més de mil inauguracions de penyes. Es diu aviat.

Sòcia 161.549

Aquesta tarda he fet una de les millors coses que es poden fer a la vida: acompanyar a algú a fer-se soci del Barça. Encara millor: he acompanyat a la meva xicota, la Llum. Quan he vist el carnet creia veure visions: sòcia número 161.549

El Barça il·lusiona, suma adhesions a diari. Després d’una temporada per oblidar la seva massa social creix d’una forma infrenable. Això vol dir que s’estan fent bé les coses.

Un nou tràmit

Un altre partit on es posa d’evidència que el Barça juga cansat i sense cap motivació. Em sembla del tot normal, a aquestes alçades i amb aquests rivals.
El millor, un cop més, en Giovani. El més preocupant el poc olfacte d’en Eto’o que es fa un embolic amb cada pilota que li arriba, perseguit avui per un jutge de línia que riu-te’n dels de la Lliga espanyola.

Una reflexió: cal deixar de donar minuts als joves per posar als que han de marxar? Diuen que es perquè els puguin veure. Encara hi ha algú que fitxi un jugador veient-lo jugar 5 minuts? Mala feina, si fan això.

Ivanovic i Savic, uns incompetents

Passen els dies i estem a veure-les venir. On estan els reforços del Barça de bàsquet? Com pensem afrontar la propera temporada contra equips cada vegada més potents i reforçats, posem per exemple el Real Madrid?

Si en handbol i futbol els secretaris tècnics han fet els deures i han reforçat extraordinàriament els equips, en bàsquet s’està fent el ridícul. Hem fitxat a un desconegut i hem venut la renovació d’en Trias com una heroïcitat.

Ara es parla del retorn d’en Jasikevicius. M’agradaria molt, però només seria una cortina de fum per desviat l’atenció del tema Navarro i per tapar la mala feina feta a la pretemporada pels “irresponsables” esportius. Ahir, en Savic, encara declarava a RAC1 que la decisió de rebaixar la clàusula a en Navarro no va ser seva i que entén que algú es cansi d’estar 15 anys en el mateix vestidor. Es a dir, li passa el mort al President i, a sobre, no es capaç d’entendre que un jugador de basquet vulgui jugar a la NBA. No dona per més.

Fluixet

El partit d’avui ha estat molt fluix, amb un Barça caminant i un equip xinès amb poc talent. El millor, una afició que ha vibrat tot el partit. Des del punt de vista del Barça el més destacable ha estat el gol de Giovani que a la seva edat segueix mostrant-se com un descarat i com una gran promesa de futur.

Giuly, el ressentit

Lamentables les declaracions d’en Giuly. No em ficaré si aquí s’entrena prou la preparació física, no hi entenc. El que sap tothom és que segur que menys que a Itàlia, on els entrenaments es basen en el físic des de sempre. De totes maneres, tampoc recordo que en Giuly anés a gaires entrenaments voluntaris, més aviat tot el contrari. En fugia com un esperonat !!!

El que em crida més l’atenció és que hagi dit que la competència per jugar no era sana. Prou que jugava abans d’en Messi. La realitat és que la seva marxa obeeix a dues raons: la primera és que sap que no està a l’alçada d’en Messi, i això el condemna a la suplència, i la segona és que tampoc té clar que estigui a l’alçada d’en Bojan i això és pitjor. Consti que quan parlo d’alçada em refereixo a la futbolística...

Sobre en Motta i altres penques

Si una persona, aliena al futbol, llegís el que està dient aquests dies en Motta segurament arribaria a la conclusió de que el Barça l’està maltractant i que haurien de facilitar-li la sortida si és el que vol. Estaria d’acord amb la segona part: cal facilitar-li la sortida. Serà un problema, segur.

En Motta no es mereix cap mena tracte de favor per part del club perquè, senzillament, ell no ha estat res en aquest club. Bé, el seu currículum diu el contrari però es que si demà el Barça em fitxa a mi també tindré un excel·lent currículum. Ha tingut totes les oportunitats del món i no les ha aprofitat. Ha estat la nineta dels ulls de l’entrenador i la única cosa que ha aconseguit és la fama de destraler per la qual tots els arbitres ja l’esperen amb les targetes a la mà. A més, per arrodonir la seva magnífica trajectòria, l’any passat agafa, desapareix del mapa i torna quan li dona la gana als entrenaments. Encara no sabem si tenia un depressió, si anava tant torrat que no trobava ni el camí, si estava a Brasil o si venia de Matadepera. I ara diu que el Barça no es porta bé amb ell, que en Txiki l’ha perjudicat. Noi, què vols? Donar pel sac i que a sobre et paguin el beure? Fot el camp i no tornis, penques.