Cap de setmana sense futbol

Sense futbol però amb gran activitat a Can Barça. Ahir el handbol va fer un partit normalet però efectiu per guanyar al vigent campió de Lliga francès i posar un peu i mig a la següent ronda de la EHF Champions League. La segona part d’en Losert i l’Iker Romero van fer que el resultat no reflecteixi la dificultat del partit. Aquesta tarda juga el B, demà el basquet, i diumenge l’hoquei i novament l’handbol, que juga contra el nostre màxim rival nacional, el Granollers. No ens avorrirem. El que fas més mandra és el bàsquet, no hi ha dubte. Segueixo pensant que aquest serà un any de pena, vist l’equip que tenim i els incompetents que el condueixen.

Quim Paüls, excel·lent

La resposta que va donar en Quim Paüls, a RAC1, a les declaracions d’abans d’ahir d’en David Páez, defenent al seu germà, només es poden classificar de brillants. En Quim Paüls és un home sobri, no ens podem enganyar, però quan parla sap el que diu.

Ahir va dir que el Barça va avisar al “Negro” amb temps que volia fer una renovació del projecte i que comptava amb ell per incorporar-se a l’estructura del club. La cosa hauria acabat amb un gran homenatge, amb el “Negro” imagino que com a Secretari Tècnic i tots contents. Possiblement, també, la seva hauria estat la primera samarreta de la secció penjada al Palau (com pot ser que el millor equip del mon no tingui una samarreta retirada i l’equip de basquet ja en tingui 4 o 5 havent aconseguit una quarta part de títols? no ho sap ningú). El “Negro” va considerar que podia seguir jugant, opció molt honorable. Però...al Reus? Aquí és on ha patinat, mai millor dit. Per mi, per molts, això és imperdonable. I el seu germà que jugui i calli que no tenim perquè aguantar “pataletes” de germanet ressentit.

Per cert, en David va dir una cosa a retenir: casa meva és l’Argentina i aquí sóc un professional. Un altre que marxaria al Reus sense dubtar-ho.

El “Negro”, un pobre home

El Barça ha guanyat el partit d’avui però el resultat és una mica curt per anar tranquils a Reus. El 4 a 2 ha estat just i res a dir.

Ha tornat el “Negro” al Palau. Evidentment se l’ha rebut amb una bona xiulada i amb una bona pancartada de Sang Culé, de llarg els més dolguts per la marxa del “Negro” perquè han patit amb ell els insults de la pista del Reus. Per sort ha quedat demostrat que, a més de ser una persona de segona categoria, està totalment acabat i s’arrossega per les pistes amb l’únic afany d’omplir-se les butxaques amb les trenta monedes que reben els traïdors de la seva “calanya”. No n’ha tingut prou en tornar al Palau que, a sobre, en comptes d’aguantar els improperis del personal mirava desafiant i fent que no amb el cap. És un pobre home.

Tràmit futbolístic i pèssima noticia en handbol

El partit amb l’Atlético de Madrid ha estat un tràmit. Els madrilenys han començat jugant bé però després del segon gol han tirat la tovallola. Destacar les actuacions d’en Deco, Iniesta i Messi, en l’aspecte positiu, i d’en Ronaldinho i l’Henry, en l’aspecte negatiu. En quina baixa forma estan tots dos. Només els salva que hi posen totes les ganes.

El handbol ha perdut. A perdut a la pista del CAI de Saragossa. Una pista difícil però amb un rival que no opta al títol. Es a dir: una entrebancada molt important. D’acord que al Barça li falta estar més conjuntat però deixar-se marcar 37 gols és del tot excessiu. I l'Eric Gull s'ha quedat un cop més sense marcar. Imagino que deu estar lesionat perquè ha estat el màxim goljador i el segin màxim golejador de les dues darreres lligues. I ara no marca ni per casualitat.

El dia de Ronaldinho

Avui és el dia que Ronaldinho ha de retrobar-se amb el Nou Camp. L’altre dia va esforçar-se i avui ha de demostrar que segueix essent un jugador desequilibrant i decisió. Indiscutiblement s’ha equivocat, però tothom té dret a rectificar. Que no perdi aquesta oportunitat.

El hoquei va guanyar a la difícil pista del Liceo, el Barça B va guanyar a casa al Castelldefels i el futbol sala també va aconseguir la victòria, suant a base de bé, enfront el DKV Seguros Saragossa. De moment, el cap de setmana va força bé

Handbol i motor

L’equip de handbol, jugant a mig gas, va guanyar còmodament al ZK Astrakhan, l’equip més complicat del seu grup de la EHF Champions League. Cal destacar, de totes maneres, la bona actuació de l’Iker Romero i d’en Juanin. S’ha de mirar, però, de jugar amb una mica més de tensió defensiva perquè quan vinguin els partits complicats podria faltar rodatge.

El cas de l’Oleguer i el Rally Catalunya és reprovable, evidentment, però recordem que el club és el primer que va portar els jugadors a fer carreres a Montmeló. I els va portar quan pitjor anaven les coses i més crítiques estava rebent l’equip. Ara el poden renyar, amb tota la raó, però en termes de seguretat poden dir poca cosa. És cert que no és el mateix una cosa que l’altre, però...

Quan no són naps són cols

Ara que sembla que l’equip ha reaccionat i que en Ronaldinho també, ara venen les lesions. Espero que no es torni a obrir el debat de si la preparació física no és la correcta, que si la gespa, que si calen més rotacions. Pensem que és mala sort i deixem-ho aquí.

El fet és que ahir varem fer un partit seriós i ens varem endur els tres punts i la meitat del passaport per la segona fase de la Champions. I això és el més important.

Confirmacions, reacció i ridícul

Com quasi sempre. L’hoquei ha guanyat la Supercopa europea amb tota facilitat, l’handbol ha fet un resultat insultant en el primer partit de la lligueta europea, el futbol sembla que continua reaccionant i està fent uns bons partits i, com no, el basquet està fent el ridícul cada setmana.

Només em referiré al basquet. Aquest any no guanyarem res, això es veu clar. Doncs fem neteja ara, ja. Fem fora a en Savic i l’Ivanovic i comencem a preparar l’equip del proper any. Un equip que s’il·lusioni en el projecte, un equip jove i de futur, un equip que pugui omplir el futur nou Palau. Un equip, en resum, que sigui tot el contrari de l’equip actual.