Que dolenta que és l’enveja

Sembla que entre els lectors del blog n’hi ha uns quants, amics dels xips, que són una mica envejosos. Això és el que es desprès dels comentaris que han fet de la foto de les cheerleaders.

Pep, Fabi, Quim, Ivan, sigueu benvinguts com a nous lectors! Els vostres comentaris culés seran benvinguts.

Només va faltar rematar

El Barça va jugar força bé però li va faltar rematar la feina. El super-Manchester que enlluernava a tothom, la majoria no l’havien vist jugar ni dues vegades però es deixaven influenciar pels diaris, va fer un paper ben trist.

El Barça va estar seriós i va lluitar des del primer minut, destacant amb llum pròpia en Deco, que ens va recordar aquell jugador professional d’abans. Ara queda tot obert. La solució: dimarts.

Copa del Rei d’handbol a Saragossa: el meu resum.

La vessant esportiva

Hem perdut, però l’equip s’ha deixat la pell al parquet del Príncipe Felipe de Saragossa. El que hem anat repetint durant la temporada s’ha posat de manifest a la final: tenim una primera línia feble tant en defensa com en atac. En Nagy, l’Iker i en Demetrio no poden compensar la desagradable sorpresa de la temporada de l’Eric Gull ni el fet de que en Jerome hagi finalitzat la seva etapa blaugrana. Ahir, a més, ens va fer molt i molt mal l’actuació d’un Xepkin que s’hauria d’haver sobreposat a les provocacions del Ciudad Real.

L’equip, però, va lluitar fins el final i senzillament ahir no tocava guanyar. Ara la premsa esportiva parlarà del primer any en blanc després de 26 anys, si no guanyem a Ciudad Real. I és cert. Però el que no podran dir de cap de les maneres és que aquest equip no ha suat la samarreta fins el darrer dia. Els que parlen de l’any en blanc després són capaços de riure-li les gràcies al Ronaldinho de torn, per cert. Oportunistes dels pebrots que en tot l’any no escriuen ni una línia de l’handbol si no és per criticar.


El suport dels culés

Quinze persones el dissabte i unes trenta el diumenge. Potser que ens ho fem mirar, tenint 165.000 socis. El club ha de prendre mesures urgents i fer alguna cosa per aconseguir un suport més gran de l’afecció en esdeveniments com aquests.

Per cert, i que em perdonin, no vaig veure enlloc ni a Sang Culé ni als Dracs. Els he defensat mil vegades, però en aquest cas no han estat a l’alçada de les circumstàncies. Les penyes Enric Masip i Meritxell han estat les úniques en comparèixer a Saragossa.

Un equip de bona gent

El nostre equip és un extraordinari equip humà. I això de ben segur és culpa del Secretari Tècnic. L’Enric Masip sempre ha donat molta importància a la vessant humana i això ha arribat a l’equip. Del primer a l’últim dels jugadors no tenen mai un no per ningú que s’acosta i al camp es nota que aquesta sintonia està present en tot moment. Us puc assegurar que això no passa al Portland o al Ciudad Real, sense anar més lluny. Només els cal veure quan arriben als llocs.


Les cheerleaders

Tenim unes cheerleaders que no ens les mereixem. Són l’enveja de tots els clubs i acaben fent “bolos” en els grans esdeveniments de l’Asobal i de l’ACB perquè senzillament són les millors. I no només són les millors, també són un grup de noies molt agradables i ben avingudes entre elles. Em consta perquè aquest cap de setmana ens les hem trobat a la sopa, quasi.


Un President a la defensiva

En Joan Laporta està molt nerviós. És un home a la defensiva. Ahir li comentava que dissabte només érem 15 culés a Saragossa i em va contestar com si li fes un retret, tot i que després va reaccionar i va entendre que no era així. En Laporta ha comès errors, com tothom, però penso que n’estem fent un gra massa. El futbol se’ns ha anat de les mans i el basquet i l’handbol no han aconseguit el desitjat, però no és l’únic culpable ni la situació és tant límit. Sovint envejo l’esport americà, on tot és molt menys transcendent i el que va a fer la gent és passar-s’ho bé. Senyors, que només és esport. Una mica de memòria històrica i fem balanç del que s’ha fet en tota la seva dimensió. I una altra cosa: prefereixo deu anys en blanc que un pallasso saltant per la gespa del Bernabeu o un analfabet que tenia una portera assessora esportiva.

Hem perdut la Copa del Rei d'handbol però ens ho hem passat de conya

Demà escriure alguns post perquè us vull parlar de la Copa del Rei des de la vessant esportiva però també d'en Laporta, de les cheerleaders, de l'esportivitat a l'handbol...

Ens ho hem passat molt bé, tot i perdre la final en el darrer segon. És com l'acudit d'aquell que deia "m'agrada jugar al poker i perdre" i l'altre li deia: "i guanyar?" i el primer responia: "això ha de ser massa". Doncs això...

Gràcies Venio!

En Venio ens va salvar el coll. Guanyant de set a la segona part, quasi llepem per les badades defensives habituals. Ens ho hem de fer mirar perquè amb aquestes badades el Ciudad Real ens en fot mitja dotzena en tres minuts. El Barça, en general, va jugar bé, sobretot en atac, destacant especialment l'Albert Rocas i en Demetrio Lozano. De totes maneres, l'autèntic protagonista va ser en Venio Losert que va parar tres pilotes quan el CAI tenia opcions d'empatar a poc més de dos minuts del final del partit. Ara a lluitar com bojos demà i a guanyar al Portland, que el Ciudad Real ens esperarà a la final!

Acolloniment i Ronaldinho

Avui estic acollonit perdut. Aquesta nit juguem amb el CAI i si no guanyem el cap de setmana anirem a visitar la Pilarica i a veure com juga el Ciudad Real. Va parir... Per cert, que diuen que de cara la propera temporada ja tenim fitxat a en Balic. En Larhom i en Cañellas ja poden anar fent la bossa perquè si ara només juguen quan no hi ha més remei ni us explico amb en Balic a Can Barça.

Estic fins els pebrots del tema Ronaldinho. Ara resulta que li hem de fer un comiat digne!!! I els milions que ens ha pirulat aquests dos anys no eren dignes? El que hem de fer és xiular-ho fins l'extenuació. Llàstima que, com ja vaig pronosticar, ni ell ni en Deco jugaran més al Barça. I si vaig errat, com és que la Diorectiva diu que no existeix cap problema amb el de les americanes llampants? Vinga, va!

Messi recolza la campanya solidària de El Corte Inglés

Sovint critiquem que els esportistes no estan per la feina, però en aquest cas no podem fer-ho. En Messi està més per la feina que mai i recolza una bonica iniciativa de El Corte Inglés que, un any més, amb l’ajuda de 39 periodistes esportius de primer ordre, publica el llibre “39 històries solidaries al voltant de l’esport”. Com cada any, la recaptació d’aquest llibre va destinada íntegrament a una entitat social, aquest any l’Associació Catalana de la Síndrome X Fràgil. A títol d’exemple, només cal dir que el Casal d’Infants del Raval l’any passat va ingressar 74.000 euros amb aquesta mateixa iniciativa. Sens dubte una molt bona iniciativa de El Corte Inglés. Ara toca gratar-se la butxaca i comprar el llibre, companys!

Impotència

Avui ens ha eliminat el Kiel, el problablement futur campió d'Europa d'handbol. Res a dir, hem guanyat de set quan ells s'han refiat. Al nostre equip li ha tornat a faltar primera linia i defensa, com tot l'any. Tot i així tenim jugadors tant bons que estem vius a la Lliga i som un dels favorits per guanyar la Copa del Rei.

PD: la Llum i jo estem acollonits perquè anirem a Saragossa a veure la Copa del Rei i ens fa por que el CAI ens doni un ensurt el dijous, en els quarts de final previs. Ai, ai, ai...