Ronaldinho, capítol final

Estava cantat. En Ronaldinho ha continuat fent el ridícul als JJOO i ha confirmat que ja forma part del passat. No puc imaginar com deuen estar els afeccionats del Milan veient la llufa que acaben de fer al fitxar-lo. Trist final per un home que un dia ens va il·lusionar a tots.

Des de Panamà es veuen les coses diferents

La Llum i jo estem a Panamà i des d'aquí es veuen les coses diferents. Ningú parla de collonades com el tema de la moció a en Laporta i si ho fa és per dir que no entenen res. I del futbol diuen que l'equip ha millorat, poca cosa més.

Panamà és un país on la meitat són del Madrid i l'altre meitat del Barça, aleshores quan dius que ets culé comença un interrogatori sobre aspectes de l'equip que des d'aquí no s'entenen prou bé. És una visió diferent.

He pogut veure el Gamper en diferit i m'ha agradat sobretot l'esforç de l'equip per remontar el partit. Anem bé!

Des del Carib, amb alegria

No he pogut veure el partit (estava a sota d'una palmera), però veig que l'equip ha salvat sense problema el primer gran repte de la temporada. M'he alegrat de que l'Eto'o i l'Henry hagin destacat i que ningú hagi trobat a faltar a en Messi. Bona senyal.

He vist, també, que en Silva sembla que no vindrà però que l'equip encara no està tancat. Bé, endavant. Em quedo tranquil.

Una abraçada a tots des de Panamà, un paradís.

Pobre Sandro

Estava veient la fantàstica inauguració dels JJOO i l’estadi em feia pensar en el projecte del Nou Camp. I m’ha vingut a la memòria en Sandro Rosell, que deia que l’estadi només necessita un rentat de cara. A vegades, Sandro, quan es fa tanta demagògia el que pots acabar fent és el ridícul. Jo si vull un estadi així, amics. I no vull a un President com ell, això tampoc.

El Barça ha de fer alguna cosa, urgentment, amb en Bobby Robson

En Bobby Robson s’està morint. Després de lluitar molts anys contra el càncer ara la seva situació és del tot irreversible i tot apunta que ens deixarà aviat, com ell mateix ha explicat.

El Barça que lidera en Joan Laporta ha de fer alguna cosa amb ell. En Bobby Robson només va estar un any a casa nostre però va ser suficient per aconseguir que tothom se l’estimés i reconegués que és un senyor de cap a peus. Ens va donar un títol molt important, com la Recopa, però sobretot ens va donar la satisfacció de veure com el nostre equip anava pel món amb un entrenador extraordinari tant des del punt de vista professional com personal.

Avui el dia ha començat trist, avui m’és indiferent a qui fitxarem o si guanyarem títols. Canviaria tot això per donar-li una alegria més a en Bobby Robson. El club segur que troba la manera de fer-ho.

No enganyen a ningú

Argentina ha mogut cel i terra en el cas Messi per una raó: vol fer creure que els JJOO són com un Mundial. Motiu: són incapaços de guanyar el Mundial i s’aprofiten de que als JJOO els equips que són superiors a ells, com Brasil, Alemania o Itàlia, van amb quatre canyes escardades. El cert és que fa més de vint anys que no guanyen res, ells que es creuen els reis del futbol!!!

Per cert, en aquests moments estan jugant i guanyen 1 a 0 amb un gol de Messi en fora de joc i amb un gol anul·lat a Costa de Marfil, una potència mundial, que només ha vist l’arbitre, que només falta que es vesteixi de blanc i blau. Finalment guanyaran els JJOO però a mi no me la foten, els millors són els que guanyen el Mundial.

Per cert, celebro que Espanya no es classifiqués. Encara s’endurien algun jugador del Barça, ara que estan trempats amb “La Roja”, i més riscos de lesions. Jo els vull tots aquí, ho sento.

Gran negociació i la felicitat d’en Messi

El Barça ha passat amb nota el tema d’en Messi i els JJOO. Ha aconseguit el recolzament del TAS i que Argentina deslliuri al jugador dels amistosos de la temporada que, no ens enganyem, són més importants pel Barça que el fet de tenir al jugador dimecres. A més, sembla ser que la federació argentina s’encarregarà de l‘assegurança del jugador.

En Guardiola i en Txiki parlen de la felicitat d’en Messi i que ara convé que es quedi als JJOO. Perfecte. A mi, que voleu que us digui, la felicitat d’en Messi me la porta fluixa perquè a ell li portarà encara més fluixa la meva de felicitat el dia que pel que sigui vulgui deixar de jugar o marxar cap un altre equip. Aleshores, vagi fluixa per fluixa.

Ens hem de començar a mentalitzar d’una cosa: els jugadors de futbol cada dia són més mercenaris i cada cop s’estimen menys els seus equips. El cas d’en Messi està ben clar. Ha callat com un puta per poder anar als JJOO que són una autèntica porqueria, des del punta de vista del futbol, perquè prefereix defensar els colors d’un país que va deixar tant jove que no deu ni recordar i passant-se pel forro dels pebrots a l’equip que li va pagar un tractament que l’ha permès ser futbolista. Si no fos pel Barça avui en Messi no jugaria a futbol perquè faria un metre i mig. Aquesta és la realitat, amigues i amics. Es a dir que pocs enamoraments perquè en el futbol trobarem molt poca correspondència.

Pensant en la Champions

Mitja dotzena de gols i dues badades defensives, avui d’en Víctor Valdés. Aquest és el resum del partit d’avui a New York. Tenen el cap en el primer partit de la Champions i la gira ja comença a cansar. Ara a sentenciar dimecres i a seguir preparant la temporada, que serà llarga.

Encara no sabem si vindrà en Messi o no. Jo només per la xuleria d’aquests vividors de la Federació argentina el faria venir. I si es queda que com a mínim ens garanteixin una assegurança en cas de lesió o que renunciaran a convocar-lo en futurs amistosos. Ara, que aquesta gent no se si són de fiar...que voleu que us digui.