Gran negociació i la felicitat d’en Messi

El Barça ha passat amb nota el tema d’en Messi i els JJOO. Ha aconseguit el recolzament del TAS i que Argentina deslliuri al jugador dels amistosos de la temporada que, no ens enganyem, són més importants pel Barça que el fet de tenir al jugador dimecres. A més, sembla ser que la federació argentina s’encarregarà de l‘assegurança del jugador.

En Guardiola i en Txiki parlen de la felicitat d’en Messi i que ara convé que es quedi als JJOO. Perfecte. A mi, que voleu que us digui, la felicitat d’en Messi me la porta fluixa perquè a ell li portarà encara més fluixa la meva de felicitat el dia que pel que sigui vulgui deixar de jugar o marxar cap un altre equip. Aleshores, vagi fluixa per fluixa.

Ens hem de començar a mentalitzar d’una cosa: els jugadors de futbol cada dia són més mercenaris i cada cop s’estimen menys els seus equips. El cas d’en Messi està ben clar. Ha callat com un puta per poder anar als JJOO que són una autèntica porqueria, des del punta de vista del futbol, perquè prefereix defensar els colors d’un país que va deixar tant jove que no deu ni recordar i passant-se pel forro dels pebrots a l’equip que li va pagar un tractament que l’ha permès ser futbolista. Si no fos pel Barça avui en Messi no jugaria a futbol perquè faria un metre i mig. Aquesta és la realitat, amigues i amics. Es a dir que pocs enamoraments perquè en el futbol trobarem molt poca correspondència.