L'Iker i en Demetrio lesionats

Deixem els jugadors pels JJOO i ens tornen lesionats. Aquest cop li ha tocat a l'handbol. L'Iker Romero i en Demetrio Lozano estan lesionats i són dubte per la Supercopa, comencem bé. Per sort ens hem reforçat bé a la primera línia i ens en sortirem, però no és la millor noticia per començar la temporada.

Si treu les boles en Laporta el sorteig no ens va millor

Volien evitar la Juventus i el Bayern i ho hem aconseguit. Ens ha tocat l’equip més assequible, encara que en Guardiola dirà que és un rival perillós: l’Sporting portugués. A més, a la “Juve” se l’ha menjada el Real Madrid. Millor impossible.

A sobre ens ha tocat el suissos del Basel i el Shakhtar. Si quedem eliminats ha de plegar en Laporta, en Txiki, en Guardiola i jo de soci, quasi. I tornant al Madrid li ha tocat el Zenit, també. Que vigilin que les poden passar canutes!

Per una vegada a la vida la sort ens ha acompanyat.

Eric Gull, el retorn

És possible que l’Eric Gull hagi estat a punt de deixar el Barça, per voluntat pròpia o per decisió del club. El fet, però, és que segueix a Can Barça i jo me n’alegro molt perquè és un dels jugadors que més m’agraden. M’agrada perquè juga un handbol de la vella escola; és un lateral dels que fa circular la pilota i dels que juga obert per trobar millor el forat a la defensa. Jo encara crec que l’handbol es juga així, segurament vaig confós.

Aquest serà l’any de l’Eric Gull, no en tinc dubte. Segur que ja s’ha recuperat del tot de les seves lesions i que aconsegueix els minuts que l’any passat no va tenir. Defenses tremoleu, l’Eric Gull ha tornat.

Kasun, el final esperat

Quan no et vol l’entrenador ni el secretari tècnic ho tens francament malament. Aquest és el cas d’en Kasun, un home que ens feia vibrar amb algunes jugades però que el seu rendiment global no passava de mediocre, tot i la bitlletada que ens costava. Ara, però, cal fitxar un pivot alt amb caràcter d’urgència, perquè la temporada és llarga i els objectius molt ambiciosos. A fitxar!

Avui tenim sorteig

I un objectiu: evitar a la Juventus i al Bayern. Jo sóc dels que penso que ens interessa un grup més aviat fort, per evitar que l'equip ho vegi fet abans d'hora, però si podem evitar a segons qui molt millor. A veure si tenim una mica de sort.

Com volem que la gent vagi a l’handbol?

Encara que sembli impossible porto des del mes de juliol intentant resoldre el tema de la Supercopa d’Espanya d’handbol. Em sembla perfecte que es faci a llocs on cal promocionar l’handbol, tot i que sigui una ciutat al costat mateix de Ciudad Real, però es que no es pot organitzar pitjor.

Fins a finals de juny no va aparèixer a la web de l’Asobal la data del partit. Fins aleshores sortia on es podien comprar les entrades i a quin hotel anar de l’any 2007!. Quan surten les dates se m’acut mirar hotels d’Albacete i veig que no hi han places pràcticament, perquè resulta que coincideix amb les seves festes! Tot i així aconsegueixo una habitació en un hotel digne. Quan surt més informació, veig que el partit el fan el diumenge a les 18,30h. Immediatament miro horaris d’avions i trens i no n’hi ha ni un per tornar el mateix dia. Posteriorment miro on es poden comprar les entrades, i truco per confirmar-ho, i només es pot fer a les taquilles del pavelló.

Resumint: tenim una habitació a Albacete i haurem d’anar dissabte amb cotxe per tornar a casa diumenge de matinada i l’endemà a treballar. I el millor: no sabrem fins el mateix dissabte si podrem aconseguir entrades. Imagino que no tindrem problema perquè mai s’omplen els pavellons, per desgràcia, però és que amb aquesta organització el que em sembla un miracle es que encara hi vagi algú. Per cert, que ningú faci el comentari fàcil de Madrid perquè l’Asobal està a Catalunya...

El més perillós: Piqué

Per molt que s’hi esforci en Pep Guardiola amb un quatre a zero els jugadors no estan per la feina, encara que vulguin. El més perillós ha estat en Piqué, amb això està tot dit, i la defensa ha tornat a inquietar perquè segueix donant masses facilitats al rival. Cap a casa i a preparar el partit de diumenge, que falta fa.

Laporta forever

En Jan Laporta ha aconseguit salvar el coll i el club pot continuar fent el que ha de fer: treballar. Ahir vaig escoltar la noticia amb gran alegria i, després de felicitar a un amic directiu, vaig voler escriure aquest post, però no ho vaig fer. He volgut esperar a llegir la premsa esportiva. I he fet bé.

Com estic gaudint de veure com analitzen el que no esperaven, com n’està d’emprenyat en Nolla, com miren de fer creure que el recompte no va ser net, encara parlen de formes, de tonteries. Com sempre. El que haurien de fer és agafar i marxar cap a casa perquè ha quedat clar que no tenen cap mena d’influència en el soci, bastant més intel·ligent que la porqueria que publiquen. El pitjor enemic del Barça és la premsa esportiva, que ningú ho dubti. Avui, però, s’hauran de fotre.