La Llum i jo estem cansats però satisfets. A la Supercopa ens ho hem passat de maravella veient com, d’una vegada per totes, el nostre equip ha doblegat al Ciudad Real.
L’equip ha guanyat nivell amb els fixatges. La defensa, el nostre gran problema, ha millorat d’una manera espectacular. No desvetllo res si dic que la defensa i l’estratosfèric partit d’en Kasper varen ser decisius al partit d’ahir. Atacar davant d’en Boldsen és com xocar amb la paret de casa i en Jernemyr fa fins i tot por veure’l a prop. En Hansen va lluitar però no va tenir massa sort des dels 9 metres. Ja tindrem temps, però, de veure als 3 jugadors en la seva millor versió.
Ara ja sabem perquè l’Asobal no va posar entrades a la venda abans. Ja les havia venut totes al Ciudad Real. No només van pensar en fer la final a Albacete, la capital de provincia més propera a Ciudad Real, també es varen encarregar de que el pavelló fos absolutament seu. No exagero si dic que del Barça hi havia mitja dotzena de persones d’una penya de Cuenca, un matrimoni d’Alacant, una senyora i el seu fill de la mateixa Albacete, la Llum, jo i quatre persones desperdigades pel camp. Una onada blaugrana, vaja. A la Llum i a mi fins i tot ens varen xiular quan entravem al pavelló. No cal que us digui que al final del partit només se’ns veia a nosaltres. Fins i tot vàrem acabar enmig de la pista, amb la xicota de premsa de l’Asobal intentant fer-me fora de la celebració. Pobreta, com va perdre el temps.
El Barça d’handbol és un equip. I no em refereixo als jugadors, em refereixo al conjunt: a totes les persones que viuen el dia a dia de l’equip. A l’handbol del Barça tothom té el seu paper. Des del primer dels col·laboradors a la pricipal estrella de l’equip. I això sempre acaba donant resultats. M’agradaria destacar els esforços que van fer els directius i delegats del Barça per aconseguir que entrés al partit un culé que es va quedar sense entrada i venia de fora. Això ho diu tot de com és aquest grup de professionals.
Ara a celebrar la victòria un parell de dies, però sense deixar d’entrenar perquè diumenge tenim un partit dels que no val a badar: el Valladolid.
Gràcies, equip, per aquest cap de setmana.
L’equip ha guanyat nivell amb els fixatges. La defensa, el nostre gran problema, ha millorat d’una manera espectacular. No desvetllo res si dic que la defensa i l’estratosfèric partit d’en Kasper varen ser decisius al partit d’ahir. Atacar davant d’en Boldsen és com xocar amb la paret de casa i en Jernemyr fa fins i tot por veure’l a prop. En Hansen va lluitar però no va tenir massa sort des dels 9 metres. Ja tindrem temps, però, de veure als 3 jugadors en la seva millor versió.
Ara ja sabem perquè l’Asobal no va posar entrades a la venda abans. Ja les havia venut totes al Ciudad Real. No només van pensar en fer la final a Albacete, la capital de provincia més propera a Ciudad Real, també es varen encarregar de que el pavelló fos absolutament seu. No exagero si dic que del Barça hi havia mitja dotzena de persones d’una penya de Cuenca, un matrimoni d’Alacant, una senyora i el seu fill de la mateixa Albacete, la Llum, jo i quatre persones desperdigades pel camp. Una onada blaugrana, vaja. A la Llum i a mi fins i tot ens varen xiular quan entravem al pavelló. No cal que us digui que al final del partit només se’ns veia a nosaltres. Fins i tot vàrem acabar enmig de la pista, amb la xicota de premsa de l’Asobal intentant fer-me fora de la celebració. Pobreta, com va perdre el temps.
El Barça d’handbol és un equip. I no em refereixo als jugadors, em refereixo al conjunt: a totes les persones que viuen el dia a dia de l’equip. A l’handbol del Barça tothom té el seu paper. Des del primer dels col·laboradors a la pricipal estrella de l’equip. I això sempre acaba donant resultats. M’agradaria destacar els esforços que van fer els directius i delegats del Barça per aconseguir que entrés al partit un culé que es va quedar sense entrada i venia de fora. Això ho diu tot de com és aquest grup de professionals.
Ara a celebrar la victòria un parell de dies, però sense deixar d’entrenar perquè diumenge tenim un partit dels que no val a badar: el Valladolid.
Gràcies, equip, per aquest cap de setmana.
Entrades
