Que en Messi prengui nota

Tant que anhela anar a jugar amb la selecció i ara resulta que en Maradona diu que és un prepotent futbolístic i que és massa individualista. Això després de guanyar la patxanga dels JJOO i de ser decisiu en el recent partit de classificació pel Mundial amb Paraguai. No vull pensar que diran el dia que perdin.

Que prengui nota i es dediqui al Barça que és qui el paga i el que lluny de criticar-lo li ha donat la condició de líder i de capità. Que es noti.

La darrera jugada de la Supercopa d'Espanya

El Barça guanyava d'un gol i es pasava la pilota per perdre el poc temps que quedava. En Kasper, a un segon, llença la pilota a l'altre camp amb la mala sort de que toca al sostre i els àrbitres donen pilota pel Ciudad Real, en comptes d'un salt neutral. La jugada no queda en res i el Barça és campió.

(val la pena escoltar com els del Ciudad Real encara canten el "a por ellos"...)

Gol de Laszlo Nagy, a la Supercopa d'Espanya

En un dels moments més crítics del partit, quan els àrbitres ja s'havien posat la samarreta del Ciudad Real, el Barça atacava i lluitava per sumar més gols a la seva casella. En Laszlo Nagy acaba resolent una difícil situació, deixant anar el braç.

El Barça i la Diada

El Barça sempre ha estat present al monument d'en Rafael de Casanova. Avui han assistit a l'ofrena en Roger Grimau, en David Barrufet, en Manolo Cadenas, l'Íker Romero, en Pep Guardiola i la directiva en ple, presidida per en Joan Laporta.

Copa Catalunya: ara parlen els pericos

En Joan Colet ha manifestat que l'Espanyol potser no participa en futures Copes de Catalunya pel tracte de favor que dona la Federació Catalana al Barça. Home, tracte de favor jo diria que no en tenim. Al contrari, organitzen els partits quan tenim setze jugadors amb les seleccions. Quin tracte de favor!

L'Espanyol s'ho de repensar. Deixar perdre l'únic títol al que té opcions seria una pena!

La Copa Catalunya i el magre paper de la Federació Catalana

Molta gent es queixa que les seleccions interfereixen el bon desenvolupament de les competicions i va la Federació Catalana i organitza la Copa Catalunya al començament de temporada. Es a dir que ara no només tenim que cedir a 15 o 16 jugadors a les seleccions, també hem d’enviar als altres a jugar aquesta costellada. Ni de conya.

La Copa Catalunya ha de ser un torneig de prestigi que han de jugar els millors equips del país a ple rendiment i amb tots els seus efectius. Si la Lliga acaba un diumenge, per exemple, perquè no es juga la Copa el dimarts i dimecres següents? Aleshores el Barça i l’Espanyol, que tenen jugadors a les seleccions, no tindran excusa per no anar amb tots els efectius. És més, hi aniran encantats. El Barça per coherència amb el seu tarannà nacionalista i l’Espanyol perquè així podrà guanyar alguna competició una vegada a la vida.

Jerome Fernández (capítol segon)

Una persona propera a en Jerome Fernández m’ha escrit dolguda pel meu article d’aquest matí. El cert és que m’ha sabut greu perquè, així mateix li he dit, jo no critico en Jerome Fernández persona, critico al jugador. És cert, però, que l’article pot ferir a família i amics. Els hi demano disculpes.

M’ha argumentat la seva marxa i li he ofert publicar un article seu el dia que vulgui. Quan en tingui ganes i quan dir segons quines coses no el perjudiqui. El cert és que m’he quedat parat amb el que m’ha comentat, tot i que segueixo reprovant les formes de la seva marxa. En tot cas, quan vulgui podrà manifestar-se i jo li donaré tota la difusió que pugui.

Crec que en Jerome s’ha equivocat en la seva actitud dels darrers temps i crec que no ha entès que els anys no perdonen i que el seu rol a l’equip havia de canviar. En Demetrio Lozano és un exemple de com hauria d’entendre en Jerome Fernández el futur. Ara, però, ja és tard. Ara és un rival, que no enemic, al que xiularem amb totes les forces. Marxar al Ciudad Real és imperdonable.

Jerome Fernández, el Figo de l’handbol

Home, hi ha una diferència important. En Figo va marxar quan era una figura i en Jerome està més acabat que jo. El que no m’explico és què li està passant al Ciudad Real darrerament. Com pot cometre errors com aquest o com el del fixatge d’en Luc Abalo, que és un jugador inferior als que juguen en el seu lloc a l’equip manxec. Bé, per mi perfecte.

En Jerome ha estat set anys a Can Barça i no ha aconseguit connectar mai amb la gent. És el clàssic jugador prepotent i xulesc que no interessa per un club com el Barça que sempre s’ha distingit pel fer pinya i on tots els jugadors són iguals, independentment del que cobrin o juguin.

Jo dels seu set anys d’en Jerome només recordo una cosa i és negativa: un programa de TV que varen fer fa anys, explicant un dia a la vida d’un jugador, potser era en Masip o l’O’Callaghan, on es veia en Jerome arribant amb cotxe a l’entrenament amb una desídia i una desgana que em va cridar l’atenció. Imagineu-vos el que recordo d’ell.

Avui és un gran dia. Ens hem tret de sobre un paquet i, a sobre, l’hem col·locat al nostre màxim rival. A més, ens ha proporcionat la gran oportunitat de xiular-lo sorollosament el dia que vingui al Palau. Un diversió més.

Jo estic content. Fa temps que li deia a la Llum i a en Joan, els meus companys d’handbol, que aquest individu no podria assumir que els anys passen i que hauria d’estar-se més temps a la banqueta. És massa prepotent per encaixar-ho.

Doncs res, ja tenim el Figo de l’handbol.