Del 4 a 0 al 5 a 2

És la diferència entre el resultat d’un perdedor i d’un guanyador. El resultat d’un Madrid que volia el doblet fa dos dies, i que torna a estar a sis punts nostres a la Lliga i al carrer a la Champions, i el d’un Barça espectacular.

Avui el Barça ha fet un partit extraordinari, tret d’en Màrquez que s’ha menjat els dos gols i d’en Valdés que no existeix.. Ara a veure qui ens toca a quarts. Al sorteig hi seran els quatre anglesos, el Bayern, l’Oporto i el Villareal. Jo ho tinc clar: un d’aquests dos últims. anglesos ni en pintura!

I ara què?

Ara qui són els acollonits? Els merengues, potser. El Barça ha guanyat fent una exhibició de joc i els madrilenys han empatat a casa i els hi han regalat el gol de l'empat, fet en fora de joc. Ja tornem a estar a sis punts, que la setmana propera seran nou, ja m'ho direu...

Avui l'Eto'o, sobretot, i el Barça han fallat dotze oportunitats de gol. Si arriben a estar encertats el partit acaba amb un resultat d'escàndol. La cosa torna a lanormalitar...

Final de copa, partit decisiu i handbol, que sol estàs

S’ha arribat a la final de la Copa i en certa manera gràcies a en Pinto, que va protagonitzar una jugada absolutament decisiva. Amb això s’ha fet mereixedor de jugar la final i es presenta com a candidat a la porteria del Barça, ara que en Valdés està totalment fora de forma. A veure si ens enduem la Copa després d’una sequera espectacular en un dels torneigs en el que millor paper hem fet.

De moment tenim el Bilbao a casa. Aquí no valem bromes, s’ha de garantir la victòria perquè pronostico una punxada del Madrid. Ja m’ho sabreu dir.

L’handbol no té culés al darrera, ara que les coses pinten malament. Haig d’anar a Granollers a comprar un abonament per la Copa perquè no hi hagut 25 socis que hagin volgut comprar entrades pel torneig i no ens pogut beneficiar del descompte de la Federació. Un club amb milers de socis no congrega 25 persones, quina pena.

La gran desfeta

El Madrid a quatre punts i l'handbol eliminat de la Champions, tot en vint minuts. Cal dir gaire cosa més? Doncs això...quin diumenge...

Per handbol Granollers

Ahir vaig estar veient el Granollers d’handbol contra el Torrevella. Un partit dolent amb ganes, perquè no dir-ho, però al que em va fer molt il•lusió anar-hi perquè sóc granollerí i del Balonmano Granollers fins a la mort. El fet que visqui a Barcelona, des de fa quasi vint anys, és l’únic motiu que fa que també sigui un incondicional del Barça. Em passa com en el bolero de Machín “cómo se pueden querer dos mujeres a la vez y no estar loco”. Doncs això, que dec “estar loco”.

A Granollers es viu l’handbol d’una forma diferent, això està clar. La gent és molt més entesa perquè el noranta per cent han jugat a handbol, ni que sigui de petits, i això es nota. De fet, la gran majoria dels nens que van a l’handbol ni miren el partit, es passen gran part de l’estona jugant als vestíbuls laterals del pavelló. Al Palau Blaugrana els farien fora. A Granollers és a l’únic lloc on et pots trobar per les grades antics entrenadors, antics federatius de primer nivell, jugadors que estaven per les pistes fa quatre dies, es un ambient diferent. Per mi és especialment emocionant trobar al pare Blanxart o a l’Amadeu Guàrdia, al que conec des de que vaig néixer perquè jugava en el mateix equip que el meu pare, o a gent de la meva generació que no han deixat mai d’estar a prop de la pista com en Jordi Garcia o l’Àlex Viaña, que si hagués crescut deu centímetres més hauria estat el millor jugador del món.

S’acosta la Copa del Rei i el Granollers i el Barça s’enfronten en un dels quarts de final, mala sort. Per contra del que faig normalment no animaré a cap dels dos perquè no vull que perdi l’altre. Només queda dir el tòpic de “que guanyi el millor”. Això si, animaré a mort al que passi a semifinals. I aquest podria ser el Granollers perquè juga a casa i perquè el Barça, no ens enganyem, està en el seu pitjor moment de la temporada.

Voldria dedicar aquest post a l’Àngels Marmer. Una dona d’handbol, una bellesa de Granollers i, sobretot, una persona encantadora i una bona amiga, amb la que vaig veure la segona part d’ahir. Un petó, guapa.

Ara veurem si tenim el que s’ha de tenir

Alguns encara diuen que el Madrid són quatre arreplegats però el cert és que porten deu partits seguits guanyats i que ja els tenim a quatre punts, amb la visita al Bernabeu pendent, tot i que amb un partit menys. Avui el Barça ha de demostrar que té el que s’ha de tenir. Una victòria al camp del Atlético ens tornaria a posar a set punts i, sobretot, llençaríem un missatge clar: “senyors, aquí de favorit només n’hi ha un”.

A per l'Atlético

Ara és l'hora de le veritat. Si diumenge guanyem al camp de l'Atlético tot tornarà a la normalitat i la Lliga es posarà de cara. Si, a sobre, els pericos no fan de filial i treuen ni que sigui un empat donc això "sota, caballo, rey". Diumenge sabrem si en endavant hem d'estar tots acollonits, de moment continua el divertiment de si l'Eto'o es queda o marxa, de si en Valdés és porter pel Barça, que si l'Henry s'ha fet independentista i tot el que calgui per vendre un diari.

Amb el Barça a Lió

Ahir varem anar a Lió sense el RACC, perquè encara no ens ha tocat la grossa, tot i que ahir la varem esmentar sovint. L’expedició la formàvem en Sergi Cortés, en Jordi Estalella, un GPS amb veu sensual al que varem batejar amb el nom de Susi i un servidor. La colla pessigolla, com es diria col•loquialment.

El Barça va fer autèntica pena, varem patir de mala manera des dels primers minuts, sobretot des de l’errada descomunal d’en Víctor Valdés, al que sempre he defensat però que cada cop em costa més fer-ho. Començo a pensar que hem de fitxar un porter, com a mínim per tenir opcions de recanvi. La defensa un “coladeru”, com es diu als patis dels col•legis, els del mig del camp perduts i els de davant encara més. Pràcticament, diria, que només es pot salvar a en Puyol per entrega i alguns moments d’en Piqué, l’Alves i en Xavi. Però tot plegat res de res.

Cal que ens espavilem i ràpid perquè si el Madrid guanya al camp dels pericos, el seu propi filial com qui diu, i el Barça perd amb l’Atlético la Lliga la perdem, al temps. Però això són pures suposicions. També podria perdre el Madrid i guanyar nosaltres i tornar-los a tenir a deu. El que no admet discussió és que ens hem de posar a les piles ja i en Guardiola pensar en antídots per quan ens destrueixen el partit o per quan ens ofeguem al mig camp, les dues darreres experiències.

Tornant a Lió destacar que per prendre un cafetó ens varem ficar accidentalment en un bar gay, on varem veure a la noia més maca de Lió, tot i que de noia no tenia només que el nom, i que el camp de l’Olympique és una autèntica merdeta, un futbolí de 40.000 persones, amb uns lavabos tercermundistes i un bar pitjor que els que tenen els pakis al Metro. Sorprenent. Per cert que els ultres d’ells cridaven “puto Barça”, semblava que estiguéssim a l’Estadi Olímpic.