La feina de Pallapupas

Potser no sabreu qui són els Pallapupas (http://www.pallapupas.org) i si ho sabeu pensareu que hi fan en un blog del Barça. El cert és que els hi poso perquè vaig quedar encantat amb la feina que fan pels hospitals de Catalunya, arrencant un somriure als nens i a la gent gran malalts.

La Llum i jo els hem conegut gràcies a Atrápalo (http://www.atrapalo.com) que un cop més demostra que més enllà d’una web de venda d’entrades també és una empresa responsable i sensible en iniciatives de persones desafavorides. La gala de l’altre dia, “Junts sembrem l’alegria” (http://www.atrapalo.com/entradas/junts-sembrem-l-alegria-gal-la-benefica-de-tardor-pallapupas_e27712) va ser realment emotiva i la participació altruista d’artistes com Reugenio, Godoy, Pez en Raya, La Niña de Sherk, entre altres, dignes de destacar.

Per això us ho volia explicar. M’agrada que algú més conegui a la ONG i que tots vosaltres valoreu i diferencieu a les empreses com Atrápalo que tenen un vessant social. Del Barça ja en parlarem un altre dia.

"Triplete blanco" vol dir no guanyar cap dels tres títols?

Seria "triplete en blanco", aleshores? Ahir es va tancar el primer capítol d'un fracàs previsible. El model del talonari no funciona i en Floren ho hauria de saber pèrquè ja ho comprovar una vegada. L'home, com diu la dita, és l'únic que ensopega dos cops amb la mateixa pedra. Força Alcorcón!

Dubtes i més dubtes

Val la pena estar sempre patint? Alguna vegada gaudim del fet de tenir un equip campió o permanentment hem d'estar buscant aspectes dels que preocupar-se, per no perdre el costum? Encara no s'havia jugat ni un minut de Lliga i ja ens faltaven efectius per una temporada llarga, ara patim per si en Messi està depre, després sembla que ja ens han eliminat de la Champions, que si aquest any es juga millor i es perd...quina angunia. Aquest anys no serà com el passat, d'entrada, perquè el passat és irrepetible. I després perquè ara ja ens coneixen més, ara encara és més important guanyar-nos, ara ja no tenim aquell instint assassí. I encara així anem líders de la Lliga i amb opcions a tots els títols, al marge de que n'hem guanyat dos de petits ja, tot i que és cert que les passarem canutes a la Champions. El que ens cal és paciència i, sobretot, aprendre a gaudir del que tenim.

Patirem

Tocarà patir. Els que creien que tot seria bufar ampolles i veien una final al Bernabeu, amb el Madrid, deuen estar desconcertats i és que les coses són més complicades del que sembla i cap dels dos equips està clar que acabi classificant-se.

El Barça ha lluitat tot el partit però la pilota no ha entrat, res més. No es pot criticar a l'equip perquè ha fet el que ha pogut. Ara estem obligats a guanyar els dos darrers partits per acabar primer de grup, que sabem que és fonamental. A lluitar fins el darrer sospir.

L'handbol ha guanyat a la pista del Sant Antonio. S'ha trencat una ratxa negativa de conc anys perdent, que no és broma. A veure si som capaços de redreçar la temporada i com ha mínim poder seguir lluitant en tots els fronts. El més complicat és la Lliga, ara per ara, però no perdem la fe.

Amics per sempre

Ahir m’explicava un bon amic, amic d’un amic del qui us parlaré, que a en Xesco Espar ahir li sortien pretendents de sota les pedres. I és que en aquest fascinant món de l’handbol, en que tot és lent i complicat, quan oloren a mort la gent es mou a cent per hora. És així.

Imagino que alguns, veient la punxada amb l’Ademar, varen pensar que en Xavi Pascual tenia els dies comptats i la solució fàcil i ràpida, ni que sigui provisional, és tirar d’un tio de la casa. I aquest necessitarà un segon, un delegat potser, un fisio...ves a saber! I és indiferent els que hi hagi ara...per descomptat. La qüestió és ficar-se com sigui.

Particularment no acabo d’entendre què li passa al Barça. Jugadors bons en té però l’equip no juga a res. Tinc alguna teoria sobre l’implicació d’alguns jugadors, però prefereixo reservar-me-la per no fer més mullader.

Només dir que en Xesco Espar, al que no conec personalment, em sembla un bon tio i tècnicament preparat però no el veig al Barça. Crec que li va gran. Potser a en Pasqui també, qui sap, però d’en Xesco ja tenim experiència. Va guanyar una Copa d’Europa, em direu alguns, prou que ho recorda ell mateix a la seva web “Xesco Espar: Coaching Systems”, però a mi no em val. A l’hanbol de primer nivell compta tant el que has guanyat com el que has deixat de guanyar. Que li preguntin a en Valero.

Alcorcón 4 - Real Madrid 0

Queden 90 minuts i possiblement el Madrid acabarà marcant 5 o 6 gols a l'Alcorcón, però el ridícul d'ahir a la nit queda. Deuen estar buscant entrenador a tota pastilla...

No té res a veure amb el Barça...

...però és al·lucinant :-)))

Llàstima de l’handbol, que no aixeca cap

Els pessimistes que s’escoltaven les cròniques madrilenyes ja poden estar tranquils, aquí no hi ha crisi que valgui. El que hi ha és molt bon futbol i molt bones vibracions pel futur. Qui recorda Eto’o, que per cert porta un mes sense marcar un gol? Ningú. Un nou cas de jugador que se n’adona tard que si estava considerat com ho estava era perquè jugava en un gran equip. L’Ibrahimovic és una estrella, en Keita va fer un partit perfecte i la defensa no va tocar ni pilota, com qui diu. Aquí no ha passat res.

Varem anar al basquet, també. Quin festival de joc. Em vaig avorrir com quasi sempre al basquet, ja sabeu que no m’agrada massa, però em vaig adonar que possiblement tenim el millor equip que hem tingut mai. Bestial. En Rubio és la peça que faltava, el base de qualitat que no teníem.

I l’handbol. Ahir ja es van veure mitja dotzena de mocadors, us ho prometo. L’equip no aixeca cap, això està clar. Vaig comptar nou pilotes perdudes a la primera part. El pitjor és que no juguem a res. Fem un canvi defensiu, si el fem, i ho fem amb una timidesa que no serveix per res. Ataquem sense circul•lació de pilota, com sempre. La defensa amb les mans a la cintura, no diré noms, esperant al seu home i sense ajudes. Estem en un moment pèssim, aquesta és la veritat. En Xavi Pascual té mala peça al teler.