Matar el partit

Quina manera de patir per res. Una exhibició del Barça, amb un Iniesta i un Xavi fent el que volien, que ha acabat amb dues aproximacions a porta del Sporting que si arriba a ser un equip més potent ens empata. Els partits s'han de rematar, com diu el tòpic.

Tothom parla de l'Ibra però no n'hi ha per tant. No veu porta, és cert, però tampoc ens cal que marqui ssmpre si ho fan els altres, també gràcies als forats que ens obre i a les passades que fa. Ja marcarà.

A vuit punts

Els merengues dormiran a vuit punts de desavantatge del Barça i amb tota la pressió de cara al partit de demà amb el Màlaga. Això és conseqüència de la victòria del nostre equip a Valladolid, on ha fet una exhibició gràcies a un Valdés que ha salvat dos gols fets i a un Alves estratosfèric que ha donat el primer gol i ha marcat el segon. El més important, però, és veure com l’equip està concentrat i continua endavant cap al títol de Lliga. De moment la cosa marxa.

Abidal

Si vas al camp del Barça veuràs gent amb samarretes de l’Ibra, d’en Messi, d’en Piqué...però difícilment en trobaràs una de l’Abidal. És d’aquest tipus de jugadors que passen més desaparcebuts, sóc poc mediàtics. El cert, però, és que a l’hora de la veritat són igual d’importants que qualsevol altre.

Ahir, sense anar més lluny i des del meu punt de vista, va ser el millor jugador del Barça. D’acord que potser no va marcar ni va ser clau en cap de les jugades importants però va ser determinant per fer entendre als sevillans que aquest Barça no deixaria de lluitar ni un minut, com així va passar. Ahir, l’Abidal va merèixer estar a las samarretes dels seguidors.

Exhibició

Quina exhibició del Barça a Sevilla. Una segona part espectacular que no ha servit per passar l'eliminatòria però que ens ha deixat a tots amb bon gust de boca. Ha passat el Sevilla, és cert, però s'ha vist clarament quin és el millor equip del planeta.

Resultat enganyós

Hem sortit amb un 0 a 5 de Tenerife però podíem haver rebut 3 gols en els primers quinze minuts i això és perillós, un altre dia no ens sortirà tant bé la jugada. Ara toca quelcom més difícil, remuntar a Sevilla.

Destacar el partidàs, ja era hora, d’en Bojan i el partit més que acceptable de l’Henry, que no té massa sort de cara a porta. D’en Messi, que ha marcat 3 gols, un d’ells galàctic, no cal dir res perquè és un monstre.

Chygrynskiy

Serveix per alguna cosa xiular en Chygrynskiy? Va perdre 3 pilotes? La meitat que les que va perdre en Messi? Francament, no entenc que amb l'equip contra les cordes, a punt de quedar fora d'una competició, en comptes de recolzar l'equip ens dediquem a xiular a un dels nostres jugadors. Que guanya l'equip amb aquests xiulets? Res, només posar-se més nerviòs.

No mereixerem la xiulada els afeccionats? Aquests que passem de dir que som els millors del planeta a discutir l'equip per un partit perdut, tot i que els jugadors han lluitat els 90 minuts? Jo crec que seria una xiulada més justificada que la d'aquest jugador.

Pencarà avui l’Henry?

Avui és l’hora de la veritat per l’Henry, sens dubte el pitjor jugador del Barça des de que ha començat aquesta temporada. El pitjor, però, no és que jugui millor o pitjor, altres tampoc han arribat al nivell desitjat, el ìtjor és que no penca com la resta de l’equip. Avui és el seu dia. Avui és el dia que ha de donar el “callo” perquè l’equip no té a en Messi i l’Iniesta està acabat de sortir de la seva lesió. Avui és quan ha de demostrar que està aquí per treballar i aportar a l’equip el que correspon a un jugador amb la seva fitxa.

Crònica a la tornada de Còrdova: la copa Asobal ja és del Barça

El millor de guanyar una final amb el Ciudad Real és veure la cara que els hi queda als seus afeccionats, prepotents i maleducats com sempre. Tot el contrari que guanyar la semifinal amb el San Antonio, un rival amic. Aquest cop he coincidit a Còrdova amb dos amics de Solsona: en Joan i en Josep Maria, i em va semblar que també hi havia la família d’en Víctor Tomàs. Com sempre, i per desgràcia, el recolzament dels afeccionats del Barça a l’equip és purament testimonial.

El cap de setmana ha estat satisfactori per la victòria, evidentment, tot i que sempre queden clarobscurs sobre els que reflexionar. Faré alguns comentaris: sobre l’equip i sobre el/els tècnics.

Sobre l’equip. Per fi hem vist al millor Dani Sarmiento, per mi l’home de la final amb en David Barrufet, i a un Igropulo de nivell en un partit decisiu. Aquestes són les dues millors notícies, al meu entendre, d’aquesta competició. La noticia negativa és el baix nivell d’en Nagy i la baixa forma d’en Hansen, que l’edat li passa factura en algun d’aquests partits clau. De totes maneres, i això és molt positiu, cal dir que tots i cada un dels jugadors s’hi han deixat la pell, al marge de si les coses els hi ha anat millor o pitjor. L’equip ha estat de notable alt.

Sobre els tècnics. Sóc del parer que no donen la talla, però els resultats els hi donen la raó a ells. El cert és que la defensa ha millorat bastant i per fi sembla que han trobat solucions per moments en que l’equip juga amb inferioritat, que ja tocava. Segueix sense agradar-me com juguem en atac: l’equip no és ràpid en la circulació de la pilota i està massa estàtic a l’hora de rebre-la. Això s’ha de millorar i molt. En tot cas vaig felicitar a en Xavi Pascual a la sortida, no tinc res personal. Al seu segon, en Toni Rubiella no vaig poder perquè acostuma a passar de llarg quan veu seguidors del Barça, és de l’escola Valero Rivera. Per sort, contrasta amb l’amabilitat i la proximitat del seus “jefes”, en Xavi O’Callaghan i l’Enric Masip.

Bé, tot plegat un gran cap de setmana i un nou triomf que és el que compte.