Crònica a la tornada de Còrdova: la copa Asobal ja és del Barça

El millor de guanyar una final amb el Ciudad Real és veure la cara que els hi queda als seus afeccionats, prepotents i maleducats com sempre. Tot el contrari que guanyar la semifinal amb el San Antonio, un rival amic. Aquest cop he coincidit a Còrdova amb dos amics de Solsona: en Joan i en Josep Maria, i em va semblar que també hi havia la família d’en Víctor Tomàs. Com sempre, i per desgràcia, el recolzament dels afeccionats del Barça a l’equip és purament testimonial.

El cap de setmana ha estat satisfactori per la victòria, evidentment, tot i que sempre queden clarobscurs sobre els que reflexionar. Faré alguns comentaris: sobre l’equip i sobre el/els tècnics.

Sobre l’equip. Per fi hem vist al millor Dani Sarmiento, per mi l’home de la final amb en David Barrufet, i a un Igropulo de nivell en un partit decisiu. Aquestes són les dues millors notícies, al meu entendre, d’aquesta competició. La noticia negativa és el baix nivell d’en Nagy i la baixa forma d’en Hansen, que l’edat li passa factura en algun d’aquests partits clau. De totes maneres, i això és molt positiu, cal dir que tots i cada un dels jugadors s’hi han deixat la pell, al marge de si les coses els hi ha anat millor o pitjor. L’equip ha estat de notable alt.

Sobre els tècnics. Sóc del parer que no donen la talla, però els resultats els hi donen la raó a ells. El cert és que la defensa ha millorat bastant i per fi sembla que han trobat solucions per moments en que l’equip juga amb inferioritat, que ja tocava. Segueix sense agradar-me com juguem en atac: l’equip no és ràpid en la circulació de la pilota i està massa estàtic a l’hora de rebre-la. Això s’ha de millorar i molt. En tot cas vaig felicitar a en Xavi Pascual a la sortida, no tinc res personal. Al seu segon, en Toni Rubiella no vaig poder perquè acostuma a passar de llarg quan veu seguidors del Barça, és de l’escola Valero Rivera. Per sort, contrasta amb l’amabilitat i la proximitat del seus “jefes”, en Xavi O’Callaghan i l’Enric Masip.

Bé, tot plegat un gran cap de setmana i un nou triomf que és el que compte.