Demà dinaré més a gust que mai

Demà dinaré més a gust que mai per dos motius: perquè menjaré ànec pequinès, un plat que m’agrada molt, i perquè ho faré pagant el bon amic Matias Palomo, un periquito d’aquests als que no deixo escriure al blog per anticulés. Resulta que s’ha jugat un dinar a que avui ens eliminen de la Copa. Només per això ja val la pena animar a l’equip des del primer minut.

El cert és que el partit d’avui no serà gens senzill, tot i que crec que guanyarem ni que sigui per dignitat. De moment en Laporta demana el recolzament de la gent i en Rijkaard diu que estan preparats per jugar un gran partit. Com ens hem de veure. Encara recordo no fa ni dos anys quan nosaltres mateixos dèiem que la Copa del Rei era un torneig de segona pensat perquè els altres equips puguin guanyar alguna cosa.

Veurem com acaba avui. El Barça està obligat a guanyar aquest torneig perquè en cap cas pot perdre amb cap dels equips que queden, ja sigui un devaluat Valencia, un recordat Getafe o un dels dos que juguen avui Athlètic o Ràcing.

L'expedició creix

En Ramon Torner s'apunta a l'expedició cap al Bernabeu a peu. Que malament ho veiem...

Si guanyem la Lliga vaig a peu fins el Bernabeu vestit amb la samarreta del Barça

Mireu si n’estic segur de les possibilitats de l’equip. Però, que ens hem begut l’enteniment? Ja no són els punts que ens porten, que ja són punts, és que a més tenim molt pitjor calendari, hem d’anar a jugar a casa seva, estem jugant molt pitjor que ells i tenim un equip i un entrenador que les idees se les van oblidar a les Seychelles a les vacances.

Lluitem a mort per la Copa i per la Champions i deixem-nos de més parides. Això si, tampoc baixem la guàrdia i ens relaxem en excés perquè podríem quedar-nos sense Lliga i sense Champions i, a sobre, sense plaça per Europa l’any vinent. Sempre ens quedarà el Gamper o el Ciutat de Matadepera, ja posats.

Centrem-nos en la Copa i la Champions

No perdem més temps amb la Lliga. Estem massa justos de forces i de gent. Centrem-nos en els altres dos temes i mirem d’arribar el més lluny possible. Les semis de Copa estan a la cantonada i a la Champions tenim una eliminatòria assequible. La Lliga no la guanyarem i cremarem a la gent. No tenim moral de victòria. Avui s’ha vist. Hem marcat i ens hem arraconat a veure que passava, estem febles.

Quina alegria no encertar-la

Avui no he encertat. I me n’alegro molt. El basquet ha guanyat al Joventut. No us porteu a enganys, però. L’equip ha jugat bé però ha guanyat també gràcies al suport del Palau i al desencert del Joventut en els moments claus. En Lakovic, com sempre, i en Roger Grimau, que porta unes setmanes fantàstiques han guanyat solets a la Penya. Un fet evident: en Frank Vázquez és un autèntic bluf. No ha fet res des del dia que va arribar. Avui ha aconseguit els xiulets del públic i tot. Per sort han estat molts pocs perquè ja se’ls havia endut tots l’Ivanovic quan ha sortit a la pista. Com sempre.

Avui tornarem a perdre

Aquesta és la realitat. Avui tornarem a perdre senzillament perquè el Joventut de Badalona està un esglaó per sobre nostre. Tenim un equip de pena, un entrenador impresentable i un secretari tècnic mediocre. Tenim, ho he dit trenta vegades, el pitjor equip dels darrers vint anys i, de moment, ja hem aconseguit la pitjor ratxa dels darrers quaranta amb aquestes cinc derrotes consecutives. Avui tornarem a perdre perquè som pitjors. La Junta Directiva ha de tallar colls, n’estem fins el pebrots.

Iniesta

Serà molt difícil trobar un culé que no estigui content per la renovació d’en Iniesta fins el 2014. És el premi a un xicot que mai busca polèmiques, que fa tot el que pot al camp, que juga com ningú i que a sobre és modest perquè és tant bon jugador com persona. El club ha fet bé.

Però mai pot haver només alegria, sempre ha de sortir merda d’algun dels de sempre. Avui en Deco torna a dir que si aquest any no es guanyen títols potser marxa. Perquè no marxa d’una punyetera vegada demà mateix? No sap que la majoria estem fins els pebrots de veure-li aquesta cara d’amargat. Que marxi d’una vegada.

A per la Copa

Jo ho tinc clar. La Lliga la dono per perduda perquè no veig un equip com per resoldre les paperetes que ens queden d’aquí al final ni veig que el Madrid pugui punxar tants cops. Aleshores, anem per la Champions i per la Copa. I sobretot per la Copa perquè sabem que a la Champions també cal tenir sort i el nivell és molt més alt. Obvi. Que ningú s’enganyi, per mi la Copa és una merdeta que no salva la temporada ni de bon tros, però millor la Copa que res. Novament, obvi.

Ronaldinho en blanc i blau

Als pericos els hi hauríem de cedir a en Ronaldinho fins a final de temporada. Són tant babaus que segur que el farien jugar. Aquest els baixa a Segona...

Enyorança

Ahir es va fer un homenatge a en Dueñas, Epi, De la Fuente, Bodiroga...quina enyorança i quina pena veure després la plantilla actual fent un nou ridícul.

Avui ja no escriure res al respecte, només diré que espero que siguin certs els rumors de la marxa d’en Ivanovic a final de temporada i tal dia farà un any. I dissabte a llepar, es clar...

Desànim generalitzat

Així és podria qualificar l’estat d’ànim culé aquest matí. Un dels partits on el Madrid podia punxar res de res i el Barça novament fent un partit de pena. Quan tot sembla que vagi d’aquella manera el més pràctic seria adoptar la posició pragmàtica. De què serveix cremar tots els esforços en una Lliga que està perduda? No és millor prendre riscos a la lliga, en forma de rotacions, que fer-ho a la Copa o a la Champions, on encara tenim possibilitats?

Jo ho tinc clar. A la Copa i a la Champions amb tots els titulars i a la Lliga fent rotacions i aconseguint els punts que siguin possibles, però assumint riscos. Amb lligar una de les places de dalt per anar a Europa en tenim suficient. Fem-ho que no es noti, però, o se n’enfotaran de nosaltres.

Fora, fora, fora!!!

El basquet ha tornat a fer el ridícul, aquest cop a la pista del Gran Canària. En cap moment del partit s’ha vist un equip amb possibilitats de guanyar i ni un sol jugador ha fet bon partit.

L’anècdota del partit ha estat que a en Kasun l’han tingut que portar a l’hospital perquè el pobre s’ofegava i tenia el cor accelerat. En un primer moment els metges i en Savic estaven nerviosos. Sabeu què ha fet en Savic quan ja han decidit endur-se’l a l’Hospital? Quedar-se a la banda veient els darrers minuts, per veure com acabàvem perdent de 14 punts. No serveix ni per fer costat als jugadors. Es veu que se n’ofega un cada setmana.

Junta Directiva, ja n’hi ha prou. Donem per perduda la temporada i preparem l’any vinent des de demà mateix. Feu fora d’una vegada a en Savic i l’Ivanovic i comencem a treballar amb gent de la casa o, com a mínim, amb gent que ens mereixin respecte. A aquests ja no els volem.

Per cert, l’hoquei ha guanyat en partit de tràmit europeu i el Barça B continua sumant punts, aquest cop guanyat per 3 a 0 al Manresa. El futbol sala ha perdut per vuitena jornada consecutiva, estan inflats de moral.

Ivanovic, un incompetent

El Barça ha estat a punt de guanyar a la pista del Reial Madrid en partit de la Euroleague. Però dues decisions discutibles dels àrbitres han fet que perdessin pràcticament totes les opcions de victòria a dotze segons del final. I quedant aquests dotze segons, sabeu quina jugada a fet el Barça gràcies a la llumbrera que tenim a la banqueta? Aguantar la pilota. És un autèntic incompetent i un perdedor nat.

Deu existeix

Nit de somni. Acabem d’arribar amb la Llum de veure l’hoquei, que ha passat per sobre d’un històric però acabat Liceo, i acabo de veure com han eliminat als pericos i al Madrid de la Copa del Rei. Deu existeix.

Ofici

Avui el Barça ha passat l’eliminatòria amb el Sevilla gràcies a l’ofici. Es a dir que ha estat especulant amb el resultat els noranta minuts. I li ha sortit bé i tots contents, però demà no recordarem ni que hem jugat. No es pot tenir tot.

Que malament que estem quan la Copa del Rei ens il·lusiona

Altres anys tothom deia que era un torneig de segona categoria, que el deixàvem perquè els altres guanyessin alguna cosa, que jugàvem amb els suplents perquè nosaltres ens havien de concentrar en la Champions, i moltes altres farfollades. Ara, amb la Lliga perduda i la Champions difícil com sempre, o més, ens il·lusionem amb la Copa del Rei com el que més. Quina poca memòria que tenim els culés quan ens interessa.

Tenim més sort que les bruixes

Fem el ridícul a Murcia, quedem despenjats al cinquè lloc de la classificació, i anem al sorteig de la Copa del Rei i ens toca el Bilbao. No podem tenir més sort. Ara, si ens elimina el Bilbao...potser si que a l’Ivanovic li donaran el passaport. Ja seria hora.

Fins quan Ivanovic

Què més ha de passar? Aquesta és la pregunta que ens fem després de veure com el Barça de basquet ha caigut de nou en una pista de les fàcils, la del Polaris Murcia. Aquest equip, ho varem dir fins i tot després d’aquella victòria amb el Real Madrid que alguns veient com el ressorgir de l’equip i la demostració de que teníem opcions a guanyar-ho tot, està trinxat i ho està perquè tenim un entrenador que dirigeix al seus homes des de la por i des del caprici per uns noms concrets.

Avui, novament, els nous fixatges han fet cinc punts l’Ilyasova i onze la gran estrella Acker. I els aclamats, per alguns, Basile, Kasun i Trias s’han quedat en set, set i tres puntets. Està tot dit. Ho repeteixo i ningú em farà canviar d’opinió: tenim el pitjor equip dels darrers vint o trenta anys del club. Ara és el moment de preparar l’any vinent, perquè aquest no farem res, com el passat, fent fora Ivanovic i començant a fitxar nous homes. I en Savic, el que va començar a fitxar aquest estiu quan tots els altres equips ja estaven entrenant, al carrer d’una vegada. Volem gent de la casa amb criteri. Volen gent que si s’equivoca almenys ho faci des de l’humilitat i sentint els colors. Volem culés, renoi!

Victòries contundents

Del futbol i del hoquei. Uns per agafar moral de cara als dos fronts on encara tenen possibilitats, Copa i Champions, i els altres per demostrar que són els líders intractables.

Poca cosa hi ha per comentar. Només que està clar que sense Ronaldinho tot és millor perquè al camp no només no aporta sinó que fa que tothom acabi jugant per ell i que aquest entrenador està absolutament acabat. No té cap idea nova per canviar el joc de l’equip, que guanya per la gran superioritat que té.

Massa Panathinaikòs

Anàvem a guanyar per més de deu punts per aconseguir el primer lloc de grup i ara hem de mirar de no perdre a la pista del Real Madrid per no perdre el segon lloc. El Panathinaikòs és massa equip per un Barça que quan juga amb els bons deixa entreveure les mancances que té, sobretot de rebot i de direcció de joc. Ilyasova ni un punt, Acker quatre, Basile set, fins i tot Lakovic nou. Fer vint punts al Lleó és molt maco, però els equips guanyadors són els que tenen jugadors que fan vint punts quan es juguen les garrofes. Per exemple, Tsartsaris vint.

Gran resultat i evidència

L’empat ha estat un gran resultat, indiscutiblement, perquè el Sevilla juga molt. D’això no hi ha dubte. El joc de l’equip, a la primera part, ha estat intens i s’ha lluitat de valent, per això s’han tornar a recuperar pilotes, per això s’ha tornar a crear perill, per això el rival jugava nerviós. I es que a l’esport està tot inventat. Per guanyar s’ha de córrer i res més.

Per contra està el rendiment físic de l’equip. Aquest equip no entrena prou i a la segona part, un cop més, s’ha enfonsat físicament i ha suat tinta per mantenir l’empat. Que s’ho facin mirar els tècnics.

El teu parer: la Lliga de futbol està magre

Això és el que es desprèn del resultat de l’enquesta que ha estat en aquest mateix Blog durant les darreres setmanes. La meitat dels que heu votat (32) creieu que la Lliga està impossible (16, un 50%), un altre terç creieu que està molt complicada (10, un 31%) i només uns pocs creieu que és possible (4, un 12%) o que és una cosa feta (1, un 6%).

L’enquesta mereix pocs comentaris. Expressa ben clarament quin és l’estat d’ànim culé en el començament de la segona volta.

Victòria important

El basquet ha fet els deures i ha aconseguit una victòria treballada, gens brillant, davant el Bilbao. Seguim segons, a un partit del Real Madrid. També ens posa en bona posició de cara a la Copa del Rei. Feina feta.

Victòria ajustada

El Barça ha guanyat a Mallorca però podia haver perdut perfectament, el partit ha estat ajustat en tot moment. Un gol de Márquez ben entrada la segona part ha desfet l’empat inicial i Eto’o ha marcat el segon en el descompte.

Aquest Barça no funciona, però almenys ara és conscient de que el primer és guanyar. L’empanada que porten en atac i el desori que hi ha al migcamp són preocupants, aquesta és la realitat. Aquest sistema està esgotat i aquest entrenador no té idees, el primer relleu que cal fer és el d’ell. Jo no en tinc cap dubte.

6 a 3 contra el Cerdanyola

L’equip d’hoquei ha començat bé l’any guanyant per 6 a 3 al Cerdanyola, tot i jugar d’una manera relaxada. El més destacable del partit és que hi havia 300 espectadors i 200 eren del Cerdanyola. Està clar que si l’equip d’hoquei s’ha de refiar dels socis per aconseguir suport ho té clar.

Nenadic, possible fixatge per l’handbol

El central de l’Algesires està, segons diuen, a punt de fitxar pel Barça. Seria un gran reforç i solucionaria el que hem anat dient des de principi de temporada, que la primer línia està fluixa i els centrals molt verds. En Larholm ha estat un gran fracàs i en Cañellas està molt verd. A veure si és veritat que el fitxem i en Romero es pot dedicar a jugar al lateral.

Ens ha tocat el Sevilla a la Copa del Rei

No puc dir que ja tremolo perquè la temporada no es salva amb la Copa del Rei, ni molt menys, però si que m’agradaria guanyar-la. Potser perquè encara recordo amb nostàlgia quan la Copa era una competició amb cara i ulls, ara ja està molt devaluada.

El cert és que ens ha tocat el Sevilla i encara gràcies que la tornada al nostre estadi. Ja ens podem posar les piles perquè si juguem com en els darrers partits sortirem escaldats.

Del Mallorca no en parla ningú. Tothom parla d’en Ronaldinho i en Rijkaard, per dir que els fotin al carrer, o del segon porter. Qualsevol diria que el problema del Barça és el segon porter, ara...

No els hi queda ni ètica

Si alguna cosa sabíem ahir, i els jugadors també ho devien saber, és que el partit d’ahir estava pensat perquè els nens tinguessin una activitat més a fer per les vacances. I el cert és que l’assistència de públic ho va notar (diuen que més de 30.000 persones). Doncs aquests nens varen tenir que presenciar com aquesta colla de mantes feien el ridícul i sortien xiulats del camp. I ahir no era culpa d’en Ronaldinho. Per acabar-ho d’arrodonir en Rijkaard diu que no van fer el ridícul...

I el bàsquet va guanyar fent el ridícul, també, en un camp de tercera categoria. Com sempre.