Saber patir

Jugar bonic és fantàstic i ens agrada a tots, però guanyar encara més sobretot si el rival és el Madrid. Ahir, no ens enganyem, a la mitja part el Madrid ens podia haver enviat als vestidors amb un 0 a 2, només ho va evitar la nostra defensa capitanejada per un Puyol que va acabar essent el millor jugador del partit i un Valdés que va demostrar un cop més que és un garantia sota els pals.

A la segona part les coses van canviar i si no és per la jugada de l’expulsió d’en Busquets, que no té perdó de Deu amb el gran partit que estava fent, els hi marquem gos o tres gols més. Que dir de l’Ibrahimovic...un crack que ha fet oblidar completament a l’Eto en dos dies.

El millor del partit, per mi, els darrers minuts. Aquí és on el Barça va demostrar que també sap patir, que és fonamental per ser el millor. Quan les coses es posen peludes, com ahir, l’equip es va posar la granota i es van omplir de greix les mans, es varen deixar de pilotes d’or i de punyetes i van lluitar fins el darrer minut. Així juguen els grans equips.