Fixatges de garantia

Així podríem qualificar els dos fixatges que ha fet l’handbol del Barça. En Mikel Aguirrezabalaga i en Viran Morros tenen coses en comú: tots dos han passat per la pedrera del Barça, tots dos tenen experiència en equips del capdavant de la classificació i tots dos reforcen posicions o aspectes del joc on el Barça calia que es reforcés. D’en Aguirrezabalaga podem esperar, sobretot, llançament, velocitat en el joc i talent en la distribució, tot i que penso que pot ser un bon recurs per defenses avançades. D’en Viran Morros sobretot capacitat defensiva i més recursos pel contraatac. A més, perquè no dir-ho aquests fixatges fan més dèbils els equips d’on provenen: l’Ademar i el Ciudad Real, dos dels nostres principals rivals en les competicions estatals i internacionals.

Penso que aquest any no podem esperar més fixatges, em sorprendria el contrari, però veient com està tot plegat des del punt de vista econòmic ens poden donar per satisfets. Només una taca: el lateral dret. Tornarem a començar una temporada jugant-nos la carta d’en Nagy, un bon jugador però massa irregular per un equip que vol guanyar-ho tot. De l’Igropulo ni en parlo, no crec que estigui preparat per l’handbol de les grans finals. Potser m’equivocaré, res em faria més content.