Sorpresa

Hem quedat eliminats a la Copa del Rei d’hoquei. Que li farem, mala sort. Aquesta és l’avantatge de ser un equip que ho lluita tot i guanya la majoria: el dia que perd ens resignem i esperem la següent ocasió per guanyar perquè el sorprenent és perdre.

Vius a l’Euroleague i grans reptes pel cap de setmana

Ahir varem guanyar a la Lottomatica i ens mantenim vius a l’Euroleague. Això és una bona noticia tot i que ja sabeu que tinc esperances nul·les amb aquest equip.

M’interessa més el que passa en la resta dels esports. El futbol es juga mitja Lliga amb l’Atlètic de Madrid, l’handbol es juga mitja classificació europea a la pista del Celje i l’hoquei juga la final a vuit de la Copa del Rei, on surten com a clars favorits. Un cop de setmana engrescador.

Mala llet

El futbol és així. No és un topic, és la realitat. El Barça ha lluitat tot el partit contra una defensa ordenada del València i podia haver anar 3 a 0 a la mitja part. Comença la segona, segueixen les oportunitats i el València marca en la única que té en tot el partit. Mala sort. I encara gràcies que en Xavi ha marcat el gol de l’empat en el minut 94. L’eliminatòria, però, està complicada.

Vigilem amb el València, que no té res a perdre

Quan tothom canta victòria és quan venen les sorpreses, per això s’anomenen així. El cert és que avui tothom dona el partit per guanyat i es parla d’eliminatòria sentenciada. Anem amb compte perquè els partits s’han de jugar. Tenim tres competicions en marxa i es fàcil descentrar-se en qualsevol moment. Que avui no sigui un d’aquests dies.

Ramon, prepara les sabatilles que llepem !!!

Des d’abans d’ahir que estic fent càlculs per veure com ho farem per trobar temps per anar a peu fins el Bernabeu. Quin mal moment que vaig tenir quan vaig fer la promesa! Espero, si més no, que ens permeteu la llicència de fer-ho en etapes espaiades en el temps. Ramon, prepara bon calçat que ens haurem de menjar la promesa amb patates. Això ens passa per xerrar més del compte.

Tremoleu merengues!

Estic a Londres, per aixo escric sense accents. Vaig veure el Madrid per Sky Sports i el vaig veure enfonsat. Tremoleu merengues. Podeu pagar la prepotencia d'haver xerrat abans d'hora...
La resta com sempre: l'handbol i l'hoquei fantastics i el basquet patetic...

Gran nit

Després d’un any caracteritzat per un joc mediocre i tediós ahir, finalment, varem poder divertir-nos amb el joc del Barça. Ja era hora. No és que es fes un partit apoteòsic, senzillament es va córrer i es va lluitar, que no és poc quan es parla del Barça. Una cosa està clara: quan treballa aquest equip pot guanyar a tothom. Ara toca no badar a la Lliga, no ens refiem del Levante, i mirar de treure un resultat tranquil·litzador amb els xés a la Copa. Si els partits de tornada amb el Celtic i el València els podem afrontar sense urgències i desesperacions estarem vius en totes les competicions i en el nostre millor moment. Que tremoli l’enemic.

Per cert, l’handbol va fer un gran partit contra el CAI i el basquet va tornar a fer el ridícul, aquest cop amb el CSKA. De l’handbol destacar el gran partit d’en Demetrio Lozano, que ho necessitava, i la confirmació de que aquest equip és més gran amb en Xepkin i en Nenadic a les seves files i amb un Nagy i un Rocas que cada dia estan en millor forma. Del basquet ja ho he dit tot i des del primer dia. Tenim el pitjor equip de la nostra història i no guanyarem res. I si voleu que us digui...millor que no guanyem res perquè justificaria que aquest equip és competitiu. Ja tenim l’experiència del darrer any, que varem guanyar la Copa del Rei i ens varem creure que ens menjaríem el mon.

En la vessant personal vaig estar molt content de trobar-me a l’amic Jordi Estalella a les grades del Palau, tot veient l’handbol. Això em confirma que el millor del Barça és la seva gent.

Estic somiant?

Vagi per endavant que segueixo pensant que tenim una temporada complicada tant en futbol com en handbol, els primers perquè no juguen a res i els segons perquè la mala sort i sorpreses inesperades, com el fracàs del fixatge de l’Eric Gull, ens han perjudicat molt. Del basquet més val no parlar-ne i del hoquei tampoc, en aquest cas perquè aquests ho guanyen tot. Són els millors.

Aquest dissabte ha estat un somni. O no és un somni que l’handbol, amb les baixes de Juanin, Jerome, Tomàs i Barrufet, li fotin una pallissa descomunal a l’equip més difícil del seu grup de la Champions? Han guanyat de deu perquè han afluixat al final, quan guanyaven de quinze, amb un Kasper apoteòsic i uns Romero, Ugalde i Nagy extraordinaris.

I no és un somni que l’hoquei aconsegueixi classificar-se per la Final Four, que es jugarà a Barcelona, passant per sobre d’un dels millors equips d’Europa, amb el Barça i el Reis, el Follonica?

I el futbol? Primer perd l’Espanyol i acte seguit el Madrid. Aquí ja podríem estar contents perquè el probable és que perdéssim nosaltres i guanyés el Madrid. Doncs no. A sobre guanyem al camp del Saragossa sense jugar a res però lluitant des del primer minut. Poca cosa podem demanar amb aquest entrenador. El Madrid és el favorit indiscutible, no ens enganyem, però el culet que se’ls hi posarà aquests dies no els hi treu ningú. Qui sap...a l’esport els nervis són els pitjors enemics. No seria la primera vegada que el favorit llença la Lliga. Que li preguntin al Barça l’any passat.

No se com acabarà la temporada. El que se és que aquest dissabte ha estat fantàstic, això ho tinc clar.