Gran nit

Després d’un any caracteritzat per un joc mediocre i tediós ahir, finalment, varem poder divertir-nos amb el joc del Barça. Ja era hora. No és que es fes un partit apoteòsic, senzillament es va córrer i es va lluitar, que no és poc quan es parla del Barça. Una cosa està clara: quan treballa aquest equip pot guanyar a tothom. Ara toca no badar a la Lliga, no ens refiem del Levante, i mirar de treure un resultat tranquil·litzador amb els xés a la Copa. Si els partits de tornada amb el Celtic i el València els podem afrontar sense urgències i desesperacions estarem vius en totes les competicions i en el nostre millor moment. Que tremoli l’enemic.

Per cert, l’handbol va fer un gran partit contra el CAI i el basquet va tornar a fer el ridícul, aquest cop amb el CSKA. De l’handbol destacar el gran partit d’en Demetrio Lozano, que ho necessitava, i la confirmació de que aquest equip és més gran amb en Xepkin i en Nenadic a les seves files i amb un Nagy i un Rocas que cada dia estan en millor forma. Del basquet ja ho he dit tot i des del primer dia. Tenim el pitjor equip de la nostra història i no guanyarem res. I si voleu que us digui...millor que no guanyem res perquè justificaria que aquest equip és competitiu. Ja tenim l’experiència del darrer any, que varem guanyar la Copa del Rei i ens varem creure que ens menjaríem el mon.

En la vessant personal vaig estar molt content de trobar-me a l’amic Jordi Estalella a les grades del Palau, tot veient l’handbol. Això em confirma que el millor del Barça és la seva gent.