Els catetos del Ciudad Real ens han guanyat

Senzillament perquè són millors que nosaltres. Tenen dos equips titulars, un a la pista i un a la banqueta, i el Barça no té res a fer amb això. Si a sobre li afegim que en Demetrio Lozano s’ha autoexpulsat en els primers minuts i que s’ha lesionat en Garabaya doncs res a fer. Aquest equip està dèbil a la primera línia, ho hem dit tota la temporada, i avui hem hagut de jugar amb en Jerome “l’acabat” i amb en Larhom, que mai hauria d’haver fitxat pel Barça perquè li va gran. Total, que el Ciudad Real, sense fer res de l’altre dijous, ens ha guanyat perquè nosaltres no hem pogut aguantar físicament.

Quina colla de catetos que són aquesta colla del Ciudad Real. L’himne del club podria ser el chiqui-chiqui famós. Si no ho hagués controls a les portes del pavellons jo crec que anirien al camp amb el càntir. Aquests no havien vist un partit d’handbol a la seva vida.

Jo encara sóc d’en Laporta

No se si ho podré ser gaire més temps perquè cada vegada costa més entendre algunes coses que fa i, sobretot, les formes amb les que ho fa, però de moment encara confio amb ell. M’explicaré.

Quan en Laporta va arribar, i quan dic Laporta vull dir la Junta d’en Laporta, aquest club tenia la caixa més buida que la butxaca de l’Àgatha un dia 29; els pakis de la Rambla venien més samarretes que el propi club; tampoc guanyàvem res feia temps; la catalanitat del Barça fregava el folklore; i els anteriors presidents ens havien tret els colors més de mil cops.

L’equip d’en Laporta ha sanejat l’economia; ha introduït el marketing al club, que genera ingressos directes però també indirectes perquè fa que la resta del planeta vulgui ensumar Barça; ha expulsat del club als quatre delinqüents covards que s’aprofitaven de les multituds per fer el pòtol; ens ha il·lusionat a tots amb el projecte esportiu; ha projectat l’estadi del futur, que ja tocava; i mundialment es coneix al Barça com el que és, més que un club, amb iniciatives com la de la Unicef i moltes altres en països amb desavantatges socials greus.

En Laporta s’ha equivocat en dues coses que són la mateixa: en no fer neteja al futbol i al basquet. Però que consti que ens hem passat anys demanant que la Directiva no fiqués el nas en la vessant esportiva. Ara tots volem que si que li fiqui. Aquest estiu s’hauria d’haver agafat a en Rijkaard, a en Ronaldinho, a en Deco i companyia, i a en Savic, l’Ivanovic i companyia i haver fet nous projectes, perquè estava clar que no se’n sortirien. Amb això si que es va equivocar.

Ara, però, no queda més remei que mirar endavant i començar a treballar de cara a la propera temporada. S’ha de buscar revulsius esportius i gent amb empenta a les banquetes. Hem d’aconseguir que la gent s’il·lusioni novament perquè quan s’aconsegueix això som imbatibles. Jo estic amb en Laporta, encara confio amb ell. Alguns pensareu que estic boig, el que convindreu amb mi és que com a mínim no sóc oportunista. Força Barça!

Moscou ens espera!

Si senyor, la Llum i jo som dos dels 12.451 socis que anirem a Moscou a veure al Barça guanyar la seva tercera Champions!!! Ara només falta un detall: que guanyin demà al Manchester. Tenim moral de victòria, perquè negar-ho. A veure si aquesta colla de barruts tenen el que han de tenir i demà ens donen una gran alegria. Nosaltres ja estem assajant el Casatschok.

Que s’acabi la temporada, si us plau

Quin dissabte tant lamentable pels nostres colors. Fins i tot en els partits que varem guanyar n’hi va haver per llogar-hi cadires.

Vaig veure l’hoquei on els arbitres varen fer recital de targetes, ni més ni menys que divuit, en un partit on no hi ha va haver gens de violència. Costa de creure, oi? L’equip va jugar molt malament, sense cap idea en atac i molt lent en el seu joc. Per sort encara estem a quarts i l’Igualada no és rival. Avorrit. El que passa és que tenim el millor equip i guanyarem Lliga i Copa d’Europa.

Al darrera l’handbol. Quin desastre de partit. Molts gols, moltes exclusions, molta alternança en el contraatac, un partit de pena. Varem marcar més de 40 gols i no es pot destacar ni a un jugador. Si dimecres juguem així a la pista del Ciudad Real sortirem escaldats. No ho crec perquè ens hi juguem la temporada, és la darrera oportunitat.

I vaig escoltar el futbol i el basquet. No calen gaire comentaris. Els del futbol varen llençar el partit, un cop més, i el basquet va fer un nou ridícul aquest cop a la pista del Real Madrid. Dos que acabaran la temporada en blanc si no es produeix un miracle amb el Manchester United.

La conclusió a la que arribo: que s’acabi aquesta temporada quan abans millor.

Rijkaard té, cada cop, menys suports

L'enquesta del blog, que ha estat activa les darreres setmanes, ha donat uns resultats força indiscutibles. El 93% dels qui heu votat heu dit que en Rijkaard no ha de continuar la propera temporada. Sobren els comentaris. El cert és que cada cop estan més discutides les seves decisions i el seu posat tranquil desespera quan les coses van mal dades. S'ha acabat una etapa.

El llibre d’en Carles Reixach

Quin home, aquest en Reixach. Et pot agradar més o menys, pots estar d’acord amb ell o no, el que no es pot discutir és que és un tio autèntic i un culé de dalt a baix.

Les ha viscut de tots colors. Agafes el llibre i no el deixes fins que no l’acabes. No diu gaire bé res de nou, però no el pots deixar. A mi en Reixach és un home que em cau bé, que trobo a faltar al club perquè mai et deixa indiferent quan parla o quan pren una decisió. En Reixach és un dels nostres.

Que dolenta que és l’enveja

Sembla que entre els lectors del blog n’hi ha uns quants, amics dels xips, que són una mica envejosos. Això és el que es desprès dels comentaris que han fet de la foto de les cheerleaders.

Pep, Fabi, Quim, Ivan, sigueu benvinguts com a nous lectors! Els vostres comentaris culés seran benvinguts.

Només va faltar rematar

El Barça va jugar força bé però li va faltar rematar la feina. El super-Manchester que enlluernava a tothom, la majoria no l’havien vist jugar ni dues vegades però es deixaven influenciar pels diaris, va fer un paper ben trist.

El Barça va estar seriós i va lluitar des del primer minut, destacant amb llum pròpia en Deco, que ens va recordar aquell jugador professional d’abans. Ara queda tot obert. La solució: dimarts.