SIGUEM POSITIUS. NO A LA CENSURA

Un vídeo que val la pena mirar

El blog “Laporta President” ens presenta un vídeo que s’ha de mirar. Un munt de bons moments d’aquests darrers anys. Un argument, en aquest cas visual, per no tenir cap dubte que la moció de censura contra la Junta Directiva és una veritable burrada. Vosaltres jutjareu.

Tranquil Laporta, això va bé!

Quan es parla de la moció de censura i de quin serà el resultat final pocs dubten que en Laporta arrasarà. És el que ha de passar si no ens hem begut l’enteniment tots plegats.

Hi ha una manera, però, d’acabar de confirmar-ho. Agafes el TBO dels pericos i veuràs quina campanya està fent contra en Laporta i la seva Junta. És una vergonya que gent que s’anomena periodista es posi d’una manera tant evident al servei d’uns interessos. Són uns sectaris que no fan cap mal, tothom els coneix i tothom sap que són anticulés des de sempre, però a mi encara em sorprenen.

El que no val res

Aquesta matinada ha jugat el que, segons en Sandro Rosell, ja no val res i que el Milà encara vol. Quan he vist les imatges m’he entristit. Un home que era un fenomen del futbol, que anava directe a ser el millor jugador de tots els temps, avui s’estava arrossegant-se per un camp de futbol. El comentarista explicava que havia marcat dos gols...el que no deia és que davant la passivitat intencionada i total del porter de l’altre equip. Feia autèntica pena.

Jo, amics, no vull en Ronaldinho. Li desitjo tota la sort i li dono les gràcies per tot el que ha fet pel Barça però ara és el moment de dir prou. Aquest home, pels motius que siguin, avui no pot jugar en un equip de primer nivell i costa masses diners com per ajudar-lo a recuperar-se. Si vol que ho faci ell sol, nosaltres ja li hem donat dos anys de sou per fer-ho i encara s’ha enfotut de nosaltres a la cara. És l’hora del adéu.

Ara, sobre aquest tema, el que cal recordar a tothom és que el futur candidat del Barça, el senyor Sandro Rosell, si que el vol. Pel que sigui...només ell ho sap...

El tercer millor dia de la seva vida

En Rosell, això no ho havia escoltat, es veu que va dir que ahir era el tercer millor dia de la seva vida. Quina vida més trista que deu tenir, sap greu.

Jo crec que com a mínim deu ser el seu cinquè millor dia. Crec que es va deixar el dia del seu casament i els salts que feia el dia que va guanyar les eleccions del Barça, com a mínim. Potser repassant trobaríem algun altre dia millor que el d’ahir, qui sap.

Jo li recomanaria que no donés tanta transcendència al tema. No sigui que el dia 7 de juliol sigui el pitjor dia de la seva vida, de retruc. Només és futbol, amic Rosell.

Als de Sant Cugat no els enganya ningú

M'expliquen que els amics d'en Rosell van anar a boicotejar el pregó d'en Joan Laporta a la Festa Major de Sant Cugat i si es descuiden surten per cames. I és que Sant Cugat és Sant Cugat... I llavors parlem de palmeros!

La desagradable sorpresa d’en Thuram

En Thuram no ha pogut signar pel PSG perquè li han detectat unes dolences cardíaques. El cas ja és greu d’entrada, però encara ho és més sabent que tant la seva mare con el seu germà van perdre la vida per temes de cor. D’aquí a unes setmanes sabrà els resultats de les proves que li han fet ara. Si tot surt bé fitxarà per l’equip francès, si surt malament podria acabar deixant el futbol.

En Lilian Thuram, un home que ho ha guanyat tot, ara afronta el més difícil dels partits. Desitjo molt sincerament que es recuperi i que la noticia d’avui sigui, senzillament, una noticia que acaba bé. Tot el nostre recolzament.

El fiasco Rosell

Aquells que esperaven una gran posada en escena d’en Rosell deuen haver quedat descansats. Quina pena....

Diu que s’ha de recuperar en Ronaldinho perquè ara “no val res”. Si en Joan Laporta s’expressés amb aquest menyspreu parlant d’una jugador seria el propi Rosell o en Giralt, segons parli l’amo o el criat, que el voldrien fuetejar a la mitja part d’un partit. El senyor Ronaldinho s’ha devaluat, és evident, però encara deu valer alguna cosa quan els Milans de torn encara valoren la possibilitat de fitxar-lo, dic jo. Però al marge de tot això és que la gran majoria no el volem ni veure perquè s’ha autodescartat mitja temporada i perquè amb la plantilla actual no podria estar ni a la banqueta. En Ronaldinho, senyor Rosell, ha d’anar al carrer encara que a vostè el faci quedar malament amb els seus amics brasilers.

Sobre la moció diu que ell no l’hauria iniciat mai però que la respecta i que votarà afirmativament. Ja l’inicia en Giralt per ell, no s’ha de molestar en perdre el temps amb paperassa, queda clar.

Sobre futurs fixatges diu que s’haurien de fer en el mercat d’hivern perquè ara no sabem quan hi hauran eleccions. Al cap de deu segons diu que el tema de la moció no desestabilitza el club. Home, jo crec que si no hi han eleccions ara els fixatges es podran fer amb tota normalitat a l’estiu, no? Desestabilitza la moció, si o no?

També diu que si es seguia en Arshavin fa quatre mesos s’havia d’haver fitxat aleshores perquè era més barat. Aquest home encara no sap que els fixatges s’encareixen automàticament quan el Barça truca a la porta? Això ens passa per un motiu: som un dels equips més “rics” i els altres se’n volen aprofitar. Deu ser per la gestió econòmica dels darrer anys, no? Abans la caixa forta del Barça tenia tranyines...

Sobre el nou estadi res de res. És una obra faraònica i ell el que vol és “rentar la cara” a l’actual i millorar els accessos. Quin arquitecte que ha perdut el país! Com es nota que no ha trepitjar una zona que no sigui la Llotja a la seva vida. Senyor Rosell, la tercera graderia del camp del Barça està com la Romareda, a data d’avui; el Miniestadi està fet una porqueria; el Palau Blaugrana és un dels pitjors pavellons de la Lliga; els accessos són els que són per com està ordenada la zona... Un rentat de cara? Vostè fa demagògia i poca cosa més.

I res més. Això ha estat el més rellevant del que ha dit. No ha dit res de res del que faria ell. Ni una sola proposta constructiva ni novedosa. Tot ha estat atacar als que treballen avui en dia. El que deia: un bluff.