El que no val res

Aquesta matinada ha jugat el que, segons en Sandro Rosell, ja no val res i que el Milà encara vol. Quan he vist les imatges m’he entristit. Un home que era un fenomen del futbol, que anava directe a ser el millor jugador de tots els temps, avui s’estava arrossegant-se per un camp de futbol. El comentarista explicava que havia marcat dos gols...el que no deia és que davant la passivitat intencionada i total del porter de l’altre equip. Feia autèntica pena.

Jo, amics, no vull en Ronaldinho. Li desitjo tota la sort i li dono les gràcies per tot el que ha fet pel Barça però ara és el moment de dir prou. Aquest home, pels motius que siguin, avui no pot jugar en un equip de primer nivell i costa masses diners com per ajudar-lo a recuperar-se. Si vol que ho faci ell sol, nosaltres ja li hem donat dos anys de sou per fer-ho i encara s’ha enfotut de nosaltres a la cara. És l’hora del adéu.

Ara, sobre aquest tema, el que cal recordar a tothom és que el futur candidat del Barça, el senyor Sandro Rosell, si que el vol. Pel que sigui...només ell ho sap...