Quines samarretes tant ben parides!

A mi és que la samarreta de dues franges m’agrada molt. La trobo tant emblemàtica i elegant a la vegada que mai la canviaria. I la groga m’agrada més que la blava de l’any passat i que el taronja de fa dos. Ja veieu que no esmento aquell groc llampant de fa tres perquè em semblava espectacular i difícilment igualable. En definitiva, per colors i disseny em semblen perfectes.

Però, a més, és que les nostres samarretes són l’enveja de tothom per portar l’Unicef al pit. És un orgull que el nostre equip sigui l’ambaixador d’una causa com aquesta. I després és que porten la senyera, el lema “més que un club” i, per si faltava res, ara el “Cant del Barça”, el nostre himne. A aquest equipament només li falta una barretina, però l’UEFA no ens deixa.

Alguns d’això se’n riuran, diran que som folklòrics. Ja els poden donar pel sac des d’ara. A mi no em fa vergonya portar el signes d'identitat del meu país, per això sóc catalanista i per això m'agrada la Junta actual, perquè del catalanisme en fa qüestió. I això encara no ho havia fet ningú, com a mínim des d'abans d'en Franco, per uns motius o altres.