Villarato? No em feu riure...

El Real Madrid ja està intentant guanyar als despatxos el que no té pebrots de guanyar al camp. Avui, via Comité de Competición, aquest que mai falla a favor del Barça, ha aconseguit una jugada doble: li han retirat la targeta groga a l’Albiol, que comportava sanció, i li han perdonat la vermella, de llibre, a en Kameni perquè pugui jugar contra el Barça. Tornem a les èpoques ràncies i fatxes en que les competicions es jugaven en els “asadors” de la capital. No cal preocupar-se, igualment guanyarem als pericos i ens endurem la Lliga.

Bones notícies

Ens ha tocat el Veszpren a la Champions League d'handbol, sens dubte el rival més senzill dels que ens podien tocar, i en Messi ens ha tornat a fascinar deixant-nos sense adjectius un cop més. Avui ha estat un gran dia. No ens enganyem...si avui fallavem amb l'Arsenal el partit amb el Madrid l'hauriem vist d'una altre manera. Per cert, en Marquez ha estat un dels millors, callant les boques oportunistes de sempre. I en Bojan el pitjor, la mala noticia de la nit.

Un mateix model, una mateixa desfeta

El nostre equip de bàsquet acaba d’enviar al totpoderós Real Madrid cap a casa i a Paris ja només hi poden anar a fer turisme. Queda demostrat, un cop més, i com ha passat amb el futbol, que el talonari no serveix de res, que calen altres coses per fer un equip guanyador. Potser guanyaran alguna Lliga, encara tenen opcions, però en aquest moment facin el que facin ja és insuficient per no entrar en fallida econòmica. Gastar-se 300 milions per una Lliga, o per les dues, és un retorn d’inversió ínfim. El Madrid ha fet un nou pas cap a la ruïna. El mèrit d’en Florentino.

Una gran tarda

Primer l'handbol i després el primer equip ens han donat una tarda fantàstica.

L'handbol ha fet història guanyant a Zagreb de pallissa, deixant el partit de tornada del dissabte vinent com un pur tràmit amb tres actuacions espectaculars: en Saric que ha parat 15 llançaments a la primera part i en Víctor Tomàs i en Juanín que han marcat vuit gols cada un. Gran resultat. La nota negativa, com no, la baixa forma d'en Hansen i la manca de reacció d'un entrenador mediocre, que quasi deixa que ens empatin el partit amb la seva mania de defensar en 5-1. No hi ha res a fer.

I el futbol. Les hem passat canutes a la primer part, on en Valdés ha tret un gol i els pals dos més, i una segona part que amb l'entrada d'en Xavi ha millorat molt i on l'Ibra ha demostrat que és un golejador marcant un gol de davanter centre, d'aquells que has d'estar allà per marcar-lo.

Un bon dissabte!

Setmana inacabable

Es va guanyar la Copa del Rei d'handbol, gràcies a un partit espectacular de l'Íker Romero i a que l'equip no va tirar en cap moment la tovallola, i el futbol i el bàsquet ens han donat una mica de tot: victòries justes i desenganys inesperats.

I ara com estem?

Futbol. No podem afluixar perquè el Madrid tampoc ho farà. Cal guanyar a Mallorca i esperar a veure si l'Atlético ens ajuda una mica. Estem en un moment complicat perquè no juguem bé, però anem treient els punts. Avui torna en Xavi, s'ha de notar.

Handbol. A Zagreb a resoldre una eliminatòria on el Barça és molt superior però on caldrà lluitar molt.

Basquet. A guanyar a Madrid com sigui. No queda altre opció!

Antequera: patiment i alegria...i el senyor seleccionador

Avui no tenim perdó...anar guanyant de vuit i acabar patint només vol dir una cosa: manca de concentració. Per sort som molt superiors al Reyno de Navarra (Portland pels nostàlgics) i hem pogut guanyar. Jo ja em veia demà fent turisme per Màlaga. Destacar el bon partit d’en Nagy, avui decisiu, i la direcció d’en Dani Sarmiento, molt bona. Ja tocava tenir un central especialista.

La sorpresa ha arribat a la segona semifinal quan un Ademar que ha lluitat molt ha doblegat al totpoderós Ciudad Real que ha sortit a la pista pensant en la final i l’acabarà veient per la tele. Quina alegria veure’ls caure...

Tres anècdotes:

A la sortida del pavelló uns neandertals del Ciudad Real han increpat als jugadors del Barça que juguen la Mini Copa. Com sempre els catetos fent el ridícul per les espanyes...tot ha estat des de l’altre cantó del carrer, es clar. A sobre covards.

La cara d’en Valero Ribera al acabar el partit del Ciudad Real era un poema. Ja sabeu que ell desitja veure caure al Barça, no sigui que algú pensi que els títols del Dream Team no eren mèrit seu, i veu que l’Ademar és menys rival. No té cura, estarà ressentit per sempre més.

Definitivament l’entrenador del nostre equip és un home que no crea complicitats amb ningú. Avui ens ha saludat des de cinc metres, una hora i mitja abans del partit. No ha estat capaç ni de venir a saludar...si almenys fos bo entrenant! Del seu segon ni en parlo...deixeble d’en Valero, està tot dit.

Gaudint de la Champions amb el cap a Antequera

Poques coses es poden dir d'un partit on el Barça guanya 4 a 0. Ara queda esperar el sorteig de divendres on l'únic rival que ens ha de preocupar és el Manchester. A veure si tenim sort i ens toca el Girondins d'en Monsieur Blanc, la ventafocs del sorteig.

La Copa del Rei d'handbol ha començat avui amb una victòria treballada del Ciudad Real, una bona notícia perquè s'han desgastat, i una victòria encara més treballada de l'Ademar enfront d'un sempre perillòs Valladolid. A veure demà si el Barça passa el tràmit, només faltaria, del Logroño, i el podem veure dissabte. La Llum i jo ja tenim les maletes a punt per anar a animar al equip.

Goog bye, Madrid!

El Real Madrid ha quedat eliminat de la Champions League o, el que és el mateix, ha quedat tècnicament arruïnat perquè després de gastar-se 300 milions en fixatges el retorn de l’inversió ja és materialment impossible. Si en Florentino tingués una mica de dignitat en aquests moments estaria dimitint. Tranquils, només faran fora a l’entrenador.

El model de la prepotència ha quedat clar que no serveix per res. El Barça potser no guanyarà res, quina sap, però com a mínim no haurem de passar la vergonya de tenir que empassar-nos les paraules, que és el que estan fent els jugadors del Madrid en aquests moments, els que ahir deien que guanyarien tres a cero.

Adéu Madrid, un any més us haureu de pintar la copa a l’oli...