Mal començament a la Champions

L’actual Barça no pot perdre amb el Vardar Skopje, ho sento. Un equip on en Dujshebaev és titular indiscutible no ens pot guanyar per molt camp contrari que vulgueu, per molt inici de temporada que sigui.

El realment preocupant és que en un mateix partit hi hagin dos moments de poca tensió, sobretot defensiva, com va passar dissabte. No pots sortir a la pista i anar setze minuts a remolc per haver sortit guanyador ni pots empatar un partit guanyant de sis gols. És una vergonya per un equip que ho vol guanyar tot.

Per cert, no se si ha estat gaire bona idea prescindir d’en Jernemyr. Es nota la seva absència, més quan en Viran no ha començat massa bé la temporada.

Bé, això només acaba de començar però ja tenim garantit estar les altres nou jornades fent número, per desídia nostre.

Apunts: Daniel Dujshebaev i Villa de Aranda

Si fa uns mesos em diuen que un fill Dujshebaev jugaria al Barça no m'ho hauria cregut. Doncs ja el tenim aquí! En Daniel ja juga amb el juvenil i, sembla, apunta bones maneres. Si surt al pare, per mi un dels millors centrals que ha vist aquest esport, podem estar contents.

Ahir una nova pallissa al Villa de Aranda, un dels pitjors equips de la Lliga. Els vaig veure a Valladolid i vaig quedar parat dels pocs recursos que tenen per jugar la lliga Asobal. 20 a 44...que més dir. En Saric va parar un 64% dels llançaments, que es diu aviat, i els gols van estar molt repartits. Un nou entrenament esperant els partits de la lligueta europea, que comencen aquest dissabte.

Alguns apunts de la jornada

Comentar el partit del Barça contra el Ciudad Encantada és una mica absurd, no val la pena. Per desgràcia, o per sort, aquest serà un dels molts partits que esdevindran un entrenament amb públic. El Barça és un equip dissenyat per guanyar la Champions i no té cap rival a nivell Asobal.

Em va agradar molt en Balaguer. No té la tècnica ni la velocitat d'en Ariño, per exemple, però és un jugador que sap jugar fort i que sempre tria la millor opció.

Molt content, pel que fa a la jornada, amb la victòria del Granollers a Aragó. Crec que aquest any es pot fer realitat el meu somni de veure com el Barça i el Granollers queden campió i subcampió de la Lliga. Al revés encara m'agradaria més, no cal dir-ho, però això ja seria ciència ficció. Aquesta victòria d'ahir és una de les set o vuit claus de la temporada per aconseguir-ho. Primer punt de partit pel Granollers.

La Supercopa a Valladolid

Una victòria realment espectacular a Valladolid, amb un control total del partit i sense patiments. En cap moment vaig veure la possibilitat que el Naturhouse La Rioja s’acostés al marcador i això que no varen deixar de lluitar.

Alguns apunts: el Barça guanyarà totes les competicions Asobal sense massa esforç, no té rival; el Naturhouse, l’Ademar i el Granollers es jugaran la segona plaça a totes les competicions; els problemes del Barça estaven en la manca de llançament exterior i amb els nous fixatges queden resolts; en Karabatic encara és un dels millors jugadors del món; l’Ariño i en Saubich seran grans jugadors però encara estan verds; en Gurbindo serà un altre amb l’esforç defensiu que exigeixen els nous primeres línies, que li permeten trobar espais; tenim una porteria immillorable; l’eslovè ha de millorar perquè ja és l’únic jugador de l’equip que no té excuses; i, per finalitzar, dir que ens espera un any bestial.

Per cert, un cop més el Barça m’ha deixat penjat i ni han contestat la meva sol·licitud d’entrada per anar a la final. Per sort tinc altres alternatives.

Visca el Barça!

La Super Globe ja és del Barça

Un gran partit amb un Saric, un cop més, i un Karabatic extraordinaris i la constatació de que l'Hamburg és o era superior al Barça per les nostres mancances a la primera línia. Una gran victòria i una gran sensació d'equip. Personalment content amb el partit d'en Gurbindo, el primer cop que el vaig gran en un dia important. Un títol important per una temporada que esperem inoblidable.

Avui final de la Super Globe 2013

Haureu vist que ni he comentat els partits de la Super Globe fins avui, que juguem la final, tot i que vaig veure les semis d'ahir per Internet (podeu veure els partits des del web de la Federació Internacional). Avui ho faig ni que sigui per recordar-vos el partit d'aquesta tarda amb l'Hamburg, la final més que previsible.

Per fi podrem veure com es troba l'equip i els canvis que hi haurà a l'equip després de les tres noves incorporacions. A mi la veritat és que aquest títol em fa gràcia per tenir-lo però poca cosa més. Si guanyem fantàstic i si perdem a seguir treballant. La Super Globe és com el mundial de clubs de futbol, queda bé a la vitrina però no és un dels titols importants.

Divendres vinent aniré a Valladolid, a la Supercopa Asobal. Un altre titol menor que, en aquest cas, estem obligats a guanyar. Un bon test, també, contra l'equip que més dificultats ens plantejarà a la Lliga.

Albert Rocas

L'Albert Rocas marxa del Barça. No he volgut comentar el tema fins saber què tenia que dir a la roda de premsa d'aquest matí. Per sort és una decisió personal fruit d'una oferta de quatre anys que el Barça no li hauria ofert. Res a dir, ja té una edat com per pensar en el seu futur econòmic i familiar.

Si fem balanç aquest només pot ser positiu, tot i el poc joc que tenen els extrems amb aquest entrenador. Sempre ha suat la samarreta i el seu joc ha estat sempre a un nivell alt, tot i que penso que el millor Rocas va ser el del Portland.

Molta sort i gràcies, Albert!

Àngel Montoro

Em sembla bé la cessió de l’Àngel Montoro al Fenix Toulouse Handball. És un jugador cridat a ser estrella però que necessita més minuts i centrar-se en el joc. Avui, encara és massa irregular i selecciona malament les opcions de llançament. Un any cedit i cap al Barça novament, em temo que per suplir a en Gurbindo al que cada cop li tinc menys fe. 

D’en Montoro tothom destaca els seus 2,13 d’alçada, i realment cal destacar-ho, però a mi el que més m’agrada és que es valent en els grans partits i en els moments decisius. Aquesta és la gran diferència entre un bon jugador i un gran jugador.  Molta gent em deia, fa anys, que l’Íker Romero ho volia llençar tot quan el partit anava malament. I jo els hi deia: “quin altre jugador volia llençar?”. La resposta era el silenci. En Montoro té aquesta qualitat, no se li arronsa el braç quan venen mal dades, per això li veig futur.

Per cert, sabeu quin traspàs va pagar el Barça per fitxar-lo fa un any? 100.000 euros. Per si algú no recorda les diferències entre l’handbol i el futbol.