El drama de jugar d’extrem al Barça d’handbol

Quan un benjamí comença a jugar a handbol el que vol el seu entrenador és que aprengui els fonaments bàsics de l’esport. Entre aquests està que en atac has de fer circular la pilota perquè d’aquesta manera aconsegueixes moure la defensa contrària i tens més oportunitats d’atacar. Doncs el Barça això no ho fa. Ataquem després de 2 o 3 passades i rarament l’extrem és un dels que acaba tocant la pilota. Què passa? Que la defensa contrària no es desestabilitza i acabem xocant una i mil vegades contra el mur humà del contrincant.

En Rocas i en Juanín, dues estrelles d’aquest esport, al Barça es desaprofiten totalment. Joves que poden ser grans en pocs anys, com l’Ugalde i en Tomàs, tres quarts del mateix. S’ha de recordar a la primera línia que els extrems poden fer quelcom més que contraatacar? O és en Manolo Cadenas el que ha de posar-hi solució? Jo crec que tots plegats.

Del partit d’avui ni en parlo. Un tràmit per un Barça infinitament superior.