13 de novembre 2008

Soporífer


Un pur tràmit que el Barça ha resolt jugant d’autèntica pena tot i comptar amb més de la meitat dels titulats. Pinto el millor, està tot dit.

El més remarcable del partit, per mi, ha estat la presència de la meva cosina Raquel, la meva tieta i la meva mare, al costat de la Llum. Destacar, també, la presència de la famosa “quieta” (humitat freda característica del camp del Barça) i una pudor a claveguera tremenda després de les pluges de la tarda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada