La qüestió és que en Fernandito Alonso no sigui campió

Un deu per en Pep Guardiola. Ahir va declarar que si en Fernando Alonso que, com no, és del Madrid anava amb en Massa ell aniria amb en Hamilton. Si senyor, només per això ja val la pena que guanyi en Hamilton.

Jo demà veure la Fórmula 1 amb molt interès perquè fa anys que la miro, no des de que un espanyol guanya com fan els de sempre, els mateixos que trempen amb la “roja”. M’és indiferent qui guanyi. De sempre m’ha agradat Ferrari i per això voldria que guanyés en Massa, però atès que en Hamilton farà que es fotin tota aquesta colla també m’està bé. I és que fa temps que l’ al•licient principal de la Fórmula 1 no és veure qui guanya, és veure si perd en Fernandito Alonso.

Com no, en Fernando va respondre. Va dir que en Guardiola no deu haver vist molta Fórmula 1. Jo no ho se si n’ha vist molta, però crec que si que n’haurà vist la suficient. N’ha vist prou com per decidir no anar amb en Fernando Alonso, un prepotent xulesc que ara va de xai perquè la ràbia del perdre el fa ser humil. Un pallasso, amb tot el respecte als que viuen del fer-nos riure, que cap equip ha volgut per la propera temporada tot i ser un gran pilot, del millors. Un pobre home que en les victòries no va donar les gràcies a la persona que el va portar a córrer a l’elit, l’Adrián Campos, ni a la família catalana que el va acollir a casa quan començava i no el coneixia ni la seva santa mare. Per tot això, demà només cal dir, per segon any consecutiu: “Ets fots, Fernandito!”