U, u, Ugalde!

En Cristian Ugalde ha estat el primer jugador que s’ha cregut que podíem guanyar al Ciudad Real i el que ha contagiat a l’equip de moral de victòria. Ell i l’esforç d’en Hansen i d’en Ben Amor han estat les claus del partit on les nostres teòriques estrelles han passat totalment desapercebudes.

Per ser del tot honest quan he vist que no jugava l’Íker Romero m’han donat ganes de marxar a casa, tenint en compte la primera línia que tenim, però l’esforç i les ganes de guanyar han fet la feina bruta. En Ben Amor i en Cristian Ugalde s’han guanyat tenir més minuts en el futur. En Manolo Cadenas esperem que hagi pres bona nota i que en endavant recordi qui li ha tret les castanyes del foc el dia que venien mal dades.

Ha tornat en Jerome Fernàndez, el traïdor indesitjable que jugava a Can Barça. Com en els darrers anys, ha demostrat que ja és un jugador acabat. El Palau l’ha rebut com mereix: amb una sonora pitada. Que es foti i no torni!