31 de desembre 2008

Sobre en Messi i la selecció argentina

Els culés tenim la costum d’inventar estrelles. No seré jo el que discuteixi que en Messi és el jugador més desequilibrant de l’escenari futbolístic, però posem cada cosa al seu lloc. El millor jugador és el que guanya títols i el que marca la diferència els dies de partits grans, jo ho veig així, i en Messi no ha guanyat res i el dia del Madrid encara el busco, per posar un exemple.

Tot això ho dic perquè començo a estar fins els pebrots de les seves declaracions en referència a la selecció argentina. Ara que el Barça ha arribat a un acord perquè no jugui els amistosos, va el nen i diu que ell voldria jugar contra França. I això ho fa perquè ja s’ha pensat que és l’estrella. És culpa nostra.

En Guardiola, ho vaig escriure abans de que el posessin d’entrenador del primer equip, els té ben posats. Ara és el moment de que ho torni a demostrar i li digui al nen que si vol jugar amb Argentina que pagui la part proporcional de la fitxa que li paga el Barça, això per endavant. Polísticamenter cert, en Messi que recordi sempre que aquesta Argentina que tan estima és la mateixa que un dia el va deixar marxar a l’aventura per curt de talla. I el Barça, al que no respecta suficient, és el que el va ajudar, fent-lo créixer de talla i futbolísticament. Alguns em direu que no cal recordar-li. Jo crec que si.

Per cert, bon any 2009 per totes i tots. I visca el Barça!

28 de desembre 2008

La gran decepció

Avui hem anat al Palau a veure guanyar la Copa Asobal i el que hem fet és presenciar un ridícul espectacular del nostre equip, que ha jugat d’autèntica pena. Falta lideratge a la banqueta i a la pista, això és evident. De què serveix que en Nagy i en Hansen facin uns partits espectaculars si el dia decisiu s’acolloneixen com a cadets a l’hora de tirar a porta? Quines jugades hem vist en atac, quan encara perdíem de només quatre o cinc gols? Quina precipitació i quina poca reacció de l’equip! Només els salva que han lluitat però sense tenir les idees clares, no és un equip guanyador. Només l’Albert Rocas i en Cristian Ugalde han estat per la labor de remuntar el partit, aquesta és la veritat d’avui.

El meu anàlisi, posició a posició:

Porteria. Tenim un porter que diu que marxa a mitja temporada, primera errada, i que ja no està per la feina; un altre porter que ha estat el millor però que ja té 38 anys i un bon porter que no juga mai: en Venio Losert. I el dia que jugui encara li donarem les culpes.

Extrems. Tenim el millor i més polifacètic dels extrems, l’Albert Rocas, però no li arriben prous pilotes perquè aquest equip no passa pilotes als extrems. Tenim en Cristian Ugalde que està en millor forma que en Juanin, que aquest any està molt irregular, però no el deixen jugar perquè no tenen collons de deixar a la banqueta al titular. En Juanin que juga perfecte al contraatac però que des de la seva posició no marca ni per casualitat. I en Víctor Tomàs, que està en una baixa forma terrible tota la temporada.

Primera línia. No voldria posar centrals i laterals perquè n’hi ha algun que encara no se de que juga. L’Íker és imprescindible, avui per avui, és l’únic jugador de l’equip que pot canviar un resultat. En Nagy està jugant molt bé però està esgotat física i mentalment perquè no té recanvi i perquè al ser l’únic llançador experimentat que tenim el marquen a l’home i no se’n surt. En Hansen juga molt bé però els partits importants li van grans, és massa jove. En Demetrio no està per jugar tot un partit ni molt menys, són masses anys i massa desgast. En Ben Amor prou feina que fa, però no està al nivell d’un Barça. En Boldsen no és un jugador per jugar tot el partit, és un bon jugador però no és una estrella. La primera línia és el gran problema del Barça, ens falten dos jugadors de categoria, com a mínim: no tenim llançament exterior ni un director de joc de primer nivell.

Pivots. En Noddesbo és un gran jugador i amb futur i en Rubén Garabaya també, però ha d’aprendre a jugar millor en defensa, se li veu el llautó des de la grada. En Jernemyr és un gran defensor, no se com ataca perquè no ha jugat ni un sol segon en atac, una exageració més de l’equip tècnic.

L’entrenador. A mi m’agrada molt però començo a pensar que li falten idees en els partits claus i que no sap reaccionar quan les coses es posen fotudes.

En Masip i el club. Si volem tenir un equip campió, de cara al gran projecte de nou Palau, cal posar-hi calers. El Ciudad Real o el Kiel tenen divuit jugadors que qualsevol d’ells podria jugar al Barça. El Barça en té catorze i alguns no poden jugar-hi, està tot dit. Si afegim que venen temps difícils amb l’arribada d’en Juan de Dios Roman a la Federació, que es sumarà al antibarcelonisme dels àrbitres i de l’Asobal, estem més que fotuts. Només guanyarem títols si som molt superiors.

Jo ho veig així. Força Barça!

U, u, Ugalde!


En Cristian Ugalde ha estat el primer jugador que s’ha cregut que podíem guanyar al Ciudad Real i el que ha contagiat a l’equip de moral de victòria. Ell i l’esforç d’en Hansen i d’en Ben Amor han estat les claus del partit on les nostres teòriques estrelles han passat totalment desapercebudes.

Per ser del tot honest quan he vist que no jugava l’Íker Romero m’han donat ganes de marxar a casa, tenint en compte la primera línia que tenim, però l’esforç i les ganes de guanyar han fet la feina bruta. En Ben Amor i en Cristian Ugalde s’han guanyat tenir més minuts en el futur. En Manolo Cadenas esperem que hagi pres bona nota i que en endavant recordi qui li ha tret les castanyes del foc el dia que venien mal dades.

Ha tornat en Jerome Fernàndez, el traïdor indesitjable que jugava a Can Barça. Com en els darrers anys, ha demostrat que ja és un jugador acabat. El Palau l’ha rebut com mereix: amb una sonora pitada. Que es foti i no torni!

23 de desembre 2008

La Copa Asobal, un nou repte

Personalment no m'he recuperat de la pifiada amb el Ciudad Real i aquest cap de setmana la Copa Asobal i semifinal amb els manxecs. No vull ni pensar en una derrota. El que vull és que l'equip guanyi el segon títol de la temporada i que demostri que si aquest any encara no ho pot guanyar tot el proper si, amb un parell de reforços. Dos primeres línies de nivell i la propera temporada imparables.

21 de desembre 2008

No hi ha qui ens aturi

No hi ha qui pari ha aquest Barça. Només començar la segona part ens marquen un gol al camp del Vila-real i nosaltres en marquem dos i aguantem el resultat jugant amb deu jugadors els darrers vint minuts, perquè el sonat de l’àrbitre ens fa fora a en Piqué per la cara. No hi ha qui ens pari.

Aquest Barça està jugant molt concentrat. Els partits que han fet avui en Xavi i l’Henry, que contra tot pronòstic cada dia va a més, han estat excepcionals. També cal destacar en Busquets, en Puyol, l’Alves i l’Abidal, els jugadors que han entrat més en joc i han portat al Barça a la victòria.

20 de desembre 2008

Pallissa al Real Madrid

El Barça, sense fer un partit especialment bo, ha matxacat al Real Madrid. Els de la capital han aguantat el primer quart, on han fet bastants triples, però després el Barça no els hi ha donat cap opció demostrant que és un equip molt superior. Aquest any el Barça és difícil que perdi amb gaires equips d'Europa, no diguem d'Espanya.

19 de desembre 2008

El millor que ens podia tocar

Ara tothom dirà que si en Benzema, que si ha guanyat les darreres edicions de la Lliga francesa, que és un rival difícil...no amics, el Lyon és el rival més fàcil que ens podia tocar i el Barça no pot quedar mai eliminat amb aquest equip o el fracàs seria monumental. No hi ha excuses que valguin ni els càntics per curar-se en salut.

Al Madrid li ha tocat el Liverpool. Només se m’acut una frase barroera però molt escaient: “qui està de pega, amb els collons ensopega”. Adéu Madrid!

17 de desembre 2008

25 a 3

El Barça de basquet li està clavant un 25 a 3, al final del primer quart, al Montepaschi. Crec que no caldrà ni parlar de com acaba, això és una exhibició.

En Kasper marxa

Quina setmana per l'handbol. Encara no hem superat la garrotada de diumenge i avui ens diuen que en Kasper marxa del club per tornar al seu país. Quina mala setmana!

16 de desembre 2008

Temps difícils per l’handbol

Encara estem digerint la derrota de diumenge amb el Ciudad Real i es confirma la noticia de que en Juan de Dios Román és el nou President de la Federació Espanyola d’Handbol i que el nou seleccionador serà en Valero Rivera. Estem arreglats. El nou President, al que només li falta portar la samarreta del Ciudad Real, i en Valero que segur que farà tot el possible per perjudicar-nos perquè mai ha acceptat el seu final al Barça. Venen temps difícils, de ben segur.

14 de desembre 2008

Quina desfeta



Avui podíem guanyar mitja Lliga d’handbol i hem perdut a casa amb el Ciudad Real, que passa a ser el clar favorit per emportar-se-la. Una llàstima.

Un cop més ha passat el que fa vint posts que estic dient: la nostra primer línia no està a l’alçada dels grans equips d’Europa. Només us convido a la següent reflexió? Quin lateral del Kiel o del Ciudad Real no seria titular al Barça? Doncs això... Si a sobre l’atac és estàtic, com sempre, i renunciem a jugar amb el extrems doncs ja tenim la clau de la derrota. Els àrbitres, a sobre, un desastre però la realitat és que el Ciudad Real ha estat superior i totalment mereixedor de la victòria.

Valdés, Puyol i esforç col•lectiu


Res de “manitas”. El Madrid ha jugat a la defensiva i amb la consigna clara de tallar qualsevol creativitat del Barça i quasi li surt bé. El partidàs d’en Valdés i d’en Puyol han permès que l’equip hagi arribat amb el zero a zero al tram final del partit on, un cop més Puyol, ha fet un salt estratosfèric que ha donat el gol fet a l’Eto’o. El Madrid avui està a dotze punts. Són molts, però queda més de mitja Lliga. De tota manera avui la protagonista indiscutible ha estat una: la pluja.

12 de desembre 2008

Ens visita en Jordan Carax!!!

En Jordan Carax és un anglès culé de primera, no hi ha oportunitat de veure al Barça que se li escapi. Avui ha arribat a Barcelona, amb vint culés més, per animar al nostre equip. Quina vergonya pels qui no són capaços d'anar al Nou Camp vivint a tres parades de Metro...Jordan, ets un crack!

Quin cap de setmana!!!

Barça-Madrid i Barça-Ciudad Real, què més volem? Si guanyem els dos partits fem un pas decisiu per guanyar les dues lligues, la de futbol i la d'handbol. Crec, honestament, que ho té millor el futbol però que l'handbol sortirà més alerta, perquè ningú els hi parla de "manitas" i altres tonteries.

Tornant al futbol: l'altre dia alguns deien que guanyariem 6 a 0, avui ja deien que el que realment importa és gunayar. Covards!

07 de desembre 2008

Gran victòria de l’handbol

Victòria a la pista de l’Ademar que, amb la victòria a Granollers, fa que el Barça encari l’enfrontament de diumenge amb el Ciudad Real amb totes les aspiracions, amb la possibilitat de deixar la Lliga encarrilada.

La baixa d’en Jernemyr s’ha notat bastant en defensa però en Kasper, un cop més el millor del partit, ha solucionat el que la defensa no ho pogut aturar. Un Rocas i un Hansen espectaculars en atac han estat els estilets blaugranes a Lleó.

Avui ha debutat en Barna Putics, el darrer fixatge blaugrana. D’una vegada per totes hem fitxat un lateral contrastat per pal•liar les marxes de l’Eric Gull i d’en Jerome Fernàndez. Ja era hora. Per cert, únicament el diari Marca s’ha fet ressò de la noticia. Ni el Mundo Deportivo ni l’Sport s’han assabentat de la noticia, a hores d’ara. L’handbol no està fet per ells.

Exhibició

El partit d’avui només es pot qualificar com d’exhibició. Quin partidàs del Barça i quina impotència del València, que ha acabat fent el ridícul i fent entrades marranes com únic antídot davant del monumental bany del Barça. El millor Henry que hem vist mai aquí, per descomptat, un Alves espectacular i un joc de pressió i d’equip que feia anys que no veiem al camp del Barça. Jo crec que mai havia vist un partit tan complert els 90 milions. Els que deien que en Guardiola seria un fracàs la van clavar.

El Granollers d’handbol ha sortit vexat i robat de Ciudad Real. Ha estat guanyant tot el partit fins que els àrbitres, Asobal i Federació han tocat el pito i han començat a executar un nou atracament. El Ciudad Real va de baixa i només es pot salvar als despatxos, que domina perfectament gràcies a la colla de fatxes que els habiten. El Barça venjarà al Granollers, que ningú tingui cap dubte.

06 de desembre 2008

Ei, que avui juguem amb el València!

Amb un pont com aquest del que menys es parla és del Barça. Acabo de venir del carrer i he pensat que molts dels que estaven passejant arribaran a casa cansats i no aniran al camp perquè fan el partit per la tele. Que el club no li doni més voltes a la manca d’assistència al camp. Tota la culpa és de dos factors, que van lligats: la tele i la mandra. Però avui no és un dia qualsevol, avui juguem amb el sempre perillós València, un dels nostres rivals directes. Avui cal anar al camp i omplir. Fora mandra i cap al Nou Camp, que falta gent!

Per cert, demà juguem a la pista de l’Ademar, en el partit en que està en joc el lideratge de la Lliga d’handbol, i tenim la baixa d’en Hansen. Mala sort.

Salutacions a en Sergio Seoane, un soci i amic de Santander! Saludos Sergio!

03 de desembre 2008

El Ciudad Real també a la Copa Asobal

No se com s’ho fan els de l’Asobal perquè el seu protegit, el Ciudad Real, acabi jugant els partits decisius amb el Barça. Espero que la jugada els hi surti malament com a la Supercopa d’Albacete, on li van lliurar un 95% de les entrades a l’equip manxec i varen sortir tots amb la cua entre les cames.

El cert és que juguem a casa i hem de demostrar el que tothom comença a veure: que el Ciudad Real va a la baixa i el Barça a l’alta. Ara cal demostrar-ho, però. Per cert, algú s’aposta amb mi una coca-cola que els àrbitres son els inútils d’en Muro i en Rodríguez?

02 de desembre 2008

Victòria amarga

Quan juguen el Barça i el Granollers m’emprenya perquè mai acabo content. És el problema de ser de Granollers i estar tot l’any seguint al Barça. El fet és que avui el Barça ha estat molt superior perquè la defensa del Granollers ha donat moltes facilitats i perquè en Kasper, l’Íker Romero i en Hansen han fet tres exhibicions. I això que el Barça ha reservat pràcticament tot el partit a en Boldsen i a en Noddesbo de cara al decisiu partit de diumenge amb l’Ademar.

01 de desembre 2008

El sorteig de la Copa del Rei

El Atlético de Madrid, tot i que l’acabem d’apallissar, no és un rival senzill pel Barça. Guanyarem, però. Per mi el més important era esquivar al Sevilla i al València i han quedat a l’altre cantó del quadre, només els podem trobar a la final. Un altre tema és que a la propera eliminatòria ens trobarem amb l’Espanyol...no dic res.