Crònica a la tornada de Còrdova: la copa Asobal ja és del Barça

El millor de guanyar una final amb el Ciudad Real és veure la cara que els hi queda als seus afeccionats, prepotents i maleducats com sempre. Tot el contrari que guanyar la semifinal amb el San Antonio, un rival amic. Aquest cop he coincidit a Còrdova amb dos amics de Solsona: en Joan i en Josep Maria, i em va semblar que també hi havia la família d’en Víctor Tomàs. Com sempre, i per desgràcia, el recolzament dels afeccionats del Barça a l’equip és purament testimonial.

El cap de setmana ha estat satisfactori per la victòria, evidentment, tot i que sempre queden clarobscurs sobre els que reflexionar. Faré alguns comentaris: sobre l’equip i sobre el/els tècnics.

Sobre l’equip. Per fi hem vist al millor Dani Sarmiento, per mi l’home de la final amb en David Barrufet, i a un Igropulo de nivell en un partit decisiu. Aquestes són les dues millors notícies, al meu entendre, d’aquesta competició. La noticia negativa és el baix nivell d’en Nagy i la baixa forma d’en Hansen, que l’edat li passa factura en algun d’aquests partits clau. De totes maneres, i això és molt positiu, cal dir que tots i cada un dels jugadors s’hi han deixat la pell, al marge de si les coses els hi ha anat millor o pitjor. L’equip ha estat de notable alt.

Sobre els tècnics. Sóc del parer que no donen la talla, però els resultats els hi donen la raó a ells. El cert és que la defensa ha millorat bastant i per fi sembla que han trobat solucions per moments en que l’equip juga amb inferioritat, que ja tocava. Segueix sense agradar-me com juguem en atac: l’equip no és ràpid en la circulació de la pilota i està massa estàtic a l’hora de rebre-la. Això s’ha de millorar i molt. En tot cas vaig felicitar a en Xavi Pascual a la sortida, no tinc res personal. Al seu segon, en Toni Rubiella no vaig poder perquè acostuma a passar de llarg quan veu seguidors del Barça, és de l’escola Valero Rivera. Per sort, contrasta amb l’amabilitat i la proximitat del seus “jefes”, en Xavi O’Callaghan i l’Enric Masip.

Bé, tot plegat un gran cap de setmana i un nou triomf que és el que compte.

Campions en futbol...i avui a per la Copa Asobal!

No si qui em deia l'altre dia que si guanyem al Bernabeu la Champions trenca el carnet i no mira mai més futbol. Estic d'acord...això només pot anar a pitjor! Quin equip i quin entrenador. I quina Directiva i quin President, per més que faci mal a molt gent amb interessos de futur.

I l'handbol? Avui guanyarem al Ciudad Real perquè, senzillament, som millors. Només hem d'estar concentrats i evitar aquelles baixades de ritme quan el marcador es posa apretat. Com equip el Ciudad Real és una ombra del que era. Si juga l'Eric Gull!!!
En Xavi Pascual, quin home més sec per cert, hauria de fer una d'aquelles coses que es feien fa 40 anys: deixar que l'Eric Gull llenci el que vulgui a porta, pobre noi.
Uns comentaris: en Juanin i en Rocas tornen a la seva bona forma, ja tocava, i l'Íker Romero encara és molt important en aquest equip, i sabem que això és mala senyal. Avui, però, confio en que tots estaran molt concentrats i que fem valdre la nostra superioritat. Espero animar tot el partit i aportar ni que sigui un 0,1% a la victòria (en cas d'empat ja serviria).

Per cert, moltes gràcies Salvador i Enric. Vosaltres ja sabeu de que parlo. Salut!

Demà farem història, en Hleb a la Champions, Pedro, Pedrito, Pedro i handbol a tope!

Demà guanyarem el Mundialet de clubs, l’únic títol que falta perquè el Barça sigui un dels més grans de l’història del futbol. No en tinc cap dubte, si el Barça no es deixa provocar per el joc destructiu que de ben segur faran els argentins.

En Hleb a la Champions. Xupat, una eliminatòria que resoldrem en el partit d’anada. Tampoc cap dubte que passarem als quarts.

El que ha fet en Pedro és espectacular. Estic segur que passaran molt i molts anys abans que un jugador sigui capaç de marcar a sis competicions...i sense ser un titular indiscutible i quan encara és un marrec!!!

Demà cap a la Copa Asobal a fer costat a l’equip i a descansar una mica. A veure si aconseguim doblegar al Ciudad Real a la final. Guanyar demà al San Antonio és qüestió de concentració.

Tres punts i poca cosa més

Partit horrorós del Barça i precisament el dia que juguem amb els periquitos! El Barça està esgotat, d’això no hi ha dubte, i ahir es va notar. Quina quantitat d’imprecisions al llarg de la segona part. En Piqué, l’Alves, el propi Xavi estaven desconeguts i l’Espanyol quasi ens dona la nit. Si era penalty o no ja n’hi entro. Els culés el veuran i els periquitos no, com sempre. Res, tres punts i a descansar pel Mundialet.

Un detall, per cert, que Aviación Civil no hagi mediat perquè el Barça no fes una escala innecesària en el vol d’avui. Si fos el Real Madrid anirien amb un avió de l’exèrcit, si fes falta. Després es sorprendran que els catalans no vulguin ser espanyols...

Avui he rigut amb en Sánchez Llibre. És com una criatura...sempre plorant i sempre en el paper de salvador dels pericos. Quin pobre home. Si alguna vegada plega passaran dues coses: el President següent posarà a l’equip on li correspon, a mitja taula, i a en Sánchez Llibre no el recordaran ni les rates. I ell que es creu llest i guapo!

A vuitens de la Champions!

Hem patit una mica, però ja ho tenim. A en Valdés se li ha escapat una pilota al minut dos i hem estat mitja hora suant, fins que en un rondo made in Barça hem empatat i s'han acabat les històries. Poc més a dir, tret que només cal esperar que ens toqui el Milan o el Porto a la següent ronda.

Tots a votar. Vota els blaugrana en l’onze de uefa.com

Els usuaris del lloc web de la UEFA poden decidir, fins al 8 de gener, els millors futbolistes del 2009. Onze jugadors del Barça figuren entre els 60 finalistes, així com Pep Guardiola, en l’apartat de millor entrenador.

Els blaugrana que opten a entrar a l’onze ideal de uefa.com són els següents: Víctor Valdés com a porter; Alves com a lateral dret; Piqué, Puyol i Txigrinski com a centrals; Abidal, com a lateral esquerre; Xavi i Touré com a migcentres; Iniesta com a interior esquerre i Ibrahimovic i Messi com a davanters. El Barça, doncs, té jugadors nominats en gairebé totes les posicions. Fins i tot Pep Guardiola és un dels cinc candidats a millor entrenador.

Els usuaris del lloc web de la UEFA tenen temps fins al 8 de gener per escollir els jugadors més destacats del 2009.

Pots votar des de:

http://www1.es.uefa.com/fanzone/TeamOfTheYear/index.html

Quan sortim endollats no hi ha qui ens pari

Ahir es va demostrar. L’encert de l’Aranzubia i la sort varem fer que el Depor no marxes al descans amb un 3 a 0, com a mínim. Després va passar el que passa quan perdones, que t’empaten ni que sigui de rebot. Per cert, s’ha de ser molt rebuscat per donar-li la culpa del gol a en Busquets...si us plau! Després, poca cosa més. En Messi es va posar l’equip a la gepa, amb l’ajuda d’un Alves i un Xavi pletòrics, i va arribar el segon. I el tercer, gràcies a un Ibrahimovic que pilota que xuta pilota que envia a la xarxa. Qui recorda ja a Eto’o?

El pitjor del partit: veure com una vegada més l’Henry no va fer res. I van...

Pallissa al Reus

Ni més ni menys que 7 a 2 a un Reus que anava per davant en el primer minut de la segona part però que, com fa sovint, en comptes d'anar a guanyar s'ha dedicat a protestar fins que han fet fora al Negro Paez i els rematat. No n'aprendran mai...