Comparacions odioses

En contra de la moció de censura: Magda Oranich, Anton Maria Espadaler, Vicent Partal, Salvador Cardús, Santiago Dexeus, Pep Munné, El Tricicle, Fermí Puig, Josep Maria Ballarín, Enric Masip, Xavier Sala Martín, Quim Paüls, Sebastià Alzamora, Joan Oliver, Salvador Sostres, Soriano...

A favor de la moció: Josep Maria Bartomeu, Llauradó, Minguella, Oriol Giralt, Masfurroll, Sandro Rosell, Majó, Medina...

No val la pena ni argumentar res. Per votar a favor has d’estar mig sonat.

En Cesc Farguell escriu a “Laporta President!”

“Les set diferències

Ahir, mirant de fer canviar d'opinió un soci partidari de la moció de censura, vaig dir -perquè de veritat ho crec així- que era injusta, fora de lloc i desproporcionada. "Ah, sí?" em va respondre "I perquè aquesta ho és i la que va fer-li en Laporta al Núñez no ho era?"

He de confessar que això no m'ho havia plantejat mai, o sigui que vaig haver d'improvisar una resposta, que no sé fins a quin punt em va quedar reeixida. Ara, amb temps per pensar-ho, hi he trobat almenys set diferències:

Primera: A l'any 98 (com passa el temps!) en Núñez era president des de feia 20 anys i no tenia limitació de mandats; ara Laporta ho és de fa 5 i té data de caducitat d'aquí a dos més.

Segona: La fractura social que vivia el club aleshores -amb els boixos nois com un dels temes estrella, per cert- no té res a veure amb la situació social d'avui.

Tercera: La situació econòmica del club era catastròfica mentre que ara, mentre ningú no sigui capaç de provar el contrari, és prou bona.

Quarta: El cens de socis del club era un misteri insondable, ple de situacions estranyes per no dir irregulars, com es va demostrar quan, precisament la junta actual, en va fer neteja. Avui és net i transparent.

Cinquena: El Barça tenia damunt la taula un projecte urbanístic (Barça 2000) clarament especulatiu, que l'havia dut a un enfrontament duríssim amb els veïns de Les Corts. Els actuals plans per a l'Estadi i tot el seu entorn han estat discutits i pactats amb els veïns i no han generat pràcticament cap enfrontament.

Sisena: L'estratègia del Barça en tots els terrenys (esportiu, econòmic, social...) era d'una improvisació constant, d'aquí caic i allà m'aixeco, mentre que ara hi ha una planificació amb la que es pot estar d'acord o no, però hi és, es coneix i no s'ha fet pensant només en l'avui immediat, sinó també a mig i llarg termini.

I setena: La moció del 98 es va poder fer aprofitant un buit legal que hi havia en uns Estatuts la qualitat democràtica dels quals era, per dir-ho suau, dubtosa; tant que el mateix Gaspart en va haver d'impulsar la modificació. Avui, sense ser cap meravella (són els mateixos que es van fer durant el mandat de Gaspart), estan força més acostats a la realitat democràtica del país.

En teniu prou?

Nota, per si algú no se n'ha adonat: no he parlat per res de futbol ni de resultats”.

En Sandro és un frívol

En Sandro Rosell mai reconeix res del que ha fet en Joan Laporta. Està tant ressentit que no vol posar-se medalles de quan ell hi era per evitar que a l’altre li toqui una part. És realment sorprenent.

Jo a en Sandro si li reconeixia alguna virtut. Poques, no ens enganyem. Em va decebre completament quan va deixar el vaixell per no tenir el protagonisme del President i quan va treure aquell panfleto, en forma de llibre, a mitja temporada, per desestabilitzar. El que no podia imaginar és que fos tant frívol.

Quan diu que el club, econòmicament, està igual que quan varen entrar a la Junta és tant lamentable com frívol. El senyor Sandro Rosell encara no sap que tot està auditat i que amb els números es poden fer poques trampes? Avui, pel que em diuen, en Soriano presentarà un resultats que faran caure de cul als Giralts, Minguelles, Rosells, Medines, Majós i nuñistes de torn. Ells, però, diran que tot està molt malament. Quina vergonya.

NO a la moció: el vídeo

Realment hi han persones que tenen enginy per fer les coses. Aquest vídeo està donant voltes, des d'aquesta tarda, pels e-mails dels culés de pro.

Visca el Barça!

No a la moció de censura, no a Sandro Rosell

M’és indiferent si en Sandro Rosell està o no al darrera de la moció de censura, tot i penso que és evident que com a mínim coneixia els moviments. Per mi en Sandro Rosell ja està desqualificat des de molt abans de la moció.

Ho està perquè va marxar de la Junta perquè es moria d’enveja de que en Laporta sortís més que ell a les fotos; perquè va treure un llibre contra el club en el moment en que ens jugàvem les garrofes, ara fa dos anys; ho està perquè no és cert que sigui un crack dels fixatges com ho confirma un tal Mario, un tal Rustu...els recordeu?. I el seu equip? Uns directius que ningú recorda que fessin res, tret d’en Bertomeu que va fer el ridícul enfront de les seccions, i que a més van anar sortint de forma esglaonada per crear més desestabilitat a la Junta. Quins senyors!

I passen els anys i tornen. I tornen fent novament mal al Barça. Tornen sense cap projecte i carregant-se tot el que s’ha fet. Tot. No volen l’estadi, volen en Ronaldinho, menteixen dient que el club està igual que quan el va agafar en Laporta des del punt de vista econòmic. Ni un sol reconeixement, ni que sigui en el més obvi.

Aquesta gent només volen el poder per el poder. No a la moció de censura, però també no als Sandros Rosells, Minguellas, Majós, Medinas, Giralts...etc, etc, etc. Tots ells representen el mateix. No tenen vocació de servei com per dirigir aquest club.

En Salvador Sostres escriu: “Si no ets una rata”

El mestre dels mestres, en Salvador Sostres, escriu a l’AVUI un espectacular article. Es pot dir d’una altra manera, però no més clar. El diumenge, no siguem rates!

“Segur que diumenge aniré a votar que no a la moció de censura contra el president Laporta, i ho faré perquè és el millor president que ha tingut mai el Barça. Però més enllà de l’opinió que et mereixi el president i la seva junta directiva, diumenge has d’anar a votar en contra de la moció i dels impresentables que l’han perpetrada per salvar la teva dignitat. Perquè el que el dia 6 hi ha en joc és la dignitat dels socis del Barça. El dia 6 decidirem si volem passar a la història com els imbècils que ens vam creure que aquesta moció era realment necessària en un club que ha votat Laporta 2 vegades en 5 anys i que d’aquí a menys de 2 anys hi tornarà a haver eleccions i ja ell no tornarà a presentar-se. El que el dia 6 anirem a votar és si volem quedar com els retardats que no vam veure que rere aquesta moció hi havia el capritx rebec de Sandro Rossell i la vella guàrdia nuñista que en tots aquests anys no ha estat capaç d’acceptar els resultats democràtics amb què Laporta arribà a la presidència del Barça i ha intentat judicialitzar la vida del club, reactivar els Boixos Nois i fer catastrofisme amb un balanç de 2 lligues i 1 Champions en 5 anys. El que el dia 6 anirem a votar és si el destí del club el decidim els socis o el primer oligofrènic que passi i que no accepti els resultats de les cites electorals. Diumenge hem de respondre amb contundència als sicaris de sempre que volen retornar-nos a la tenebra espanyolista i desesperançada. Si som més que un club, hem de demostrar-ho imposant-nos als miserables. Si quan et mires al mirall no hi veus una rata, vés diumenge a votar que no ho ets, que no ets un imbècil, un en qui qualsevol podria pixar-s’hi. Si ser del Barça és un orgull, vés diumenge a defensar-lo”.

Interessant article d’en Cesc Farguell a "Laporta President!"

En Cesc Farguell escriu un molt bon article a “Laporta President!”. Si afegim als seus arguments les bajanades que va dir en Sandro com que cal quedar-nos amb en Ronaldinho o que l’Estadi només necessita un rentat de cara tenim arguments suficients per no votar mai per aquest xicot. Que es dediqui a la compra-venda de carioques.

“Sandro Rossell surt de l’armari i es fa tres autogols.

Tothom sap que Sandro Rossell vol ser el proper president del Barça i és profecia que farà tot el que pugui per ser-ho. I en aquest context ha pensat que havia de dir la seva sobre la moció de censura. Fins aquí, tot legítim i res a dir.

De manera que l'altre dia va convocar la premsa i... es va fer tres autogols, que en 75 minuts de joc és un rècord digne d'esment. Vegem-los un a un:

Primer autogol, prenent la pilota de les mans del porter: és comprensible que un precandidat vulgui aprofitar la moció per fer-se propaganda; però no em sembla que apuntar-se a la moció sigui el millor que podia fer. Jo crec que si volia donar una imatge de seriositat i savoir faire podia o bé no dir res –i en tot cas esperar a dilluns per presentar la seva candidatura si és que havia guanyat- o bé posicionar-s'hi en contra i dir que les eleccions toquen al 2010 i no abans. Dient que hi votarà a favor només demostra una de dues coses: o bé s'ha venut a un passat contra el que ell mateix va lluitar, o bé és un demagog amb més pressa que escrúpols. Si algú en coneix una altra interpretació, m'ho faci saber, si us plau.

Segon autogol, aquest de rebot i per l'esquadra: mostrant-se a favor de la moció s'ha implicat amb una colla de gent entre els quals hi ha els boixos nois, precisament una de les poques coses que és un èxit indiscutible de l'actual Junta. Vol dir que ell està a favor de la violència? Vol dir que si arriba a president tornaran el boixos? Vol dir que quan, amb ell a la Junta, se'ls va foragitar no hi estava d'acord? Potser aquesta va ser una de les causes de que plegués? M'agradaria que algú de la Junta d'aleshores (tant si ara encara hi és com si no) m'ho expliqués tot això. Seria bo de saber-ho.

I tercer autogol, de pissarrí: home, ja sabem que el paper de l'oposició és oposar-se i per tant tendeix a trobar malament tot el que s'ha fet. Però si es vol tenir credibilitat, cal ser seriós i s'ha de reconèixer que no és possible fer-ho tot malament, com no és possible fer-ho tot bé. I l'aspecte econòmic és, crec, un dels pilars indiscutibles de la gestió de la Junta actual. Doncs bé, Sandro Rossell no es va saber estar de dir que la gestió econòmica no és tan bona com sembla i que el deute no ha disminuït. No dic pas que no sigui cert, Déu m'en guard, però una cosa així no es pot dir sense argumentar-ho. Una afirmació com aquesta ha d'anar avalada per un estudi econòmic com Déu mana, amb xifres concretes i raonaments tècnics ben fets; altrament és un cop més demagògia pura i dura. I no serà per manca de recursos: un del seus col·laboradors més estrets va fer, quan era a l'Elefant Blau, uns magnífics estudis de les finances de l'època Núñez, amb molta menys informació de la que està disponible avui. Espero l'informe amb candeletes, per abans de diumenge, si pot ser.

No sé, potser és que l'amic "Sandrusco" no és tan llest com semblava...

Cesc Farguell”