En Cesc Farguell escriu a “Laporta President!”

“Les set diferències

Ahir, mirant de fer canviar d'opinió un soci partidari de la moció de censura, vaig dir -perquè de veritat ho crec així- que era injusta, fora de lloc i desproporcionada. "Ah, sí?" em va respondre "I perquè aquesta ho és i la que va fer-li en Laporta al Núñez no ho era?"

He de confessar que això no m'ho havia plantejat mai, o sigui que vaig haver d'improvisar una resposta, que no sé fins a quin punt em va quedar reeixida. Ara, amb temps per pensar-ho, hi he trobat almenys set diferències:

Primera: A l'any 98 (com passa el temps!) en Núñez era president des de feia 20 anys i no tenia limitació de mandats; ara Laporta ho és de fa 5 i té data de caducitat d'aquí a dos més.

Segona: La fractura social que vivia el club aleshores -amb els boixos nois com un dels temes estrella, per cert- no té res a veure amb la situació social d'avui.

Tercera: La situació econòmica del club era catastròfica mentre que ara, mentre ningú no sigui capaç de provar el contrari, és prou bona.

Quarta: El cens de socis del club era un misteri insondable, ple de situacions estranyes per no dir irregulars, com es va demostrar quan, precisament la junta actual, en va fer neteja. Avui és net i transparent.

Cinquena: El Barça tenia damunt la taula un projecte urbanístic (Barça 2000) clarament especulatiu, que l'havia dut a un enfrontament duríssim amb els veïns de Les Corts. Els actuals plans per a l'Estadi i tot el seu entorn han estat discutits i pactats amb els veïns i no han generat pràcticament cap enfrontament.

Sisena: L'estratègia del Barça en tots els terrenys (esportiu, econòmic, social...) era d'una improvisació constant, d'aquí caic i allà m'aixeco, mentre que ara hi ha una planificació amb la que es pot estar d'acord o no, però hi és, es coneix i no s'ha fet pensant només en l'avui immediat, sinó també a mig i llarg termini.

I setena: La moció del 98 es va poder fer aprofitant un buit legal que hi havia en uns Estatuts la qualitat democràtica dels quals era, per dir-ho suau, dubtosa; tant que el mateix Gaspart en va haver d'impulsar la modificació. Avui, sense ser cap meravella (són els mateixos que es van fer durant el mandat de Gaspart), estan força més acostats a la realitat democràtica del país.

En teniu prou?

Nota, per si algú no se n'ha adonat: no he parlat per res de futbol ni de resultats”.