“Sobre Laporta”, d’en Jordi Salvat

Article publicat a Salvatblog. Un interessant article d’en Jordi Salvat que convida a la reflexió. Jo, com veieu, de moment no em vull manifestar massa. Tinc diferents teories sobre el que està passant i em reservo els comentaris per d’aquí a uns dies.

“Un amic em comentava dilluns que la moció de censura a Joan Laporta era l'exemple més clar de l'enveja i la ràbia que senten els mediocres davant les persones que tenen talent. No subscric totalement aquest argument però no el veig del tot desencaminat. La moció de censura està encapçalada per personatges secundaris i que a mi em generen més dubtes que admiració. Oriol Giralt, Cristian Castellví... Crec que són uns oportunistes que han aprofitat la conjunció entre les relliscades -algunes més que lamentables- de Laporta i dos anys de sequera esportiva.

Vau veure que va passar quan Josep Lluís Núñez va anar votar? Va ser tractat com una mena d'heroi nacional. La gent té tan poca memòria! Recordeu els darrers anys de Núñez? I els primers? Excepte l'època amb Cruyff a la banqueta -i no sóc ni molt menys cruyffista- el nuñisme és una època força trista esportivament. Bon gestor econòmic? L'any 2000 es va veure que no tant. Laporta recorda Núñez en alguns moments i d'aquí uns anys també el rebran com un heroi en unes eleccions. Serà l'artífex de la final de París. Però els arbres no ens deixen veure el bosc.

El que més m'impressiona de Laporta és la seva capacitat per dilapidar en dos anys un crèdit impressionant guanyat durant tres anys a partir d'una il·lusó generada en les eleccions de 2003. Que en queda del Kennedy del Barça? Sandro Rossell és per a milers de barcelonistes una mena de profeta. Tan diferents són Sandro i Jan? No sabeu que quan els amics es barallen neixen els pitjors enemics? A mi m'agrada Ferran Soriano. El problema és que ara li venen presses per ser president.

També estic astorat per la brutal campanya mediàtica contra Laporta i l'ofensiva des de diumenge a la nit, quan encara no hi havien resultats de la moció sinó només enquestes, perquè dimiteixi hauria de ser d'un objecte d'un estudi com deu mana. La moció ha fracassat. Hi ha unes regles del joc. I l'abstenció majoritària no és ni dels uns ni dels altres. Per tant, els que volien que guanyés la moció igual no arriben al 40%? No ho sabem. Laporta l'ha cagat molt els darrers mesos. Però jo crec que mereix una segona oportunitat en forma de dos últims anys de mandat. Però l'atmosfera s'ha tornat tan irrespirable que em sembla que tard o aviat haurà de plegar. La mediocritat haurà guanyat el talent? O el mal geni haurà guanyat el geni?

Ja ho veieu: moltes preguntes”.