Tres fixatges, que són quatre, per l’esperança

L’handbol s’està reforçant bastant bé, ara caldrà veure si n’hi haurà prou per posar-se a l’alçada dels més grans. Possiblement que si perquè a la millora qualitativa del Barça se li ha d’afegir que els dos grans rivals, el Kiel i el Ciudad Real, penso que estan perdent potencial en el ball de fixatges i baixes en la que estan immersos.

En Sarmiento ens ha de donar un central, una posició clau i que el Barça fa anys que no té ben resolta; l’Igropulo és un lateral de garanties i que sap penetrar, un bon complement per un Nagy que va acabar la temporada fos; en Saric també és un porter contrastat; i l’Oneto, que ja va jugar alguns partits al final de temporada, és un bon defensor i un magnífic atacant. Tenim doncs, resolts els dos problemes principals de la darrera temporada: una primera línia molt justa i una defensa que no estava a l’alçada en els partits importants.

Des del meu punt de vista encara ens faltaria un lateral esquerra; en Hansen és massa jove i en Demetrio massa gran. Jo fitxaria un jugador experimentat i començaria a adaptar a en Demetrio a posicions de defensa, tot i que comptaria amb ell en atac en partits de menys transcendència.

En el capítol de baixes es parla d’en Venio Losert, no acabo d’entendre perquè no s’ha confiat més en ell, i en Noddesbo. Aquest segon cas crec que és un error, l’escollit hauria de ser en Garabaya. El danès és molt millor jugador en atac i en defensa són tots dos bastant dolents, no ens enganyem. Aquests dies he rebut, tant al meu correu, com al grup de Facebook, com a aquest blog, un mínim de 10 o 12 e-mails criticant aquesta possible marxa d’en Noddesbo i demanant un fitxatge “de campanilllas”, com diuen els espanyols.

En tot cas crec que la cosa marxa bé. Veurem com funcionen les noves incorporacions, com funciona tècnicament en Pasqui, en el seu primer any real, i com ens va en l’aspecte moral, que també és important. La Llum i jo ja estem preparant les maletes per anar a la Supercopa si aquests incompetents de l’Asobal acabant de decidir on la faran. Diuen que a Guadalajara, un ciutat de referència per l’handbol, com tothom sap, que quasi es dir que la faran a la pista del Ciudad Real. Un escàndol més dels amos de l’handbol.

No m’ha agradat el sorteig de la Champions (d’handbol)

Ja sabem que passen quatre equips però també que és imprescindible quedar ben amunt per evitar creuaments letals a vuitens. Ja cal que ens posem les piles perquè la Llum i jo volem encetar aquest nou sistema de la final a quatre. No poden fallar.

El grup és inquietant. Ens ha tocat el Kiel, que tal i com estem o estarem és poc probable que el guanyem, el Kolding danès, d’en Mateo Garralda, un rival perillós a casa seva, i el Amicitia suís, aquest més facilet. El que em fa por és que amb aquest nou sistema de competició el cinquè i sisè equip surten d’unes prèvies i com a cinquè ens pot tocar ni més ni menys que el Celje o l’Ademar, vells coneguts, i com a sisè el Minsk, equip incòmode.

No hem de patir. Tot diu que quedarem segons, si no hi han sorpreses, però no podem badar de cap de les maneres.

Campions!

Els pronòstics no han fallat i el Barça ha guanyat la Lliga en un quart partit amb el TAU on només han jugat com Deu mana tres jugadors: Andersen, Navarro i Vàzquez. Els altres de “palmeros” o fent el ridícul. Jugadors que han de marcar la diferència com l’Ilyasova i en Santiago no han marcat ni un sol punt, una vergonya. Per sort, el TAU només ha jugat amb dos i encara els hi em tret una bona diferència, tot i que els bascos no han tirat la tovallola en cap moment! En tot cas un final de temporada brillant que esperem sigui el pròleg d’uns anys fantàstics, amb un equip més consolidat i reforçat. Ara és hora de treure’ns de sobre jugadors que no tenen qualitat: Trias, Sada, Barret...i fer un equip que marqui la pauta els propers deu anys.

La planificació de la temporada i la filosofia de club

Avui el Barça guanyarà la Lliga de basquet contra un equip que té millors jugadors. El que passa és que el Barça ha arribat al final de la temporada fort físicament i ells estan desfets. Si li afegim que tenen al sonat aquest d’entrenador, doncs així els hi anirà. Només ens pot passar una cosa: que pensem que guanyarem segur. Aquest seria el nostre error.

I es que una bona planificació és essencial, com ho és tenir una filosofia de club. El Barça després de molt anys la té i així ens van les coses. Ara tothom està nerviós pel tema dels fixatges del futbol, sense raó. En què quedem? No era important tenir un equip de pedrera i uns quants molt bon jugadors? Ara ens enlluernem amb els fixatges del Madrid, que sabem que seran un fracàs com la darrera vegada?. Cap fred...si no fitxem estrelles fitxarem promeses. Nosaltres no tenim cap urgència, som els campions!

Parlant de filosofia de club per mi l’Eto’o i en Valdés ja poden marxar demà mateix. Aquí no volem xuletes ni fantasmes. Aquí volem gent que s’estimi el club en la mesura del possible i que pensi en títols, no en bitllets. Al carrer. De Valdés n’hi ha a sota les pedres, si convé.

A un pas de la Lliga

És increïble que estiguis a un pas de guanyar la Lliga de basquet i que surtis del Palau escoltant com el tema més comentat és la calor infernal que feia dins el pavelló. Tercermundista. I encara hi ha gent que diu que tenim Palau per anys...
El partit poca història. El Barça ha arribat a la final molt millor que el TAU físicament i això és decisiu. Dijous s'ha de rematar la feina, però ull amb celebrar res abans d'hora perquè aquesta gent té un equip molt fort. Caldrà lluitar fins el final.

Partit decisiu

Avui hem de decidir la Lliga de basquet. Primer per no perdre el factor camp, però sobretot perquè ara el que està tocat és el TAU i això s'ha d'aprofitar. Per mi el TAU és millor equip que el Barça, avui, però hem jugat bé les nostres cartes i ara hem de demostrar que som un dels grans i sentenciar.

Oportunitat perduda

Tot el partit empatats i el tirem als darrers minuts, un clàssic. Tenim l'eliminatòria empatada a una victòria i ara és el TAU el que ens ha de visitar. Esperem que el Barça sigui més consistent a casa i que no s'escapi la Lliga. Caldrà esperar, de moment a dimarts.

Indecència econòmica

És investigable el fet de que en plena crisis econòmica un ximple es gasti, de moment, 160 milions en dos jugadors de futbol quan el seu club deu 500 milions? I, en aquestes circumstàncies, com és possible que alguna entitat financera faci aquest préstec quan no deixen un duro a les empreses que han de tirar del “carro” de l’economia? Tot plegat és un despropòsit i èticament un insult als propis socis de l’entitat merengue, que segurament les passen magres per pagar els insultants preus dels seus abonaments. Veurem, a més, que opinen els companys de vestuari del fet que el de la guixeta del costat guanyi sis vegades més per jugar els mateixos 90 minuts. El meu pronòstic és que el Madrid acabarà malament a mig termini.