Àngel Montoro

Em sembla bé la cessió de l’Àngel Montoro al Fenix Toulouse Handball. És un jugador cridat a ser estrella però que necessita més minuts i centrar-se en el joc. Avui, encara és massa irregular i selecciona malament les opcions de llançament. Un any cedit i cap al Barça novament, em temo que per suplir a en Gurbindo al que cada cop li tinc menys fe. 

D’en Montoro tothom destaca els seus 2,13 d’alçada, i realment cal destacar-ho, però a mi el que més m’agrada és que es valent en els grans partits i en els moments decisius. Aquesta és la gran diferència entre un bon jugador i un gran jugador.  Molta gent em deia, fa anys, que l’Íker Romero ho volia llençar tot quan el partit anava malament. I jo els hi deia: “quin altre jugador volia llençar?”. La resposta era el silenci. En Montoro té aquesta qualitat, no se li arronsa el braç quan venen mal dades, per això li veig futur.

Per cert, sabeu quin traspàs va pagar el Barça per fitxar-lo fa un any? 100.000 euros. Per si algú no recorda les diferències entre l’handbol i el futbol.

L’adéu de l’Atlético?

Sembla que l’Atlético (de fet el Balonmano Neptuno) plega veles, es veia a venir. Masses fixatges amb molt poca pela.  La qüestió és molt senzilla: quina diferència hi havia entre el Ciudad Real i l’Atlético si eren els mateixos caps amb diferents barrets? Un era viable i l’altre no? La diferència eren els 900.000 euros de l’Atlético?.

Veieu que ho platejo amb un interrogant, després que ahir el Consejo Superior de Deportes digués que volia intervenir per salvar el club. Perden el temps, això no hi ha qui ho salvi, però us doneu compte de com actuen les espanyes quan el damnificat és dels seus? On estava el Consejo quan el San Antonio va plegar o les vegades que el Granollers i altres les han passat canutes? Només hi ha una diferència: l’Atlético és dels seus. 

Jo, que voleu que us digui, si plega m’és del tot indiferent. Què el Barça necessita més rivalitat per estar llest pels grans partits europeus? Que les competicions Asobal no tenen cap mena d’interès? Quin tenia quan les guanyava totes el Ciudad Real?  A mi m’és del tot indiferent. Fer un equip guanyador sense pagar les factures ho fa qualsevol.  Qui vulgui estar a la primera línia mundial que pagui i, si no es viable, que jugui per amor al nostre esport.

L’equip ideal

Com ens agraden aquestes coses del set ideal i votar per dir la nostra. Doncs vinga, comentem el set ideal AEGON, que promociona l’Asobal, i a quina conclusió han arribat els afeccionats. 

Podríem acceptar a en Saric, a en Juanín, a l’Aguinagalde i a en Rutenka. Tots estan prou contrastats, com ho està en Viran Morros, escollit millor defensor. Bastant fàcil que la gent els hagi votat per grau de coneixement, també. Comparteixo també el vot a en Víctor Tomàs, el primer any que realment ha demostrat ser capaç de fer una campanya regular. 

Les meves discrepàncies:  Joan Cañellas i Àlex Dujshebaev. Tots dos han fet una molt bona temporada però de cap manera poden ser millor central i millor lateral dret. L’Àlex és un bon jugador en un equip de segona fila, que vol dir que té més protagonisme del que tindrà quan estigui l’any vinent en un gran com l’Atlético. Al temps.  D’en Cañellas ja n’he parlat molts cops. Per mi és el jugador més sobrevalorat de la Lliga, tot i ser un bon jugador. En defensa és un més i en atac és un jugador que pràcticament sempre ataca a punt dèbil i al que li falten molts recursos per ser el millor central. També és cert que, tret d’en Raúl Entrerríos i pocs més és la posició més mediocre de les set des de fa anys. 

Com a mínim ens hem distret.

Ens ha tocat el PSG

Ja tenim el resultat del sorteig de la fase de grups de la Champions League i ha passat el que jo no volia: ens ha tocat el París Saint-Germain. I em direu que el Barça és superior, que es classifiquen quatre dels sis, que millor ara que en un creuament...d’acord. Però si no el vull no és perquè em faci por, per més Hansen, Abalo, Garcia o Sierra que tinguin, el que no vull és que a la primera part de la temporada el Barça hagi de jugar dos partits complicats per aconseguir el primer lloc del grup, que és molt important aconseguir-lo. Aquest desgast et passa factura, a la llarga.

Dit això, i deixant de banda el PSG, també s’ha de dir que el grup que ens ha tocat és el més fàcil de tots. El Vardar Skopje macedoni i el Wacker Thun suís no són rivals pel Barça i els altres dos accediran des de la prèvia. El primer d’ells d’un grup on el més complicat és el Dinamo Minsk i l’altre del nou wildcard on juga el Montpellier, com a rival més fort. Per mi són tots molt asssequibles, veient l’equip amb el que es presenta aquest any el Barça.

Per cert, l’Atlético de Madrid si que ha tingut mala sort. Li toca el Kiel i el Kielce, no oblidem semifinalista de la darrera Champions, i de rebot el Kolding i el Dunkerque. Si queda tercer o quart de grup ja pot estar content.

Avui sorteig de la Champions

Encara recordem la final de fa poques setmanes a Colònia  i ja la tornem a tenir aquí. Aquesta nit sorteig de la Champions, on el Barça surt com a cap de sèrie i com un dels grans favorits del torneig.

Què voldria avui el Barça? Estalviar-se qualsevol equip alemany, no cal dir-ho, i sobretot que no li caigui en el seu grup el Paris Saint Germain, un club molt reforçat i que ens faria suar la cansalada massa aviat, o el polonès Vive Targi Kielce, que coneixem del seu potencial sobradament.

Poca cosa més. Només queda esperar que la sort ens acompanyi amb un grup confortable que ens permeti arribar a la part important de l'any amb les màximes forces possibles, sense el desgast que ens han portat grups exigents d'anys anteriors. 

L’adéu d’en Magnus Jernemyr

Aquest any serà baixa en Magnus Jernemyr, tinc entès que per voluntat pròpia. Imagino que als seus 36 anys buscarà finalitzar la seva carrera amb un bon contracte o en un equip del seu país.

Nosaltres, com a barcelonistes, li hem d’estar agraïts pels cinc anys de magnífic rendiment. Un especialista en defensa, que ja no deu ni recordar com s’ataca de pivot, que s’ha deixat la pell cada cop que ha sortit a la pista. Els títols d’aquests darrers anys no es podrien entendre sense la seva contribució.

Fins aviat Magnus!

Font de la fotografia: wikipedia.org

Kiril Lazarov

Per mi el fixatge més important, fins el moment, per una qüestió de necessitat. El lateral dret és, de llarg, la posició més feble del Barça. I ho és des de fa molts anys, amb l’excepció del miratge de la darrera temporada d’en Nagy. Si li afegim la manca de llançament exterior doncs el fixatge d’en Lazarov és molt benvingut.

A mi és un jugador que m’agrada molt. No és el clàssic lateral tot força ni el lateral llargarut que aprofita que fa més de dos metres. És un lateral de 1,93 molt àgil i extraordinari des d’un punt de vista tècnic. I m’agrada que no té grans títols a la butxaca tot i haver estat en grans equips. No té, per exemple, la Champions perquè va perdre la final amb el Ciudad Real. A nivell de seleccions tampoc ha guanyat res com equip, evidentment tenint en compte que és macedoni, però tot i la feblesa de la seva selecció ha estat màxim golejador de grans competicions com el Mundial 2009 i l’Europeu 2012.

En definitiva, un molt bon jugador, que ens donarà molts gols.

Font de la fotografia: www.kicker.de