La decepció de l’Íker

L’altre dia estava a la porta del Palau Blaugrana i li vaig preguntar a l’Íker Romero, lògicament en broma, perquè s’havia lesionat precisament en aquest moment. Em vaig quedar sorprès de la cara que va posar perquè vaig veure que se li feia un nus a la gola només escoltar parlar del tema.

Ahir, escoltant-lo a RAC1, em vaig donar compte del que li passa. Està totalment decebut amb els metges de la selecció espanyola, no li van explicar la veritat. Van deixar que s’acabés de lesionar. Sort que el metge de la selecció és el del Valladolid perquè si fos el del Ciudad Real jo també estaria cabrejat com ell.

El cert és que, un cop més, el tema de les seleccions està d’actualitat. L’Enric Masip deia l’altre dia, no recordo on, que quan des del club es van interessar per la lesió de l’Íker el metge de la selecció es va indignar, el senyor es va ofendre perquè es dubtés de la seva capacitat. I ara què? El fotaran al carrer o li faran un homenatge per ajudar a l’equip favorit dels qui manen? (el Ciudad Real, pels no iniciats). Ara el Barça les haurà de passar “canutes” uns quants partits, pocs d’importants encara sort, perquè un indocumentat la va espifiar? Qui indemnitza al Barça, que és el que paga al senyor Romero? L’Asobal? El metge? Jo, potser? (no vull donar idees). L’handbol, amics, està acabat mentre ens dirigeixin quatre vividors que ja fa masses anys que viuen del “cuento”. Renovació ja!