La meva teoria sobre el bàsquet i el partit amb els Lakers

Sovint haig de justificar el perquè no vaig tant al bàsquet com ho faig amb l’handbol, el futbol o l’hoquei, per aquest ordre. Sempre dic el mateix: quan vaig a l’handbol, el futbol o a l’hoquei vaig a veure a un dels millors equips del món, quan vaig al bàsquet no. Avui ha quedat clar. El Barça ha anat a jugar amb els Lakers i el millor ha estat el resultat (108 a 104). Alguns diran que cada vegada s’està més a prop del basquet americà. Dirà una tonteria absoluta. El Barça jugava il•lusionat i els altres estaven jugant un partit de pretemporada, res més.

Jo el que no entenc és que hem anat a fer allà. Ens passem tot l’any maleint que les seleccions afecten el rendiment d’en Messi, per exemple, i després anem a jugar una costellada als EEUU amb tot l’equip de bàsquet? Jo ho veig com una contradicció. Francament, a mi m’hauria agradat més que els nostres jugadors haguessin estat més tensos a la pista del Canàries, on varem perdre possiblement perquè tothom estava pensant amb en Kobe Bryant. Al final de la primera fase de la Lliga, si quedem segons o tercers i perdem el factor camp, a veure qui es fa responsable d’aquesta costellada i de la derrota a Canàries.