Ricard Maxenchs

Ahir, sobtadament, vaig rebre la noticia de que en Ricard Maxenchs ens havia deixat. La sorpresa va ser majúscula, no sabia que estava malalt. M’han explicat que, en la seva línia, ho havia mantingut en secret i que havia estat treballant fins divendres, aprofitant per acomiadar-se dels més propers i deixant enllestits alguns temes. Un cas.

No cal parlar d’en Ricard Maxenchs professional perquè un home que ha estat en càrrecs importants del Barça, d’Abertis i de La Caixa no necessita que ningú destaqui la seva feina, és obvi que l’ha feta molt i molt bé. Des del punt de vista del Barça només cal recordar l’organització del Centenari.

Jo el vaig conèixer quan ell estava a Abertis i em va semblar una persona que escoltava i que només parlava quan tenia que aportar alguna idea per millorar. Un home discret i molt intel•ligent. En Ricard Maxenchs era una gran persona que mai oblidava a ningú fossin quines fossin les circumstàncies i més enllà del quedar bé. A mi, que em coneixia molt poc, em va trucar diverses vegades per saber com m’anava en un moment que vaig tenir un problema personal. Ho he explicat moltes vegades als meus amics. Era un home que sumava complicitats al seu pas. Un home que molta gent recordarà i que deixarà empremta. Un home que trobarem a faltar.