Gran nit

Després d’un any caracteritzat per un joc mediocre i tediós ahir, finalment, varem poder divertir-nos amb el joc del Barça. Ja era hora. No és que es fes un partit apoteòsic, senzillament es va córrer i es va lluitar, que no és poc quan es parla del Barça. Una cosa està clara: quan treballa aquest equip pot guanyar a tothom. Ara toca no badar a la Lliga, no ens refiem del Levante, i mirar de treure un resultat tranquil·litzador amb els xés a la Copa. Si els partits de tornada amb el Celtic i el València els podem afrontar sense urgències i desesperacions estarem vius en totes les competicions i en el nostre millor moment. Que tremoli l’enemic.

Per cert, l’handbol va fer un gran partit contra el CAI i el basquet va tornar a fer el ridícul, aquest cop amb el CSKA. De l’handbol destacar el gran partit d’en Demetrio Lozano, que ho necessitava, i la confirmació de que aquest equip és més gran amb en Xepkin i en Nenadic a les seves files i amb un Nagy i un Rocas que cada dia estan en millor forma. Del basquet ja ho he dit tot i des del primer dia. Tenim el pitjor equip de la nostra història i no guanyarem res. I si voleu que us digui...millor que no guanyem res perquè justificaria que aquest equip és competitiu. Ja tenim l’experiència del darrer any, que varem guanyar la Copa del Rei i ens varem creure que ens menjaríem el mon.

En la vessant personal vaig estar molt content de trobar-me a l’amic Jordi Estalella a les grades del Palau, tot veient l’handbol. Això em confirma que el millor del Barça és la seva gent.

Estic somiant?

Vagi per endavant que segueixo pensant que tenim una temporada complicada tant en futbol com en handbol, els primers perquè no juguen a res i els segons perquè la mala sort i sorpreses inesperades, com el fracàs del fixatge de l’Eric Gull, ens han perjudicat molt. Del basquet més val no parlar-ne i del hoquei tampoc, en aquest cas perquè aquests ho guanyen tot. Són els millors.

Aquest dissabte ha estat un somni. O no és un somni que l’handbol, amb les baixes de Juanin, Jerome, Tomàs i Barrufet, li fotin una pallissa descomunal a l’equip més difícil del seu grup de la Champions? Han guanyat de deu perquè han afluixat al final, quan guanyaven de quinze, amb un Kasper apoteòsic i uns Romero, Ugalde i Nagy extraordinaris.

I no és un somni que l’hoquei aconsegueixi classificar-se per la Final Four, que es jugarà a Barcelona, passant per sobre d’un dels millors equips d’Europa, amb el Barça i el Reis, el Follonica?

I el futbol? Primer perd l’Espanyol i acte seguit el Madrid. Aquí ja podríem estar contents perquè el probable és que perdéssim nosaltres i guanyés el Madrid. Doncs no. A sobre guanyem al camp del Saragossa sense jugar a res però lluitant des del primer minut. Poca cosa podem demanar amb aquest entrenador. El Madrid és el favorit indiscutible, no ens enganyem, però el culet que se’ls hi posarà aquests dies no els hi treu ningú. Qui sap...a l’esport els nervis són els pitjors enemics. No seria la primera vegada que el favorit llença la Lliga. Que li preguntin al Barça l’any passat.

No se com acabarà la temporada. El que se és que aquest dissabte ha estat fantàstic, això ho tinc clar.

A jugar amb els videojocs de futbol de sempre!

No és un tema estrictament culé, però em sembla molt interessant i divertit. Caja Madrid ha organitzat unes sessions per jugar amb els videojocs de sempre, amb els que ens han acompanyat aquests darrers anys. Jo no podré anar a la primera de les sessions, però no em penso perdre alguna de les altres.

Aquesta és la convocatòria que ens envien:

“L’Espai Cultural Caja Madrid, presenta el projecte Arqueologia dels videojocs, un taller de tres sessions en el que els assistents podran jugar a partir d’una selecció de videojocs de futbol a càrrec de Marco Bellanzani, del col·lectiu Micro Music.

Cada taller està precedit d’una xerrada al voltant de la historia dels videojocs, des de els seus inicis amb el Pong fins a l’actualitat, posant especial atenció en algunes qüestions tècniques i sobretot analitzant els aspectes més narratius, culturals, socials i inclús artístics dels videojocs.

Acabada la conferència, els participants podran interactuar amb diversos videojocs de temàtica futbolística de diferents èpoques, fent així la seva arqueologia personal. David Casacuberta, expert en cultura digital, serà l’encarregat d’obrir el taller i la resta de sessions seran a càrrec d’en Jordi Arnal, professor de videojocs de la Facultat d’informàtica de la UAB.

Sessions:

16 de febrer, a les 18h.
15 de març, a les 18h.
5 d’abril, a les 18h.

Lloc:

Espai Cultural Caja Madrid
Plaça Catalunya nº 9
Telf. 93 301 44 94
Entrada gratuïta”.

Ara no fem experiments

Ahir una part del Palau va xiular a en Joan Laporta. No ho entenc. Més enllà del fet de que no acostuma a venir als partits, cosa defensable perquè ell es va presentar per presidir un equip de futbol, essencialment, la única cosa que ha fet el President és invertir mils i mils d’euros en aquesta secció. D’acord, s’ha equivocat amb l’entrenador i amb el secretari tècnic, però ja ha rectificat una part i espero que el tema Savic es resolgui a final de temporada.

Ara, però, deixem-nos de fer experiments. Anem a buscar un entrenador contrastat i preparem la propera temporada. No fem l’aposta del segon entrenador fins a final de temporada perquè llavors portarem un entrenador que només disposarà de quatre dies per posar-se al dia. Ja no podem arriscar més. Que consti que el segon entrenador actual, en Xavi Pascual, em mereix tots els respectes, però és que ara ja no podem assumir més riscos. Hem d’anar a per totes d’una vegada. En Pascual, amb els nervis del debut, va dir que tenia el millor equip d’Europa. Quina parida.

El vostre parer: en Rijkaard ja no té cap crèdit

L’enquesta que hem tingut les darreres setmanes en marxa dona un resultat prou clar davant la pregunta de si en Rijkaard encara mereix la nostra confiança. Dels 23 vots, 20 han dit que no. Ni més ni menys que un 86% dels que heu votat. Només un 8%, 2 vots, heu dit que si. No cal fer gaires comentaris més.

En Laporta juga amb foc

Mai he amagat la meva adhesió a en Laporta. El considero un bon President i un bon paio. Ens els darrers mesos, però, sembla que li tremola el pols a l’hora de prendre decisions. Per culpa d’això estem presenciant com l’equip de futbol està camí de tornar a fer el que ja va fer l’any passar: el ridícul.

Avui, però, s’ha superat. Avui ha anat a donar ànims a l’equip de basquet. Home, que doni suport a l’equip em sembla bé. El que passa és que abans d’anar-hi hauria d’haver fet fora a en Savic i l’Ivanovic, els dos grans culpables de la desfeta d’aquest any i de l’anterior. Quan fa un any varem guanyar la Copa del Rei li vaig dir a la Llum: “això és el pitjor que ens podia passar perquè emmascararà el fracàs de la temporada”. Així va passar.

En Laporta juga amb foc i no en té cap necessitat. Ara el que hauria de fer és anar prenent decisions de cara a l’any proper i deixar-se de bon rotllet amb els que l’estan espifiant. El basquet no funciona perquè tenim el pitjor equip de la nostra història, no és un problema de motivació.

Quin panorama...

Avui ha estat un dia lamentable pel Barça. Tornem a estar a vuit punts del Madrid en futbol, hem presenciat com la Penya ens substituïa com a campions de la Copa del Rei de basquet i l’handbol ha fotut una relliscada que pot portar com a conseqüència no guanyar res aquesta temporada. Per plorar.

El Madrid li ha fotut set gols al Valladolid. Set gols són els que ha fet el Barça en els darrers sis partits, com a dada i si no vaig errat. I a sobre, resulta que l’Eto’o no només està fotent el ninot per les àfriques, sinó que a sobre s’ha lesionat !!!

El basquet eliminat per una colla d’amics a les primeres de canvi i el Joventut, amb el nostre ex-entrenador fent una exhibició de conducció d’un equip en pista, arrasant a la Copa del Rei. El Joventut, per cert, deu tenir la meitat de pressupost que el Barça. Perquè no us fixeu només amb el pressupost de la secció, mireu també el que queda emmascarat amb publicitat, marketing, merchandising, etc.

I el handbol. Ja ho he dit abans. Només es classifica el primer i hem perdut a la pista més senzilla del grup. Si li afegim que a la Lliga les opcions són poques, tenint en compte que ja hem ensopegat dues vegades i que ens queda la visita a la pista del Ciudad Real, doncs poca cosa queda per dir. Aquest any podem quedar en blanc.

Un cop de setmana de mal record.

Catàstrofe de l’handbol

El handbol acaba de fer el més gran dels ridículs a Dinamarca, contra el Gudme. Anàvem guanyant de set faltant deu minuts i hem perdut de dos, en una segona part lamentable amb un Iker Romero desaparegut, d’un Rocas lamentable i d’un entrenador covard que no ha tingut collons de fer canvis per mantenir a les estrelles avui estrellades. Hem acabat amb quasi la meitat de les nostres possibilitats d’arribar a semifinals, atès que només passa el que queda primer de grup.