Els catetos del Ciudad Real ens han guanyat

Senzillament perquè són millors que nosaltres. Tenen dos equips titulars, un a la pista i un a la banqueta, i el Barça no té res a fer amb això. Si a sobre li afegim que en Demetrio Lozano s’ha autoexpulsat en els primers minuts i que s’ha lesionat en Garabaya doncs res a fer. Aquest equip està dèbil a la primera línia, ho hem dit tota la temporada, i avui hem hagut de jugar amb en Jerome “l’acabat” i amb en Larhom, que mai hauria d’haver fitxat pel Barça perquè li va gran. Total, que el Ciudad Real, sense fer res de l’altre dijous, ens ha guanyat perquè nosaltres no hem pogut aguantar físicament.

Quina colla de catetos que són aquesta colla del Ciudad Real. L’himne del club podria ser el chiqui-chiqui famós. Si no ho hagués controls a les portes del pavellons jo crec que anirien al camp amb el càntir. Aquests no havien vist un partit d’handbol a la seva vida.

Jo encara sóc d’en Laporta

No se si ho podré ser gaire més temps perquè cada vegada costa més entendre algunes coses que fa i, sobretot, les formes amb les que ho fa, però de moment encara confio amb ell. M’explicaré.

Quan en Laporta va arribar, i quan dic Laporta vull dir la Junta d’en Laporta, aquest club tenia la caixa més buida que la butxaca de l’Àgatha un dia 29; els pakis de la Rambla venien més samarretes que el propi club; tampoc guanyàvem res feia temps; la catalanitat del Barça fregava el folklore; i els anteriors presidents ens havien tret els colors més de mil cops.

L’equip d’en Laporta ha sanejat l’economia; ha introduït el marketing al club, que genera ingressos directes però també indirectes perquè fa que la resta del planeta vulgui ensumar Barça; ha expulsat del club als quatre delinqüents covards que s’aprofitaven de les multituds per fer el pòtol; ens ha il·lusionat a tots amb el projecte esportiu; ha projectat l’estadi del futur, que ja tocava; i mundialment es coneix al Barça com el que és, més que un club, amb iniciatives com la de la Unicef i moltes altres en països amb desavantatges socials greus.

En Laporta s’ha equivocat en dues coses que són la mateixa: en no fer neteja al futbol i al basquet. Però que consti que ens hem passat anys demanant que la Directiva no fiqués el nas en la vessant esportiva. Ara tots volem que si que li fiqui. Aquest estiu s’hauria d’haver agafat a en Rijkaard, a en Ronaldinho, a en Deco i companyia, i a en Savic, l’Ivanovic i companyia i haver fet nous projectes, perquè estava clar que no se’n sortirien. Amb això si que es va equivocar.

Ara, però, no queda més remei que mirar endavant i començar a treballar de cara a la propera temporada. S’ha de buscar revulsius esportius i gent amb empenta a les banquetes. Hem d’aconseguir que la gent s’il·lusioni novament perquè quan s’aconsegueix això som imbatibles. Jo estic amb en Laporta, encara confio amb ell. Alguns pensareu que estic boig, el que convindreu amb mi és que com a mínim no sóc oportunista. Força Barça!

Moscou ens espera!

Si senyor, la Llum i jo som dos dels 12.451 socis que anirem a Moscou a veure al Barça guanyar la seva tercera Champions!!! Ara només falta un detall: que guanyin demà al Manchester. Tenim moral de victòria, perquè negar-ho. A veure si aquesta colla de barruts tenen el que han de tenir i demà ens donen una gran alegria. Nosaltres ja estem assajant el Casatschok.

Que s’acabi la temporada, si us plau

Quin dissabte tant lamentable pels nostres colors. Fins i tot en els partits que varem guanyar n’hi va haver per llogar-hi cadires.

Vaig veure l’hoquei on els arbitres varen fer recital de targetes, ni més ni menys que divuit, en un partit on no hi ha va haver gens de violència. Costa de creure, oi? L’equip va jugar molt malament, sense cap idea en atac i molt lent en el seu joc. Per sort encara estem a quarts i l’Igualada no és rival. Avorrit. El que passa és que tenim el millor equip i guanyarem Lliga i Copa d’Europa.

Al darrera l’handbol. Quin desastre de partit. Molts gols, moltes exclusions, molta alternança en el contraatac, un partit de pena. Varem marcar més de 40 gols i no es pot destacar ni a un jugador. Si dimecres juguem així a la pista del Ciudad Real sortirem escaldats. No ho crec perquè ens hi juguem la temporada, és la darrera oportunitat.

I vaig escoltar el futbol i el basquet. No calen gaire comentaris. Els del futbol varen llençar el partit, un cop més, i el basquet va fer un nou ridícul aquest cop a la pista del Real Madrid. Dos que acabaran la temporada en blanc si no es produeix un miracle amb el Manchester United.

La conclusió a la que arribo: que s’acabi aquesta temporada quan abans millor.

Rijkaard té, cada cop, menys suports

L'enquesta del blog, que ha estat activa les darreres setmanes, ha donat uns resultats força indiscutibles. El 93% dels qui heu votat heu dit que en Rijkaard no ha de continuar la propera temporada. Sobren els comentaris. El cert és que cada cop estan més discutides les seves decisions i el seu posat tranquil desespera quan les coses van mal dades. S'ha acabat una etapa.

El llibre d’en Carles Reixach

Quin home, aquest en Reixach. Et pot agradar més o menys, pots estar d’acord amb ell o no, el que no es pot discutir és que és un tio autèntic i un culé de dalt a baix.

Les ha viscut de tots colors. Agafes el llibre i no el deixes fins que no l’acabes. No diu gaire bé res de nou, però no el pots deixar. A mi en Reixach és un home que em cau bé, que trobo a faltar al club perquè mai et deixa indiferent quan parla o quan pren una decisió. En Reixach és un dels nostres.

Que dolenta que és l’enveja

Sembla que entre els lectors del blog n’hi ha uns quants, amics dels xips, que són una mica envejosos. Això és el que es desprès dels comentaris que han fet de la foto de les cheerleaders.

Pep, Fabi, Quim, Ivan, sigueu benvinguts com a nous lectors! Els vostres comentaris culés seran benvinguts.

Només va faltar rematar

El Barça va jugar força bé però li va faltar rematar la feina. El super-Manchester que enlluernava a tothom, la majoria no l’havien vist jugar ni dues vegades però es deixaven influenciar pels diaris, va fer un paper ben trist.

El Barça va estar seriós i va lluitar des del primer minut, destacant amb llum pròpia en Deco, que ens va recordar aquell jugador professional d’abans. Ara queda tot obert. La solució: dimarts.

Copa del Rei d’handbol a Saragossa: el meu resum.

La vessant esportiva

Hem perdut, però l’equip s’ha deixat la pell al parquet del Príncipe Felipe de Saragossa. El que hem anat repetint durant la temporada s’ha posat de manifest a la final: tenim una primera línia feble tant en defensa com en atac. En Nagy, l’Iker i en Demetrio no poden compensar la desagradable sorpresa de la temporada de l’Eric Gull ni el fet de que en Jerome hagi finalitzat la seva etapa blaugrana. Ahir, a més, ens va fer molt i molt mal l’actuació d’un Xepkin que s’hauria d’haver sobreposat a les provocacions del Ciudad Real.

L’equip, però, va lluitar fins el final i senzillament ahir no tocava guanyar. Ara la premsa esportiva parlarà del primer any en blanc després de 26 anys, si no guanyem a Ciudad Real. I és cert. Però el que no podran dir de cap de les maneres és que aquest equip no ha suat la samarreta fins el darrer dia. Els que parlen de l’any en blanc després són capaços de riure-li les gràcies al Ronaldinho de torn, per cert. Oportunistes dels pebrots que en tot l’any no escriuen ni una línia de l’handbol si no és per criticar.


El suport dels culés

Quinze persones el dissabte i unes trenta el diumenge. Potser que ens ho fem mirar, tenint 165.000 socis. El club ha de prendre mesures urgents i fer alguna cosa per aconseguir un suport més gran de l’afecció en esdeveniments com aquests.

Per cert, i que em perdonin, no vaig veure enlloc ni a Sang Culé ni als Dracs. Els he defensat mil vegades, però en aquest cas no han estat a l’alçada de les circumstàncies. Les penyes Enric Masip i Meritxell han estat les úniques en comparèixer a Saragossa.

Un equip de bona gent

El nostre equip és un extraordinari equip humà. I això de ben segur és culpa del Secretari Tècnic. L’Enric Masip sempre ha donat molta importància a la vessant humana i això ha arribat a l’equip. Del primer a l’últim dels jugadors no tenen mai un no per ningú que s’acosta i al camp es nota que aquesta sintonia està present en tot moment. Us puc assegurar que això no passa al Portland o al Ciudad Real, sense anar més lluny. Només els cal veure quan arriben als llocs.


Les cheerleaders

Tenim unes cheerleaders que no ens les mereixem. Són l’enveja de tots els clubs i acaben fent “bolos” en els grans esdeveniments de l’Asobal i de l’ACB perquè senzillament són les millors. I no només són les millors, també són un grup de noies molt agradables i ben avingudes entre elles. Em consta perquè aquest cap de setmana ens les hem trobat a la sopa, quasi.


Un President a la defensiva

En Joan Laporta està molt nerviós. És un home a la defensiva. Ahir li comentava que dissabte només érem 15 culés a Saragossa i em va contestar com si li fes un retret, tot i que després va reaccionar i va entendre que no era així. En Laporta ha comès errors, com tothom, però penso que n’estem fent un gra massa. El futbol se’ns ha anat de les mans i el basquet i l’handbol no han aconseguit el desitjat, però no és l’únic culpable ni la situació és tant límit. Sovint envejo l’esport americà, on tot és molt menys transcendent i el que va a fer la gent és passar-s’ho bé. Senyors, que només és esport. Una mica de memòria històrica i fem balanç del que s’ha fet en tota la seva dimensió. I una altra cosa: prefereixo deu anys en blanc que un pallasso saltant per la gespa del Bernabeu o un analfabet que tenia una portera assessora esportiva.

Hem perdut la Copa del Rei d'handbol però ens ho hem passat de conya

Demà escriure alguns post perquè us vull parlar de la Copa del Rei des de la vessant esportiva però també d'en Laporta, de les cheerleaders, de l'esportivitat a l'handbol...

Ens ho hem passat molt bé, tot i perdre la final en el darrer segon. És com l'acudit d'aquell que deia "m'agrada jugar al poker i perdre" i l'altre li deia: "i guanyar?" i el primer responia: "això ha de ser massa". Doncs això...

Gràcies Venio!

En Venio ens va salvar el coll. Guanyant de set a la segona part, quasi llepem per les badades defensives habituals. Ens ho hem de fer mirar perquè amb aquestes badades el Ciudad Real ens en fot mitja dotzena en tres minuts. El Barça, en general, va jugar bé, sobretot en atac, destacant especialment l'Albert Rocas i en Demetrio Lozano. De totes maneres, l'autèntic protagonista va ser en Venio Losert que va parar tres pilotes quan el CAI tenia opcions d'empatar a poc més de dos minuts del final del partit. Ara a lluitar com bojos demà i a guanyar al Portland, que el Ciudad Real ens esperarà a la final!

Acolloniment i Ronaldinho

Avui estic acollonit perdut. Aquesta nit juguem amb el CAI i si no guanyem el cap de setmana anirem a visitar la Pilarica i a veure com juga el Ciudad Real. Va parir... Per cert, que diuen que de cara la propera temporada ja tenim fitxat a en Balic. En Larhom i en Cañellas ja poden anar fent la bossa perquè si ara només juguen quan no hi ha més remei ni us explico amb en Balic a Can Barça.

Estic fins els pebrots del tema Ronaldinho. Ara resulta que li hem de fer un comiat digne!!! I els milions que ens ha pirulat aquests dos anys no eren dignes? El que hem de fer és xiular-ho fins l'extenuació. Llàstima que, com ja vaig pronosticar, ni ell ni en Deco jugaran més al Barça. I si vaig errat, com és que la Diorectiva diu que no existeix cap problema amb el de les americanes llampants? Vinga, va!

Messi recolza la campanya solidària de El Corte Inglés

Sovint critiquem que els esportistes no estan per la feina, però en aquest cas no podem fer-ho. En Messi està més per la feina que mai i recolza una bonica iniciativa de El Corte Inglés que, un any més, amb l’ajuda de 39 periodistes esportius de primer ordre, publica el llibre “39 històries solidaries al voltant de l’esport”. Com cada any, la recaptació d’aquest llibre va destinada íntegrament a una entitat social, aquest any l’Associació Catalana de la Síndrome X Fràgil. A títol d’exemple, només cal dir que el Casal d’Infants del Raval l’any passat va ingressar 74.000 euros amb aquesta mateixa iniciativa. Sens dubte una molt bona iniciativa de El Corte Inglés. Ara toca gratar-se la butxaca i comprar el llibre, companys!

Impotència

Avui ens ha eliminat el Kiel, el problablement futur campió d'Europa d'handbol. Res a dir, hem guanyat de set quan ells s'han refiat. Al nostre equip li ha tornat a faltar primera linia i defensa, com tot l'any. Tot i així tenim jugadors tant bons que estem vius a la Lliga i som un dels favorits per guanyar la Copa del Rei.

PD: la Llum i jo estem acollonits perquè anirem a Saragossa a veure la Copa del Rei i ens fa por que el CAI ens doni un ensurt el dijous, en els quarts de final previs. Ai, ai, ai...

Apatia

Veus el basquet, que guanya a la pista del TAU, i et quedes igual. Mires la punxada del Barça al camp del Recre i et quedes igual. Et marquen un gol fantasma i et quedes igual. Diuen que estan a punt de fitxar a la teva superestrella i ho celebres. Hem arribat a un punt que ja ens és igual tot.

He defensat a en Joan Laporta sempre, ho sabeu, però cada vegada costa més. El que està passant al futbol i al basquet és conseqüència directe de la mala gestió de la Junta. Tot el Palau en contra d’en Savic i l’Ivanovic i la Junta els aguanta. Tothom maleint els ossos d’en Deco i d’en Ronaldinho i la Junta els aguanta. De tot plegat ara veiem els resultats. I a sobre, no hi ha la més mínima autocrítica. Sembla que el que ens passa és producte d’una caça de bruixes contra el club. Que s’acabi la temporada, si us plau.

Ronaldinho marxa

Ara sentirem a tots aquells que encara li donaran les gràcies pels anys que ens ha donat. I el que ha cobrat? I el que ha cobrat els darrers dos anys sense fer res més que viure? I la publicitat que ha ingressat en concepte de publicitat pel fet de jugar al Barça? Li hem de donar les gràcies? El que hem de fer és donar gràcies que algú encara ens vulgui pagar 30 milions, no saben el que fan. Vinga, que marxi lluny i que no torni.

En Lakovic, un més del Maccabi

Estic escrivint aquest post mentre juga el basquet. En Lakovic sol ha llençat el partit. Bé, també cal dir que els altres no en fiquen ni una. Aquest és el pitjor equip del Barça en tota la seva història, ho he dit des del primer dia. Ara queden 6:41 i perdem de 13.

El Barça s'ha de concentrar i preparar un equip de futur, això ja està perdut. El partit és una marranada i els del Maccabi han sortit a provocar al Barça i ho han aconseguit fins el punt de que en Basile ja està al carrer fa estona, desqualificat, per donar-se de patades amb un de l'equip groc. L'equip groc en té dos de desqualificats també, però nosaltres estem tant curts d'efectius que ens perjudica molt més. Falten 5:13 i ja són 15.

L'entrenador del Barça, en Pascual, fa cara de desconcertat. I és que no podem tenir un noi amateur portant un equip que vol guanyar la Euroleague. Fem el pasarell. Falten 3:20 perdem de 13.

L'Acker 1 de 6. El gran fixatge de la temporada. Chapeau per la directiva. Falten 2 minuts i perdem de 11 . Ens veiem la temporada propera, Europa.

Aquests m'amarguen el Sant Jordi

El dia de Sant Jordi és el millor dia de l'any. Sempre que hi ha possibilitat, m'agafo el dia de festa i vaig a passejar per La Rambla de bon matí, faig algunes compres de llibres i després vaig a dinar amb la Llum, després d'anar-li a buscar la rosa, es clar. Tot perfecte.

Aquest any, però, hi ha una colla que em podem amargar la festa: el Barça. Si juguem com ahir el Manchester ens passa per sobre i acabem tirant la rosa i el llibre al cap d'en Rijkaard que, ja ahir, va rebre una xiulada personalitzada.

Per cert, l'handbol va guanyar al Portland i segueix amb totes les opcions a la Lliga. Només faltarà que perdi dijous amb el CAI i la Llum i jo anem el cap de setmana a Saragossa a visitar a la pilarica i a veure al Ciudad Real. Em cremaria com una torxa, perquè negar-ho.

Jérôme Fernández, el Motta de l’handbol

Jo no crec que l’actual Barça pugui remuntar el partit amb el Kiel de diumenge. Francament. Compte, penso anar-hi i animar com un sonat des del primer minut, però esperances poques. De fet, l’amic Jordi Estalella és l’únic que m’ha dit taxativament que remuntarem. No se si s’estava quedant amb mi o és que té una moral diamantina. A sobre, s’ha lesionat en Barrufet. Un efectiu menys.

El cert, des del meu punt de vista, és que aquest és un equip en formació, que encara pateix mancances, que veurem si aquest any està en disposició de guanyar un títol. La Lliga està complicada, la Champions impossible i la Copa és sempre una incògnita perquè són molts partits en pocs dies i pots fer figa.

Aquest equip té dos problemes greus: la defensa és molt tova, la prova és que s’ha repescat a en Xepkin, i tenim una primera línia feble per culpa, essencialment, de la lesió i baixa forma de l’Eric Gull i de que en Jérôme Fernández està absolutament acabat per jugar en un equip d’elit. Si li afegim que en Larhom és un bluf i que en Canyelles i en Nenadic estan en formació i no sabem si seran jugadors vàlids per les grans ocasions, doncs poca cosa queda per dir. Penso, sincerament, que aquest equip fitxant dos laterals llançadors i que defensin bé està a l’alçada del Kiel i del Ciudad Real, mal que ens pesi els dos millors equips d’Europa avui per avui.

El que avui m’ha cremat al màxim és la notícia de que en Jérôme Fernández està fent declaracions dient que l’entrenador no el té en compte i que aquest equip no és competitiu. Sembla que en Masip ja l’ha cridat per demanar-li explicacions i avui ho farà en Jaume Ferrer, directiu responsable de l’handbol que no ha vist tres partits en la seva vida. El Barça ha d’agafar i prendre una decisió taxativa, que no pot ser una altra que rescindir el contracte amb el jugador. Només faltaria que la secció d’handbol és podrís com el futbol. Ni pensar-ho. A més, ningú el trobarà a faltar perquè amb els anys que porta al club no s’ha guanyat l’afecte del públic. Ja és curiós. És un altre Motta. Quan veuen que no faran mai més res donen problemes.

En Manolo Cadenas és un bon entrenador, no ha de demostrar res. Si l’equip no és prou competitiu és precisament perquè en comptes de tenir un lateral com Karabatic tenim a en Jérôme Fernández, d’entrada, i perquè en un sol any no pots agafar un equip que estava fet un nyap i fer-lo campió. Cal tenir paciència i, sobretot, tallar qualsevol tema que perjudiqui l’equip.

Desfeta total

Aquest any ens podem quedar sense títols, no només en futbol. De fet, el més probable és que passi això tret del cas de l'hoquei, com sempre. El Barça de futbol ha llençat la Lliga i passarà a semifinals de la Champions on s'enfrontarà a un Manchester superior. Encara que passés aniria a una final amb un rival també superior. El basquet fa pena. I l'handbol, a l'hora de le veritat, també hem vist que les seves debilitats defensives i la manca de laterals contrastats fan que aquest any sigui de transició. I mentre, en Joan Laporta, fent discursos de l'estil dels millors Nuñez. Més valdria reconeixer amb huminilitat que s'han equivocat i començar a preparar les plantilles del proper any per tornar a tenir opcions de tot i en tot. Si volem fer un nou estadi i un nou Palau, abans que caigui a terra, el primer que cal garantir és que els equips siguin competitius i el puguin omplir.

Cara i creu

El Barça va aconseguir un bon resultat a la Champions, no sense patiment, i ara només cal rematar la feina la setmana propera. Després vindran els d'en Cristiano Ronaldo i això ja és un altre tema, però...

Del basquet el de sempre. Ni amb els regals del Maccabi en el darrer quart ens vam acostar. Avui el Maccabi està un esglaó per sobre nostre. Que li farem.

En Laporta és valent

He defensat a en Joan Laporta des del primer dia i encara ho faig i espero poder-ho seguir fent molt de temps. Es poden criticar moltes coses de la seva gestió, com de totes les gestions, però el que és indiscutible és que l'home és un valent. Un altre, jo mateix, ja li hauria fotut una patada al cul a en Rijkaard i hauria posat a en Guardiola. per fer-ho fàcil. Ell no. Ell manté a l'entrenador conscient de que cap canvi farà millorar el que tenim i que, en canvi, si donem confiança als que tenim potser sona la flauta i fem alguna cosa a la Champions, la darrera opció. Francament és impensable que aquest equip pugui fer res a la Champions quan les passa canutes amb el Matadepera, però...de pitjors han guanyat una competició que la sort t'ha d'acompanyar. Laporta és un valent. Esperem que la seva valentia no esdevingui temeritat.