30 de juny 2008

SIGUEM POSITIUS. NO A LA CENSURA


Un vídeo que val la pena mirar

El blog “Laporta President” ens presenta un vídeo que s’ha de mirar. Un munt de bons moments d’aquests darrers anys. Un argument, en aquest cas visual, per no tenir cap dubte que la moció de censura contra la Junta Directiva és una veritable burrada. Vosaltres jutjareu.


29 de juny 2008

Tranquil Laporta, això va bé!

Quan es parla de la moció de censura i de quin serà el resultat final pocs dubten que en Laporta arrasarà. És el que ha de passar si no ens hem begut l’enteniment tots plegats.

Hi ha una manera, però, d’acabar de confirmar-ho. Agafes el TBO dels pericos i veuràs quina campanya està fent contra en Laporta i la seva Junta. És una vergonya que gent que s’anomena periodista es posi d’una manera tant evident al servei d’uns interessos. Són uns sectaris que no fan cap mal, tothom els coneix i tothom sap que són anticulés des de sempre, però a mi encara em sorprenen.

El que no val res

Aquesta matinada ha jugat el que, segons en Sandro Rosell, ja no val res i que el Milà encara vol. Quan he vist les imatges m’he entristit. Un home que era un fenomen del futbol, que anava directe a ser el millor jugador de tots els temps, avui s’estava arrossegant-se per un camp de futbol. El comentarista explicava que havia marcat dos gols...el que no deia és que davant la passivitat intencionada i total del porter de l’altre equip. Feia autèntica pena.

Jo, amics, no vull en Ronaldinho. Li desitjo tota la sort i li dono les gràcies per tot el que ha fet pel Barça però ara és el moment de dir prou. Aquest home, pels motius que siguin, avui no pot jugar en un equip de primer nivell i costa masses diners com per ajudar-lo a recuperar-se. Si vol que ho faci ell sol, nosaltres ja li hem donat dos anys de sou per fer-ho i encara s’ha enfotut de nosaltres a la cara. És l’hora del adéu.

Ara, sobre aquest tema, el que cal recordar a tothom és que el futur candidat del Barça, el senyor Sandro Rosell, si que el vol. Pel que sigui...només ell ho sap...

28 de juny 2008

El tercer millor dia de la seva vida

En Rosell, això no ho havia escoltat, es veu que va dir que ahir era el tercer millor dia de la seva vida. Quina vida més trista que deu tenir, sap greu.

Jo crec que com a mínim deu ser el seu cinquè millor dia. Crec que es va deixar el dia del seu casament i els salts que feia el dia que va guanyar les eleccions del Barça, com a mínim. Potser repassant trobaríem algun altre dia millor que el d’ahir, qui sap.

Jo li recomanaria que no donés tanta transcendència al tema. No sigui que el dia 7 de juliol sigui el pitjor dia de la seva vida, de retruc. Només és futbol, amic Rosell.

Als de Sant Cugat no els enganya ningú

M'expliquen que els amics d'en Rosell van anar a boicotejar el pregó d'en Joan Laporta a la Festa Major de Sant Cugat i si es descuiden surten per cames. I és que Sant Cugat és Sant Cugat... I llavors parlem de palmeros!

27 de juny 2008

La desagradable sorpresa d’en Thuram

En Thuram no ha pogut signar pel PSG perquè li han detectat unes dolences cardíaques. El cas ja és greu d’entrada, però encara ho és més sabent que tant la seva mare con el seu germà van perdre la vida per temes de cor. D’aquí a unes setmanes sabrà els resultats de les proves que li han fet ara. Si tot surt bé fitxarà per l’equip francès, si surt malament podria acabar deixant el futbol.

En Lilian Thuram, un home que ho ha guanyat tot, ara afronta el més difícil dels partits. Desitjo molt sincerament que es recuperi i que la noticia d’avui sigui, senzillament, una noticia que acaba bé. Tot el nostre recolzament.

El fiasco Rosell

Aquells que esperaven una gran posada en escena d’en Rosell deuen haver quedat descansats. Quina pena....

Diu que s’ha de recuperar en Ronaldinho perquè ara “no val res”. Si en Joan Laporta s’expressés amb aquest menyspreu parlant d’una jugador seria el propi Rosell o en Giralt, segons parli l’amo o el criat, que el voldrien fuetejar a la mitja part d’un partit. El senyor Ronaldinho s’ha devaluat, és evident, però encara deu valer alguna cosa quan els Milans de torn encara valoren la possibilitat de fitxar-lo, dic jo. Però al marge de tot això és que la gran majoria no el volem ni veure perquè s’ha autodescartat mitja temporada i perquè amb la plantilla actual no podria estar ni a la banqueta. En Ronaldinho, senyor Rosell, ha d’anar al carrer encara que a vostè el faci quedar malament amb els seus amics brasilers.

Sobre la moció diu que ell no l’hauria iniciat mai però que la respecta i que votarà afirmativament. Ja l’inicia en Giralt per ell, no s’ha de molestar en perdre el temps amb paperassa, queda clar.

Sobre futurs fixatges diu que s’haurien de fer en el mercat d’hivern perquè ara no sabem quan hi hauran eleccions. Al cap de deu segons diu que el tema de la moció no desestabilitza el club. Home, jo crec que si no hi han eleccions ara els fixatges es podran fer amb tota normalitat a l’estiu, no? Desestabilitza la moció, si o no?

També diu que si es seguia en Arshavin fa quatre mesos s’havia d’haver fitxat aleshores perquè era més barat. Aquest home encara no sap que els fixatges s’encareixen automàticament quan el Barça truca a la porta? Això ens passa per un motiu: som un dels equips més “rics” i els altres se’n volen aprofitar. Deu ser per la gestió econòmica dels darrer anys, no? Abans la caixa forta del Barça tenia tranyines...

Sobre el nou estadi res de res. És una obra faraònica i ell el que vol és “rentar la cara” a l’actual i millorar els accessos. Quin arquitecte que ha perdut el país! Com es nota que no ha trepitjar una zona que no sigui la Llotja a la seva vida. Senyor Rosell, la tercera graderia del camp del Barça està com la Romareda, a data d’avui; el Miniestadi està fet una porqueria; el Palau Blaugrana és un dels pitjors pavellons de la Lliga; els accessos són els que són per com està ordenada la zona... Un rentat de cara? Vostè fa demagògia i poca cosa més.

I res més. Això ha estat el més rellevant del que ha dit. No ha dit res de res del que faria ell. Ni una sola proposta constructiva ni novedosa. Tot ha estat atacar als que treballen avui en dia. El que deia: un bluff.

26 de juny 2008

Siguem Positius, es clar!

Avui ha nascut un nou lloc web (www.siguempositius.cat) des d’on els membres de l’actual Junta Directiva informaran sobre quina ha estat la gestió que s’ha dut a terme en els darrers temps i des d’on animaran a tothom a votar el proper dia 6 de juliol a favor del NO a la moció de censura.

Tot el meu suport per ajudar-los en aquesta iniciativa. Si algú dels que encara m’aguanteu voleu col·laborar amb ells envieu-me un e-mail i us posaré en contacte. Fem un darrer esforç, tots plegats, i acabem amb aquest despropòsit de la moció!

25 de juny 2008

Quines samarretes tant ben parides!

A mi és que la samarreta de dues franges m’agrada molt. La trobo tant emblemàtica i elegant a la vegada que mai la canviaria. I la groga m’agrada més que la blava de l’any passat i que el taronja de fa dos. Ja veieu que no esmento aquell groc llampant de fa tres perquè em semblava espectacular i difícilment igualable. En definitiva, per colors i disseny em semblen perfectes.

Però, a més, és que les nostres samarretes són l’enveja de tothom per portar l’Unicef al pit. És un orgull que el nostre equip sigui l’ambaixador d’una causa com aquesta. I després és que porten la senyera, el lema “més que un club” i, per si faltava res, ara el “Cant del Barça”, el nostre himne. A aquest equipament només li falta una barretina, però l’UEFA no ens deixa.

Alguns d’això se’n riuran, diran que som folklòrics. Ja els poden donar pel sac des d’ara. A mi no em fa vergonya portar el signes d'identitat del meu país, per això sóc catalanista i per això m'agrada la Junta actual, perquè del catalanisme en fa qüestió. I això encara no ho havia fet ningú, com a mínim des d'abans d'en Franco, per uns motius o altres.

24 de juny 2008

“No sóc laportista, però que continuï”, d’en Jordi Salvat

Vull compartir amb vosaltres aquest article que ha escrit en Jordi Salvat al seu blog personal: Salvatblog.

Ens diu:

No sóc laportista, però que continuï

Les dues darreres temporades del Barça han estat un fracàs. D’aquí a que el president blaugrana hi ha una gran distància. Quan va acabar aquesta campanya nefasta de l’equip barcelonista jo també era dels que volia que la moció de censura tirés endavant i a més prosperés i Laporta hagués de deixar el càrrec. Però des de llavors han passat moltes coses i podem mirar-ho tot amb distància. No podré votar perquè no sóc soci del Barça però espero que la moció no tiri endavant.

L’impulsor de la moció, Oriol Giralt, i el seu entorn cada cop em genera menys confiança. Sobretot pels flirtejos amb els Boixos Nois i per un ànim de revenja i una certa prepotència que se li nota a Giralt. La gran esperança blanca -mal color- de molts blaugranes, Sandro Rossell, està mig desaparegut, com si jugués a fet i amagar. No sé qui és el seu assessor de comunicació, però poser caldria que el cambies. Li està fent més mal que bé.

Si Laporta supera la moció de censura només li quedaran dos anys al capdavant del club i el seu delfí, Ferran Soriano, em convenç força. Vaig assistir fa gairebé tres mesos a una conferència que va fer dins d’un cicle organitzat per Caixa Tarragona on Soriano va parlar de com s’ha de gestionar un club de futbol en el segle XXI. Amb el seu inseparable power-point va fer una gran exposició. Aquest home sap de què parla i pot ser un bon president del Barça.

Soriano té experiència i pot millorar en alguns aspectes Laporta, que en el terreny personal ha fallat amb algunes actituts impresentables per un president del Barça (quedar-se en calçotets, a l’aeroport, el discurs de ‘Al loro’…). Però de Laporta i el seu equip n’hem de tenir en compte l’esforç de recalanització del club i els títols que ha guanyat. La Champions a París és per a mi un dels meus millors records barcelonistes.

Si el 6 de juliol prospera la moció de censura s’obre una mena de buit fins que hi hagi nou president. La junta directiva actual ha estat treballant les darreres setmanes en la confecció d’una plantilla de garanties. Piqué, Keita, Cáceres, Alves i ara sembla que Adebayor i Hjelb. El discurs del nou tècnic blaugrana, Josep Guardiola, és coherent i il·lsiona. Per què Laporta i el seu equip no poden tenir una segona oportunitat?”.

L’handbol ha fitxat en Magnus Jernemyr

Quan encara no s’han confirmat els dos fixatges que esmentàvem fa pocs dies, els d’en Boldsen i en Hansen, avui hem conegut el d’en Magnus Jernemyr. Un gran fixatge pel pivot però encara més pel centre de la defensa. Aquest suec és el que col·loquialment es diu un “armari” de dos metres i 112 quilos. Un reforç important.

Si es confirmen els altres dos el Barça ja tindria resolts dos dels quatre temes a resoldre de l’any passat: el centre de la defensa, un central de garanties per poder fer canvis i el lateral esquerra. Només quedaria, al meu entendre, reforçar el lateral dret. Això marxa bé, camí de gran equip.

Diguem No!

La pàgina web Diguem No (http://www.diguemno.cat) ha començat a recollir adhesions de sòcies i de socis contra la moció de censura i a favor d’en Joan Laporta. No deixem de donar-li el màxim suport!

La nostra millor felicitació: votar no a la moció de censura

Avui en Joan Laporta passarà un dels pitjors sants de la seva vida gràcies a la presentació d’una moció de censura injusta i sense arguments. Una moció presentada per gent que no estima el club, que només estimen el protagonisme.

Nosaltres no li farem un obsequi, ens el reservem per d’aquí a uns dies. El nostre regal serà un suport multitudinari a la seva gestió i contra la moció. Un suport que calli per sempre més als individus, els que donen la cara i els que s’amaguen, que distorsionen el bon funcionament del club.

Felicitats President i visca el Barça!

21 de juny 2008

Fixatge espectacular per l’equip de basquet

Una nova mala noticia per l’Oriol Giralt. El Barça acaba de fitxar al millor pivot d’Europa per l’equip que liderarà en Joan Carles Navarro: en David Andersen. Un home de 2,12, quasi impossible d’aturar, que acaba de guanyar 4 lligues i dues Eurolligues amb el CSKA de Moscou. Sens cap mena de dubte, una grandíssima noticia. Chichi Creus, Xavi Pascual, Joan Carles Navarro i ara el pivot de referència a Europa. Això marxa!

20 de juny 2008

Extraordinari article d’en Cesc Farguell al bloc “Laporta President!”

En Cesc Farguell escriu a "Laporta President!" tot un argumentari sobre el perquè no pensa donar suport a la moció de censura:

PERQUÈ VOTARÉ EN CONTRA DE LA MOCIÓ DE CENSURA

Votaré en contra de la moció de censura perquè amb la Junta actual....

1 .- ... s’han guanyat més lligues per any de mandat que amb qualsevol altra Junta en tota la història del Barça
2 .- ...s’ha guanyat una copa d'Europa en només cinc anys
3 .- ... el nombre de jugadors fets a la masia que hi ha al primer equip és el més gran en molts anys
4 .- ...els directius deixen treballar els tècnics i no "els fan les alineacions"
5 .- ...el Barça tindrà un entrenador que va començar fent d’aplegapilotes al Camp Nou. Quan havia passat abans això?
6 .- ...els màxims responsables tècnics de totes les seccions professionals (Txiki, Creus, Masip i Paüls) parlen català
7 .- ...s’ha sanejat l’economia en un temps rècord
8 .- ... el nombre de socis ha crescut més d’un cinquanta per cent.
9 .- ...el cens de socis és net i transparent
10 .- ...s’ha creat un projecte per al Camp Nou que el farà, encara més, un monument mundial
11 .- ... pots veure parlar el president en anglès per la CNN
12 .- ... no et fa vergonya veure parlar el president per la tele (en d’idioma que sigui)
13 .- ...els feixistes, els assassins i els camells ja no pinten res al Camp Nou
14 .- ...el president i la seva família han de portar guardaespatlles i això mereix tot el respecte del món
15 .- ...al president li queden només dos anys de mandat, cosa que tampoc no havia passat mai abans
16 .- ... s’ha arribat a un acord amb l'Unicef que és un orgull per a qualsevol barcelonista
17 .- ...el Barça és més conegut al món que mai
18 .- ...el Barça té programes d’ajuda als nens de països pobres
19 .- ...la frase "més que un club" no només val per a Catalunya
20 .- ...s’ha recuperat el Barça per a Catalunya

Però sobretot votaré en contra de la moció de censura perquè, pel que s’ha vist, els seus promotors representen exactament el contrari de tot això”.

Cristiano Ronaldo anirà al Madrid

Si el Barça fitxés en Cristiano Ronaldo per 90 milions cremem en Laporta enmig del camp. És una autèntica animalada, un caprici del seu President.

El Madrid ha trobat, aquests dos darrers, un model que li anava prou bé però és massa glamourós per estar-se’n de fitxar un nou galàctic i aquest serà el principi del seu final. D’entrada, juga al mateix lloc de Robinho. Què faran amb, possiblement, un dels dos o tres millors jugadors del darrer any? Conflicte. I què faran els altres jugadors que hauran de córrer igual que un altre que guanya el triple que ells? Conflicte. I no entro en si li agrada la nit o no, que n’hi hauria per parlar.

Jo vull tornar al model del nostre primer Dream Team. Jo vull fitxar tios que juguin bé i que no siguin galàctics, però que es deixin la pell. Qui coneixia en Koeman quan el varem fitxar? Si quasi el fem fora el primer any! I a en Hristo? Fitxem a treballadors i lluitadors i veureu com ens van millor les coses.

Per cert, parlant de galàctics, si en Ronaldinho es vol quedar al Barça cap problema. Ja li busquem un lloc a la graderia i al camp d’un altre any sense jugar a veure com li va. Amenaces d’aquest? Ni una.

19 de juny 2008

Una gran noticia: torna en Navarro

Quan encara estava digerint la magnífica noticia del fixatge d’en Joan Creus arriba la del retorn del fill pròdig. Torna el nostre capità: en Joan Carles Navarro. I això sabem que és una garantia de futur.

Ara cal reforçar la posició de pivot. No se si aconseguirem que torni en Marc Gasol, que seria fantàstic, però si això no és possible cal buscar en el mercat i portar un parell de tios que es trenquin la cara a sota la cistella. Aquí potser ens en sortirem amb pivots de perfil tou però a Europa necessitem lluitadors i rebotejadors.

Tenim un nou projecte amb marxa. Tenim al millor Secretari Tècnic, tenim un entrenador que ens ha convençut, a mi el primer, tenim al millor jugador de la Lliga i tenim un Palau que sempre respon quan l’equip el necessita. Uns reforços més, il·lusió renovada i treball i els èxits picaran a la porta.

18 de juny 2008

L’handbol es reforça

Sóc dels que pensen que la temporada passada no va ser un desastre, tot i no guanyar cap títol. Varem estar fins el darrer partit amb opcions a la Lliga, fins el darrer segon a la Copa del Rei i la Champions ens van eliminar a semifinals, aquí més clarament.

L’equip tenia tres problemes i, a sobre, es va lesionar mig equip. El que s’havia de millorar era la defensa, d’aquí que repesquéssim en Xepkin, i els dos laterals, després de la pèssima temporada de l’Eric Gull i la davallada total i absoluta d’en Jerome Fernandez. El lloc de central el teníem cobert però ni en Nenadic ni en Cañelles han estat a l’alçada de les circumstàncies i hem hagut de recórrer a l’Iker Romero masses minuts. Tots ells, pel que sembla, seran baixa. En Larholm encara no està clar, perquè el final de temporada que va fer potser li salva el coll.

Ja tenim dos reforços, tots dos danesos: en Boldsen i en Hansen, un lateral golejador i un central golejador, bon defensor. En Boldsen vindrà per substituir a en Jerome Fernandez, no li costarà gaire, i en Hansen permetrà que l’Iker Romero pugui descansar més estona. D’una tacada hem resolt dos dels problemes de la temporada anterior. Ara ens cal un lateral dret i potser un especialista defensiu. Segur que en Manolo Cadenas i l’Enric Masip ja hi estan treballant.

17 de juny 2008

Un tècnic que ens il·lusiona

La presentació d’en Pep Guardiola ens ha il·lusionat a tots. Ha dit el que volíem escoltar: que aquest equip es deixarà la pell al camp i que els resultats arribaran si tothom hi posa de la seva part. En Pep Guardiola és un home de la casa, a mamat Barça des de petit i ningú li ha de donar cap lliçó sobre pressió, sobre entorn, sobre la premsa esportiva, sobre com tractar a un crack. Ell ho ha vist i viscut tot en primera persona. És el nostre entrenador i hem de confiar en que se’n sortirà. Força Pep!

16 de juny 2008

En Gaspart és únic

En Gaspart diu que no pensa donar suport a la moció de censura i que la votarà en contra, tot i que no té cap complicitat amb en Joan Laporta perquè es va portar malament amb ell. Home, jo no estaria molt d’acord en que es va portar malament, però vaja...deixem-ho estar.

El cas és que a en Gaspart se li poden criticar moltes coses però no se li pot negar una: que és un culé de primera. Un altre hauria callat però ell , que com diu no li té cap estima a en Laporta, no es pot estar de dir la seva conscient que la moció fa molt de mal al Barça. Ahir vas estar bé, Gaspart.

15 de juny 2008

Campions!


Jugant intel·ligent i esperant el moment oportú per avançar-se en el marcador, el Barça B ha guanyat al Barbastre i ha aconseguit l’anhelat ascens a la Segona Divisió B. No ha estat fàcil perquè els aragonesos són un equip dur i que juga al contraatac, però el Barça ha controlat bé el partit.

Un èxit de públic. Deuen haver assistit unes dotze mil persones, segurament sis mil si pregunteu a l’Oriol Giralt o a en Sandro Rosell. És broma, no us ho poden dir perquè no hi eren, de fet no hi són mai. Passa com amb el Palau, que sempre diuen que els socis estan enfadats i no l’han trepitjat ni dos cops a la seva vida. Si m’equivoco que m’ho demostrin.

En Joan Laporta si que hi era. I ningú li ha dit res, ningú l’ha increpat. És més, els únic que hi ha fet han estat els Boixos Nois i han rebut una sonora xiulada del respectable.

I encara diuen que la moció no desestabilitza

Que en Txiki Beguiristain llegeixi avui que en Rosell no compta amb ell, segons el diari Sport, es veu que no desestabilitza. Ara que en Txiki està en el moment més important de la temporada, i que ha d’estar atent a com es mouen les fitxes dels fixatges, es troba amb aquesta noticia al diari. És possible que ja ho tingui clar, però segur que no li deu agradar que surti a la llum.

Aquesta moció, ho deia ahir, està fent mal al club. Per sort, es perdrà i tothom quedarà al seu lloc. L’oposició estarà totalment acabada, per oportunistes. En Rosell, el que tenia més opcions, s’haurà desgastat abans de presentar-se. Trist paper el seu.

14 de juny 2008

En Rosell ha fet mal al Barça

Jo estic amb en Laporta, això no és cap secret. Considero que el que s’està fent amb ell és una campanya injusta i impresentable, sobretot pel fet de ser catalanista. Estareu o no d’acord.

Jo no estic amb en Rosell, això també és obvi. No li perdono dues coses: que marxés a mitja temporada desestabilitzant al club i que, al cap d’un any, un cop més a mitja temporada, publiqués un llibre contra el club. Per mi aquestes dues coses són pitjors que tot el que es pugui criticar a en Laporta.

D’en Rosell es diu que és un home de futbol. Per mi un home de futbol és en Reixach, en Cruyff, en Rifé, en Costas...algú que hagi mamat aquest esport tota la vida. Aquest senyor és un home de negocis i res més. Un home de negocis que va portar en Ronaldinho, en aquell moment un gran encert, però que també va portar en Rustu, en Mario, en Quaresma... L’home que va dir que en Beckham estava fitxat en un 80%, un mort que li carreguen a en Laporta, per cert. Un home tant clarivident que volia fer fora en Rijkaard als tres mesos de fitxar-lo. D’això no se’n recorda ningú. Jo no vull en Rosell ni en pintura.

Per cert, això no té res a veure amb en Rosell, estic escoltant que fitxem car i que això no havia passat mai al club. Posaré tres exemples: Phillipe Christanval, disset milions d’euros; Geovanni, no Giovanni, vint-i-un milions d’euros; Ángel Cuellar, 500 milions de les antigues pessetes. Poca memòria és el que tenim.

13 de juny 2008

En Marconato no continuarà

És evident que si volem fer un equip realment competitiu en Marconato no és una bona opció. Dit això, cal dir que el seu comportament ha estat sempre molt professional i que a la pista ha lluitat sempre que ha disposat de minuts. Així, només podem desitjar-li que tingui molta sort i donar-li les gràcies per haver defensat els nostres colors amb esforç. Sort, Denis!

12 de juny 2008

Els nervis d’en Giralt

L’Oriol Giralt creu que en Sandro Rosell hauria d’aparèixer. Quin gran acte d’ingenuïtat per part seva. En Sandro Rosell no apareixerà de cap de les maneres perquè sap que la moció de censura es convertiria en unes primàries de les properes eleccions i les perdria, perquè per guanyar-les hauria de treure dues terceres parts dels vots i prou feines en pot treure una, fins i tot portant autocars de nostàlgics. En Sandro està preparat pel 2010. Ara no arriscarà perquè li posaria en safata la victòria a en Laporta i, de retruc, deixaria el camí pla al dofí que vingui després del President. Giralt, crec que t’has quedat penjat.

11 de juny 2008

Avui no parlaré del Barça, parlaré de Catalunya

Resulta que la nostra selecció ha aconseguit un meritori empat davant una selecció més experimentada, per raons obvies, com és l’espanyola. No m’he pres una ronda de “carajillos” al acabar de sopar, tranquils. Resulta que la plataforma selecciocatalana.cat ha adaptat els videojocs Pro Evolution Soccer 2008 i FIFA 2008 tot incloent a la nostre selecció en el quadre de participants de l’Eurocopa. Els partits es poden veure des d’un canal de YouTube. De moment, mentre la intolerància no ens deixi fer o tenir una altre cosa, ens conformarem amb la selecció virtual...

Més informació a: http://www.selecciocatalana.cat

Reserveu a l'agenda el 6 de juliol

Aquest dia hem d'anar a ajudar a en Joan Laporta. Es mereix el nostre suport i més tenint en compte el contrincant que tindrà. Estarem amb tu, Joan, perquè t'ho mereixes.

La justícia a l’esport

Hem guanyat la Lliga d’hoquei. Ha costat perquè el Reus ha fet una bona final, s’ha de reconèixer. El cert, però, és que aquest sistema de play-off és una injustícia total. El Barça era el just guanyador quan va acabar la Lliga regular amb divuit punts d’avantatja i les ha passat magres per endur-se el títol.

El Reus hauria de reflexionar del model d’equip i de manera de jugar que té. No pots estat tots els partits repartint llenya perquè al final qualsevol te la pot repartir a tu. El Reus no ha perdut la Lliga, l’ha regalada. I ho ha fet perquè va perdre el cap en els moments decisius, va preferir repartir cops. Així li va.

09 de juny 2008

En Joan Creus és un savi del basquet

La primera decisió que ha pres és mantenir en Xavi Pascual a la banqueta. Es pot compartir o no, jo personalment no me la jugaria o m’ho pensaria molt, però demostra que confia amb la gent de casa i que és un home decidit i que fa el que creu millor per l’equip. Comença bé.

En Joan Creus és un gran fixatge. Jo l’he seguit des de fa més de trenta anys perquè era la nostra estrella a Granollers, en aquell mític Areslux anomenat després Cacaolat. És un home que mai ha tingut un no per ningú. Discret, educat, amable, un fora de sèrie a les pistes i un fora de sèrie com a persona. En Chichi Creus és garantia d’èxit, és un gran fixatge. Que la sort l’acompanyi.

Els interessos de cadascú

Em crida molt l’atenció que alguns dels que sistemàticament es queixen que l’equip no va per feina, que només fa que passar-se la pilota i que no va de cara a barraca després es deixin entabanar per una futura candidatura d’en Rosell. En què quedem? Ara voleu acrobàcies, barrets i sotanes? No s’ha d’anar per feina?

Jo ho tinc molt clar. Estic fart del “Joga Bonito” i la mare que el va parir. Jo vull onze paios que corrin com bojos des del primer minut i que es deixin de tonteries. El millor és que després, els que volen acrobàcies i regats, xiulen a en Giovani, que pobre noi sort que ha marxat, a la que li tallen la primera pilota.

En Rosell és dels de l’acrobàcia. O que us penseu? Que l’actual assessor de la Federació Brasilenya de Futbol, avui mateix els acompanya a una reunió de la Conmebol, no estarà temptat de fitxar als jugadors que millor coneix? I els que estem fitxant ara, que no tenen res a veure i que són els que ha demanat tothom per aquest any, què? Els venem, ja?

Jo ho tinc clar. Si vull malabarismes vaig al Circ Raluy, i així els fan professionals. Professionals de debò, no els que hem tingut darrerament per aquí.

08 de juny 2008

En Laporta contraataca

Ja se li ha acabat la paciència i avui ha parlat clar, demanant que tothom vagi a votar en contra de la moció, perquè tot i que és totalment legítima no és justa. Hi estic d’acord. Mentre el club mira de solucionar els reconeguts problemes esportius que hem patit els tocapebrots de la moció intenten que la Junta cessi i així ja no podrem fitxar ni vendre de cara al proper any. Un flac favor al club, francament.

El més indignant, però, és que no doni la cara el que paga a en Giralt. Mister Moció avui deia que iniciaria una campanya electoral, quan ja s’ha gastat més de 60.000 euros. Algú pot creure que aquests diners els posa ell i uns quants amics? Algú coneix algú que es gasti així els calers sense res a canvi? No serà que no ha posat ni un duro perquè el duro l’ha posat un altre? El que sigui, si és el cas, és un covard que quedarà deslegitimat per qualsevol pas que faci a Can Barça.

Robatori a Reus

El Barça ha aconseguit igualar l’eliminatòria de la final de la Lliga d’hoquei guanyant per 3 a 4 a la pròrroga. No ha estat gens fàcil perquè han estat sotmesos a un dels robatoris més grans que he vist en els darrers anys per part d’uns arbitres absolutament inútils per aquesta feina. No crec que ho hagin fet amb mala intenció, és que no en saben més. No han vist una agressió sense pilota del perdedor d’en Jordi Garcia al començament del partit; un dels gols del Reus ha estat d’un penal xiulat per desviar una pilota, i aquesta estava fora de l’àrea; un gol anul·lat al Barça per falta prèvia inexistent; i un gol fantasma del Barça, quan el marcador estava 2 a 3, que no han xiulat; entre altres pifiades dels innombrables.

Per cert, si fos del Reus em cauria la cara de vergonya de tenir als indesitjables que tenen camuflats entre el públic. Crec que el crit del mico ja només es pot veure en algun camp de futbol de l’Espanya profunda. Si en comptes de protestar tant es dediquessin a animar potser no tardarien 35 en guanyar una Lliga. Això si la guanyen, perquè avui han perdut el factor pista.

07 de juny 2008

Per qui treballa el senyor Giralt?

Ell dirà que per ningú, es clar. Dirà que tot ho fa per amor al club, que en cap cas busca fer-se publicitat i que no treballa per ningú. Dirà que s’ha fulminat 30.000 euros per fer un servei al club dels seus amors. Bé, de fet ara ja diu que ho han pagat entre 5 o 6 amics, secrets tots ells.

D’entrada, que els amics em perdonin, però qui es gasta aquesta calerada per no sortir a la foto? Jo entenc que un advocat desconegut s’aprofiti del tema per fer-se una mica de nom, que professionalment dubto que aconsegueixi en tant pocs temps, però i els amics? Què en treuen de tot plegat? També és amor pel club? Em sorprèn, francament.

No serà que els amics no es poden saber? Imagineu-vos que els amics fossin o es poguessin relacionar amb il·lustres com en Minguella, en Majó, en Medina, en Rosell o, perquè no dir-ho, el propi Núñez. Aleshores potser hauria recollit trenta dues signatures, ja us ho asseguro.

Tot plegat és tot massa obscur. El que demana formes i transparència ara resulta que potser comparteix cartell amb algú que ha insultat a jugadors, socis, premsa i tot el que es movia i que ell mateix no és transparent ni amb dir qui són els que afluixen la mosca. Tot plegat, fosc, fosc, fosc.

06 de juny 2008

Per darrera a la final d’hoquei

Acabem de perdre el tercer partit de la final a la tanda de penals i anem 2 partits a 1 a favor del Reus. Això es posa magre de cara a diumenge, que tornem a jugar a la seva pista. Ara només ens queda esperar el miracle...Una cosa està clara: si algú pot aconseguir superar aquest entrebanc és el Barça.

05 de juny 2008

Aquesta si que seria bona

“Els millors anys de la nostra vida”, l’extraordinari programa de Catalunya Radio (http://www.catradio.cat), va manifestar ahir nit que darrera d’un blog crític amb socis, directius, jugadors i tècnics del Barça hi ha, ni més ni menys, que el senyor Castellví. Aquesta si que seria bona.

Si això fos cert aquest senyor ja no estaria legitimat per parlar de males formes i d’ètica. I el seu company, el flamant Giralt, més valdria que marxés cap a casa avergonyit.

El blog en qüestió diu que en Ronaldinho es com “una esponja de cubatas”, que en Motta està relacionat amb la droga i que els afeccionats del Barça anem al Camp Nou com a borregos. Sense comentari. També és molt curiós que el personatge del blog digués que compraria un spray per pintar les parets de l’estadi i la façana d’en Johan Cruiff, dies abans que passés això mateix.

Ara que està tant de moda contractar grafòlegs potser s’hauria d’investigar també sistemes de reconeixement de veu, per veure si es pot cosir a demandes a l’individu que ha creat aquest blog.

04 de juny 2008

Avui és el dia dels articles brillants. Ara, Marta Rovira

Aquest de la sociòloga Marta Rovira, a Tribuna Catalana (http://www.tribuna.cat/), només es pot qualificar com a brillant. També el reprodueixo perquè comentar-lo seria un insult a la saviesa de qui l’escriu:

Per què amb Laporta tothom s’hi atreveix?, per Marta Rovira, sociòloga. 3 de juny de 2008.

És un fet curiós, aquest clima que s'ha creat al voltant de la gestió de l'entitat blaugrana. Des del punt de vista de l'opinió pública, s'ha passat de lloar el millor Barça de la història (sobretot pel que fa a la imatge i la gestió del club), a criticar fins a l'extrem (insults inclosos) un Joan Laporta visiblement tocat. Fins i tot aquesta actitud de Laporta, d'assumir les crítiques i entonar un mea culpa, força inèdit entre els nostres referents públics, no ha servit per reforçar la seva posició.

La moció de censura no tindria tant de relleu si no fos perquè l'atac ve de molts flancs, de dins i de fora. I el clima que s'ha creat s'alimenta cada dia des dels mitjans de comunicació esportius i no esportius. La premsa, doncs, s'hi ha sumat d'una manera ferotge, aportant situacions clarament poc periodístiques. Mireu només algun dia les notícies de BTV del vespre i veure-ho com s'esplaia el presentador amb comentaris ofensius que traspassen la línia de la més mínima ètica professional. Una cosa és posar una mica de cullerada personal en la presentació de les notícies i l'altra és insultar en antena un club de futbol, sigui el que sigui. Coses com aquestes, jo no les havia vist mai en una televisió pública de Catalunya. Mai.

Quan acabi el seu mandat, Joan Laporta haurà estat, sense cap mena de dubte, un dels millors presidents que hagi pogut tenir el Barça. Qui posi en dubte això és que té molt poca memòria, i alguna mena d'interès l'encega per valorar objectivament la gestió que ha fet la junta de Laporta. Més enllà de les simpaties personals, que sempre poden ser més o menys tèbies, Laporta ha encapçalat una gestió que ha demostrat que el Barça encara pot ser més gran del que havia estat mai, i que pot representar Catalunya amb un gran orgull.

És veritat que la seva gestió ha estat valenta, i això ha comportat apartar molts interessos foscos que voltaven el club, com per exemple els dels Boixos Nois, que l'han arribat a amenaçar de mort (un episodi que sembla oblidat, però que encara cueja). Però el salt al buit que han fet determinats actors en el moment actual del club és estrany i només fa pensar en la revolució d'aquests interessos apartats del club. En tot cas, no pot explicar-se només pels resultats esportius, ni pel cas Ronaldinho, ni per una sortida de to momentània de Laporta. Sembla com si haguessin esperat el moment en què el vaixell estigués tocat, per assaltar-lo a ple.”

Per a més informació: http://www.tribuna.cat/

Excel·lent article d’en Víctor Alexandre

Em permeto reproduir un magnífic article d’en Víctor Alexandre, en defensa d’en Joan Laporta. Diu veritats, no com altres...

“En defensa de Joan Laporta, per Víctor Alexandre. Dimecres, 21 de maig de 2008.

Hi ha molts paral·lelismes entre en la situació de prostració esportiva que viu el F.C. Barcelona des de fa dos anys i l'estat de prostració nacional en què es troba Catalunya actualment. En ambdós casos hi trobem desencís, descontentament i desorientació. Desencís, perquè les expectatives eren elevades; descontentament, perquè els resultats no es corresponen amb els valors existents; i desorientació, perquè no es veu l'horitzó amb optimisme. Si a aquests paral·lelismes hi afegim que la grandesa del Barça rau precisament en la seva identificació amb Catalunya, fins al punt de ser el canalitzador de les frustracions nacionals del país, haurem de concloure que és lògic que els sentiments es barregin amb el desig que allò que no és possible en el terreny polític sí que ho sigui, com a mínim, en el terreny esportiu. Però aquí s'acaba tot. No és gens sa confondre una nació amb una entitat esportiva, no és sa que la impotència nacional cerqui la compensació en els moviments afortunats d'una pilota. No ho és, perquè hi ha el perill que la impotència deixi de ser puntual i esdevingui crònica i que, havent-ne trobat un pal·liatiu, el qui la pateix no lluiti per capgirar-la.

Una mostra d'aquest comportament la trobem en la ràbia desfermada contra Joan Laporta fins al punt de fer-lo responsable absolut de les dues temporades en blanc del Barça. Cosa sobredimensionada i mancada de sentit, ja que si veritablement fos així, si Laporta fos el responsable absolut de l'actual situació, també ho seria de les temporades en què el club va guanyar dues Lligues, una Champions i dues Supercopes. És a dir, que la balança s'inclinaria clarament al seu favor. I més encara si comparéssim aquests resultats amb els obtinguts per altres presidents. ¿Obliden, els abrandats detractors de Laporta, que per poder obtenir l'altra Copa d'Europa que ha guanyat el club al llarg de la seva història van caldre 93 anys i 37 presidents? Només per això, la gestió de Laporta ja mereix un respecte. Però encara hi ha més. Joan Laporta és –sense oblidar Josep Sunyol, el president assassinat– el millor president que ha tingut el F.C. Barcelona i el que més bé ha sabut captar la simbiosi entre la seva dimensió esportiva i la seva catalanitat.

Joan Laporta desperta odis ferotges perquè és independentista i perquè ocupa un càrrec que té més projecció internacional que la de president de la Generalitat. Això, és clar, no ho reconeixerà ningú, però és evident que és així. D'aquí que tots aquells que es van veure obligats a callar quan els èxits esportius acompanyaven, ara hagin aparegut amb les dents esmolades disposats a treure profit de l'adversitat. El Barça, per a certes persones –com Catalunya per a certs polítics–, només és un pretext per situar-se en el poder i treure'n els màxims beneficis personals. Després, al darrere, vénen tots aquells catalans sempre tan vehements a l'hora de blasmar determinades "humiliacions" esportives i sempre tan covards a l'hora de plantar cara a les humiliacions nacionals.”


Per a més informació: http://www.victoralexandre.cat

03 de juny 2008

El basquet ha estat escombrat de la pista

El Barça ha fet 61 punts, perdent de 15. Un desastre. El Barça està molt lluny d’un TAU que té un equip molt més complert i que, indiscutiblement, té la millor defensa de la Lliga. Ens ha escombrat en 3 partits i no hi ha res a dir. Acker, Kasun, Lakovic...no han estat a l’alçada de les expectatives creades i s’ha demostrat que l’equip necessita una renovació amplia, començant per l’entrenador. Felicitats TAU i ànims Chichi Creus perquè se t’ha girat feina.

02 de juny 2008

Com s’atreveixen a parlar d’ètica?

L’esperit destructiu de catalanes i catalans, que el tenim molt accentuat, es posa de manifest dia rere dia quan surt el tema de la moció de censura d’en Joan Laporta i la seva Junta Directiva. I es parla des del punt de vista de l’ètica, curiosament. Dic curiosament perquè els que fan d’altaveu de les conductes ètiques són els primers que haurien de callar quan es parla en aquests termes.

Els mitjans de comunicació parlen d’ètica? Si per vendre dos diaris més es passen la vida com voltors, pels passadissos del club, a veure si arrepleguen alguna cosa per criticar-la. Aquests són els ètics? Quina ètica tenen els periodistes anacrònics que viuen omplint planes amb notícies, mai contrastades, venudes com a confidencials i que després són falsedats? No pleguen ells? No els hi cau la cara de vergonya de ser tant incompetents i tant vividors?

I aquesta oposició destructiva i covard, que només surt quan venen mal dades, perquè no diu que pensen de l’ètica d’algun dels futbolistes? La culpa només és d’en Laporta? En Laporta els hi ha posat els cubates a la boca? No parlen mai de l’ètica dels futbolistes. Es clar, ells no es presenten a les eleccions. Podrien parlar, també, de l’ètica d’en Sandro Rosell al treure un llibre per fer mal al club quan aquest s’estava jugant les garrofes de la temporada passada. Això va ser molt ètic?

I, com no, es podria parlar de l’ètica d’alguns dels signants de la moció, encara ressentits perquè han perdut els privilegis que els hi dispensaven altres juntes directives. Alguns signen amb despit perquè no poden admetre que tots els socis som iguals i que pel fet de ser d’una penya determinada no han de rebre cap mena de favoritisme. Molt ètic.

Amics, qui vulgui parlar d’ètica que llenci la primera pedra. O que calli.

Els visitants d’ADN Blaugrana amb en Pep Guardiola

Alguna cosa bona deu estar fent en Joan Laporta. Pel que sembla, com a mínim ha encertat a l’hora de triar en Josep Guardiola. Això és el que es desprèn del resultat de l’enquesta que hem tingut activa les darreres setmanes. Un 85% dels qui heu votat considereu que en Josep Guardiola és l’entrenador idoni per conduir el nostre equip la propera temporada. Els vots negatius han representat únicament un 5% dels vots, i això que quan es va iniciar l’enquesta encara no s’havia confirmat el fixatge. Que la sort l’acompanyi i que els destructius de sempre, són els mateixos de fa molts anys, el deixin treballar en pau. Això si que costarà.

01 de juny 2008

La Lliga d'hoquei en perill

No hi ha res pitjor que confiar-se. Això és el que ha passat avui en el segon partit de la final de la Lliga d'hoquei. El Barça ha sortit, ha marcat primer, ha pensat que en tornaria a marcar set i ha perdut, a més perdent els papers. Encara ens queda l'oportunitat de guanyar un dels dos partits que hem de jugar a Reus, però això ja serà molt més complicar. Podem perder la Lliga, si.

El TAU, intractable

Avui hem perdut quasi totes les possibilitats de guanyar la Lliga de basquet. El TAU ha estat superior al Barça, perquè té molt millor equip, i poc més a dir. En aquests partits decisius és quan veus els jugadors que ens poden fer guanyar títols i els que no. En Basile, l’Acker, en Kasun, en Lakovic, en Fran Vázquez...avui encara els estem esperant.