Sobre en Messi i la selecció argentina

Els culés tenim la costum d’inventar estrelles. No seré jo el que discuteixi que en Messi és el jugador més desequilibrant de l’escenari futbolístic, però posem cada cosa al seu lloc. El millor jugador és el que guanya títols i el que marca la diferència els dies de partits grans, jo ho veig així, i en Messi no ha guanyat res i el dia del Madrid encara el busco, per posar un exemple.

Tot això ho dic perquè començo a estar fins els pebrots de les seves declaracions en referència a la selecció argentina. Ara que el Barça ha arribat a un acord perquè no jugui els amistosos, va el nen i diu que ell voldria jugar contra França. I això ho fa perquè ja s’ha pensat que és l’estrella. És culpa nostra.

En Guardiola, ho vaig escriure abans de que el posessin d’entrenador del primer equip, els té ben posats. Ara és el moment de que ho torni a demostrar i li digui al nen que si vol jugar amb Argentina que pagui la part proporcional de la fitxa que li paga el Barça, això per endavant. Polísticamenter cert, en Messi que recordi sempre que aquesta Argentina que tan estima és la mateixa que un dia el va deixar marxar a l’aventura per curt de talla. I el Barça, al que no respecta suficient, és el que el va ajudar, fent-lo créixer de talla i futbolísticament. Alguns em direu que no cal recordar-li. Jo crec que si.

Per cert, bon any 2009 per totes i tots. I visca el Barça!

La gran decepció

Avui hem anat al Palau a veure guanyar la Copa Asobal i el que hem fet és presenciar un ridícul espectacular del nostre equip, que ha jugat d’autèntica pena. Falta lideratge a la banqueta i a la pista, això és evident. De què serveix que en Nagy i en Hansen facin uns partits espectaculars si el dia decisiu s’acolloneixen com a cadets a l’hora de tirar a porta? Quines jugades hem vist en atac, quan encara perdíem de només quatre o cinc gols? Quina precipitació i quina poca reacció de l’equip! Només els salva que han lluitat però sense tenir les idees clares, no és un equip guanyador. Només l’Albert Rocas i en Cristian Ugalde han estat per la labor de remuntar el partit, aquesta és la veritat d’avui.

El meu anàlisi, posició a posició:

Porteria. Tenim un porter que diu que marxa a mitja temporada, primera errada, i que ja no està per la feina; un altre porter que ha estat el millor però que ja té 38 anys i un bon porter que no juga mai: en Venio Losert. I el dia que jugui encara li donarem les culpes.

Extrems. Tenim el millor i més polifacètic dels extrems, l’Albert Rocas, però no li arriben prous pilotes perquè aquest equip no passa pilotes als extrems. Tenim en Cristian Ugalde que està en millor forma que en Juanin, que aquest any està molt irregular, però no el deixen jugar perquè no tenen collons de deixar a la banqueta al titular. En Juanin que juga perfecte al contraatac però que des de la seva posició no marca ni per casualitat. I en Víctor Tomàs, que està en una baixa forma terrible tota la temporada.

Primera línia. No voldria posar centrals i laterals perquè n’hi ha algun que encara no se de que juga. L’Íker és imprescindible, avui per avui, és l’únic jugador de l’equip que pot canviar un resultat. En Nagy està jugant molt bé però està esgotat física i mentalment perquè no té recanvi i perquè al ser l’únic llançador experimentat que tenim el marquen a l’home i no se’n surt. En Hansen juga molt bé però els partits importants li van grans, és massa jove. En Demetrio no està per jugar tot un partit ni molt menys, són masses anys i massa desgast. En Ben Amor prou feina que fa, però no està al nivell d’un Barça. En Boldsen no és un jugador per jugar tot el partit, és un bon jugador però no és una estrella. La primera línia és el gran problema del Barça, ens falten dos jugadors de categoria, com a mínim: no tenim llançament exterior ni un director de joc de primer nivell.

Pivots. En Noddesbo és un gran jugador i amb futur i en Rubén Garabaya també, però ha d’aprendre a jugar millor en defensa, se li veu el llautó des de la grada. En Jernemyr és un gran defensor, no se com ataca perquè no ha jugat ni un sol segon en atac, una exageració més de l’equip tècnic.

L’entrenador. A mi m’agrada molt però començo a pensar que li falten idees en els partits claus i que no sap reaccionar quan les coses es posen fotudes.

En Masip i el club. Si volem tenir un equip campió, de cara al gran projecte de nou Palau, cal posar-hi calers. El Ciudad Real o el Kiel tenen divuit jugadors que qualsevol d’ells podria jugar al Barça. El Barça en té catorze i alguns no poden jugar-hi, està tot dit. Si afegim que venen temps difícils amb l’arribada d’en Juan de Dios Roman a la Federació, que es sumarà al antibarcelonisme dels àrbitres i de l’Asobal, estem més que fotuts. Només guanyarem títols si som molt superiors.

Jo ho veig així. Força Barça!

U, u, Ugalde!

En Cristian Ugalde ha estat el primer jugador que s’ha cregut que podíem guanyar al Ciudad Real i el que ha contagiat a l’equip de moral de victòria. Ell i l’esforç d’en Hansen i d’en Ben Amor han estat les claus del partit on les nostres teòriques estrelles han passat totalment desapercebudes.

Per ser del tot honest quan he vist que no jugava l’Íker Romero m’han donat ganes de marxar a casa, tenint en compte la primera línia que tenim, però l’esforç i les ganes de guanyar han fet la feina bruta. En Ben Amor i en Cristian Ugalde s’han guanyat tenir més minuts en el futur. En Manolo Cadenas esperem que hagi pres bona nota i que en endavant recordi qui li ha tret les castanyes del foc el dia que venien mal dades.

Ha tornat en Jerome Fernàndez, el traïdor indesitjable que jugava a Can Barça. Com en els darrers anys, ha demostrat que ja és un jugador acabat. El Palau l’ha rebut com mereix: amb una sonora pitada. Que es foti i no torni!

La Copa Asobal, un nou repte

Personalment no m'he recuperat de la pifiada amb el Ciudad Real i aquest cap de setmana la Copa Asobal i semifinal amb els manxecs. No vull ni pensar en una derrota. El que vull és que l'equip guanyi el segon títol de la temporada i que demostri que si aquest any encara no ho pot guanyar tot el proper si, amb un parell de reforços. Dos primeres línies de nivell i la propera temporada imparables.

No hi ha qui ens aturi

No hi ha qui pari ha aquest Barça. Només començar la segona part ens marquen un gol al camp del Vila-real i nosaltres en marquem dos i aguantem el resultat jugant amb deu jugadors els darrers vint minuts, perquè el sonat de l’àrbitre ens fa fora a en Piqué per la cara. No hi ha qui ens pari.

Aquest Barça està jugant molt concentrat. Els partits que han fet avui en Xavi i l’Henry, que contra tot pronòstic cada dia va a més, han estat excepcionals. També cal destacar en Busquets, en Puyol, l’Alves i l’Abidal, els jugadors que han entrat més en joc i han portat al Barça a la victòria.

Pallissa al Real Madrid

El Barça, sense fer un partit especialment bo, ha matxacat al Real Madrid. Els de la capital han aguantat el primer quart, on han fet bastants triples, però després el Barça no els hi ha donat cap opció demostrant que és un equip molt superior. Aquest any el Barça és difícil que perdi amb gaires equips d'Europa, no diguem d'Espanya.

El millor que ens podia tocar

Ara tothom dirà que si en Benzema, que si ha guanyat les darreres edicions de la Lliga francesa, que és un rival difícil...no amics, el Lyon és el rival més fàcil que ens podia tocar i el Barça no pot quedar mai eliminat amb aquest equip o el fracàs seria monumental. No hi ha excuses que valguin ni els càntics per curar-se en salut.

Al Madrid li ha tocat el Liverpool. Només se m’acut una frase barroera però molt escaient: “qui està de pega, amb els collons ensopega”. Adéu Madrid!

25 a 3

El Barça de basquet li està clavant un 25 a 3, al final del primer quart, al Montepaschi. Crec que no caldrà ni parlar de com acaba, això és una exhibició.

En Kasper marxa

Quina setmana per l'handbol. Encara no hem superat la garrotada de diumenge i avui ens diuen que en Kasper marxa del club per tornar al seu país. Quina mala setmana!

Temps difícils per l’handbol

Encara estem digerint la derrota de diumenge amb el Ciudad Real i es confirma la noticia de que en Juan de Dios Román és el nou President de la Federació Espanyola d’Handbol i que el nou seleccionador serà en Valero Rivera. Estem arreglats. El nou President, al que només li falta portar la samarreta del Ciudad Real, i en Valero que segur que farà tot el possible per perjudicar-nos perquè mai ha acceptat el seu final al Barça. Venen temps difícils, de ben segur.

Quina desfeta

Avui podíem guanyar mitja Lliga d’handbol i hem perdut a casa amb el Ciudad Real, que passa a ser el clar favorit per emportar-se-la. Una llàstima.

Un cop més ha passat el que fa vint posts que estic dient: la nostra primer línia no està a l’alçada dels grans equips d’Europa. Només us convido a la següent reflexió? Quin lateral del Kiel o del Ciudad Real no seria titular al Barça? Doncs això... Si a sobre l’atac és estàtic, com sempre, i renunciem a jugar amb el extrems doncs ja tenim la clau de la derrota. Els àrbitres, a sobre, un desastre però la realitat és que el Ciudad Real ha estat superior i totalment mereixedor de la victòria.

Valdés, Puyol i esforç col•lectiu

Res de “manitas”. El Madrid ha jugat a la defensiva i amb la consigna clara de tallar qualsevol creativitat del Barça i quasi li surt bé. El partidàs d’en Valdés i d’en Puyol han permès que l’equip hagi arribat amb el zero a zero al tram final del partit on, un cop més Puyol, ha fet un salt estratosfèric que ha donat el gol fet a l’Eto’o. El Madrid avui està a dotze punts. Són molts, però queda més de mitja Lliga. De tota manera avui la protagonista indiscutible ha estat una: la pluja.

Ens visita en Jordan Carax!!!

En Jordan Carax és un anglès culé de primera, no hi ha oportunitat de veure al Barça que se li escapi. Avui ha arribat a Barcelona, amb vint culés més, per animar al nostre equip. Quina vergonya pels qui no són capaços d'anar al Nou Camp vivint a tres parades de Metro...Jordan, ets un crack!

Quin cap de setmana!!!

Barça-Madrid i Barça-Ciudad Real, què més volem? Si guanyem els dos partits fem un pas decisiu per guanyar les dues lligues, la de futbol i la d'handbol. Crec, honestament, que ho té millor el futbol però que l'handbol sortirà més alerta, perquè ningú els hi parla de "manitas" i altres tonteries.

Tornant al futbol: l'altre dia alguns deien que guanyariem 6 a 0, avui ja deien que el que realment importa és gunayar. Covards!

Gran victòria de l’handbol

Victòria a la pista de l’Ademar que, amb la victòria a Granollers, fa que el Barça encari l’enfrontament de diumenge amb el Ciudad Real amb totes les aspiracions, amb la possibilitat de deixar la Lliga encarrilada.

La baixa d’en Jernemyr s’ha notat bastant en defensa però en Kasper, un cop més el millor del partit, ha solucionat el que la defensa no ho pogut aturar. Un Rocas i un Hansen espectaculars en atac han estat els estilets blaugranes a Lleó.

Avui ha debutat en Barna Putics, el darrer fixatge blaugrana. D’una vegada per totes hem fitxat un lateral contrastat per pal•liar les marxes de l’Eric Gull i d’en Jerome Fernàndez. Ja era hora. Per cert, únicament el diari Marca s’ha fet ressò de la noticia. Ni el Mundo Deportivo ni l’Sport s’han assabentat de la noticia, a hores d’ara. L’handbol no està fet per ells.

Exhibició

El partit d’avui només es pot qualificar com d’exhibició. Quin partidàs del Barça i quina impotència del València, que ha acabat fent el ridícul i fent entrades marranes com únic antídot davant del monumental bany del Barça. El millor Henry que hem vist mai aquí, per descomptat, un Alves espectacular i un joc de pressió i d’equip que feia anys que no veiem al camp del Barça. Jo crec que mai havia vist un partit tan complert els 90 milions. Els que deien que en Guardiola seria un fracàs la van clavar.

El Granollers d’handbol ha sortit vexat i robat de Ciudad Real. Ha estat guanyant tot el partit fins que els àrbitres, Asobal i Federació han tocat el pito i han començat a executar un nou atracament. El Ciudad Real va de baixa i només es pot salvar als despatxos, que domina perfectament gràcies a la colla de fatxes que els habiten. El Barça venjarà al Granollers, que ningú tingui cap dubte.

Ei, que avui juguem amb el València!

Amb un pont com aquest del que menys es parla és del Barça. Acabo de venir del carrer i he pensat que molts dels que estaven passejant arribaran a casa cansats i no aniran al camp perquè fan el partit per la tele. Que el club no li doni més voltes a la manca d’assistència al camp. Tota la culpa és de dos factors, que van lligats: la tele i la mandra. Però avui no és un dia qualsevol, avui juguem amb el sempre perillós València, un dels nostres rivals directes. Avui cal anar al camp i omplir. Fora mandra i cap al Nou Camp, que falta gent!

Per cert, demà juguem a la pista de l’Ademar, en el partit en que està en joc el lideratge de la Lliga d’handbol, i tenim la baixa d’en Hansen. Mala sort.

Salutacions a en Sergio Seoane, un soci i amic de Santander! Saludos Sergio!

El Ciudad Real també a la Copa Asobal

No se com s’ho fan els de l’Asobal perquè el seu protegit, el Ciudad Real, acabi jugant els partits decisius amb el Barça. Espero que la jugada els hi surti malament com a la Supercopa d’Albacete, on li van lliurar un 95% de les entrades a l’equip manxec i varen sortir tots amb la cua entre les cames.

El cert és que juguem a casa i hem de demostrar el que tothom comença a veure: que el Ciudad Real va a la baixa i el Barça a l’alta. Ara cal demostrar-ho, però. Per cert, algú s’aposta amb mi una coca-cola que els àrbitres son els inútils d’en Muro i en Rodríguez?

Victòria amarga

Quan juguen el Barça i el Granollers m’emprenya perquè mai acabo content. És el problema de ser de Granollers i estar tot l’any seguint al Barça. El fet és que avui el Barça ha estat molt superior perquè la defensa del Granollers ha donat moltes facilitats i perquè en Kasper, l’Íker Romero i en Hansen han fet tres exhibicions. I això que el Barça ha reservat pràcticament tot el partit a en Boldsen i a en Noddesbo de cara al decisiu partit de diumenge amb l’Ademar.

El sorteig de la Copa del Rei

El Atlético de Madrid, tot i que l’acabem d’apallissar, no és un rival senzill pel Barça. Guanyarem, però. Per mi el més important era esquivar al Sevilla i al València i han quedat a l’altre cantó del quadre, només els podem trobar a la final. Un altre tema és que a la propera eliminatòria ens trobarem amb l’Espanyol...no dic res.

No vull l'Espanyol a Segona Divisió

Una Lliga sense els partits amb el Reial Madrid i l'Espanyol no seria una Lliga com cal, no seria el mateix. Avui alguns em feu la conya perquè l'Espanyol està a vint punts del Barça i a la cua. Teniu raó, m'estic petant de riure. Dit això, no vull que baixin a Segona Divisió perquè la competició perdria l'emoció. I perquè sis punts més fàcils no tindrem.

Espectacular

El partit del Barça a Sevilla només es pot qualificar com espectacular. Jugant amb serietat des del primer minut i concentrats fins el noranta, perfecte. Aquest any serà el nostre, n’estic convençut. Aquest equip entrena, corre al camp, està concentrat i té un entrenador que no és un fluix, com el que teníem els darrers anys. Això, ben sacsejat, dona el còctel perfecte. Per mi, ja ho dic ara, si guanyem els dos partits que venen a casa, amb el València i el Madrid, tenim mitja Lliga a la butxaca.

Que em perdonin els del Noia...

...però si un jugador li clava un bolet a l'àrbitre, per xulo que sigui, ja saps que et caurà una sanció espectacular.

Ara, des del Noia, es parla molt de si dos anys és molt però també hauriem de reflexionar sobre si els interessa tenir un porter que en qualsevol moment pot fer una cosa així, perjudicant greument al seu equip.

Jo, em perdonareu, el primer que faria és sancionar al meu jugador.

Passejada europea, també en basquet

Com qui no vol la cosa, el Barça ha fet un parcial de 8 a 22 en el tercer quart i ha resolt el partit amb el Zalgiris. Fins aquell moment s’havia vist al millor Lakovic, que ha acabat fent 22 punts, però al tercer quart s’han afegit a la festa en Navarro i l’Andersen i a la pista només ha quedat un equip. Cop defecte d’un equip que quan vol és imparable. Que duri.

Aquest Barça fa por

Una nova exhibició del Barça a Portugal. Ja tenim la classificació resolta i amb el primer lloc al sarró, fantàstic. Home, és cert que en Messi no és el Barça però quan juga els companys també ho fan d'una manera diferent. Aquesta és la realitat...

Sorteig nefast

El sorteig de la Champions d’handbol no podia sortir pitjor. Si ja arrossegàvem les dues derrotes del Kiel, que no era poc, va i ens toca el Ciudad Real que porta els mateixos 4 punts del Kiel. En resum, hauríem de guanyar els quatre partits del grup i creuar els dits. Dissabte es va pagar car el no tenir un relleu per en Nagy i ara estem pagant les conseqüències, es veia a venir.

Tenim una primer línia massa justa i la lesió de l’Iker i la manca de relleu per en Nagy han provocat que la Champions d’aquest any estigui pràcticament perduda, no ens enganyem. Anem a totes per la Lliga, doncs.

Sort que he estat fora...

Aquest cap de setmana he estat fora i ara que he tornat me n'adono que hem perdut en basquet, handbol, hoquei i futbol, tot un record. Que el basquet perdi a la pista de l'Unicaja i l'handbol a la del Kiel són resultats que es poden entendre, sense saber com ha anat. La derrota a casa de l'hoquei amb el Lleida és per preocupar-se. Ja fa dies que vaig dir que veia a l'quip una mica bloquejat de cap i la raó, per desgràcia, me la dona aquest nou resultat negatiu. Del futbol no en parlaré perquè és un incident sense importància, però ull amb menystenir a rivals petits perquè avui en dia qualsevol et guanya si et relaxes.

No ens estem passant?

Tots els mitjans de comunicació pendents de si en Messi podrà jugar diumenge. No ens estem passant? El Barça necessita en Messi per doblegar al Getafe? Si la resposta és que si tenim un problema. En cas de dubte en Messi a la grada i ha guanyar al Getafe, que el seu jugador més ben pagat al Barça seria el més mal pagat. Només per això ja tenim l'obligació de guanyar.

Les famoses multes

Arribar tard a un entrenament 500 euros; no atendre a un afeccionat 800 euros; si l’entrenador et truca a casa més tard de la mitjanit i no hi ets 2.000; o si no vas a un entrenament 6.000. Aquestes són algunes de les multes secretes, que ja coneix tothom, del vestidor blaugrana.

Jo n’afegiria alguna més: sortir d’un autocar parlant pel mòbil o amb la MP3, per no tenir que mirar a la cara als afeccionats, algun d’ells nen, que porten dues hores esperant 18.000 euros; fer una ganyota quan l’entrenador et canvia en un partit 22.000 euros; amenaçar que fitxaràs per un altre equip quan tens contracte en vigor 80.000. Em podríem posar alguna més. El més important, però, és que d’una vegada per totes hi ha serietat al vestidor del Barça. Ja era hora.

Avui ha estat el dia dels extrems

Si abans escric dels extrems abans són les estrelles del partit. En Víctor Tomàs ha estat el millor del partit, amb diferència, i en Juanín també ha fet un partit fantàstic. S’ha de dir que el rival, La Rioja, és un equip de segona categoria, no ens enganyem.

Em preocupa, cada cop més, la manca d’un suplent de garanties per en Nagy. En Demetrio fa les funcions però no és el seu lloc, està clar. A veure si després de fer una temporada bona acabem perdent partits per no tenir jugadors de recanvi.

Més líders

El Barça s’ha endut els tres punts del camp del Recreativo i és més líder. Com es nota que aquest equip està enxufat i que treballen de valent als entrenaments. Quan la cosa estava més fotuda jugada assajada i tot més senzill. Novament un partidàs del conjunt amb individualitats extraordinàries, com les d’Eto’o i Messi. Toquem fusta i que duri.

Els arbitres han de protegir més el futbol. Per tercer partit consecutiu en Messi ha rebut una entrada violenta i en el millor dels casos el defensa ha vist una targeta groga. Lamentable.

El drama de jugar d’extrem al Barça d’handbol

Quan un benjamí comença a jugar a handbol el que vol el seu entrenador és que aprengui els fonaments bàsics de l’esport. Entre aquests està que en atac has de fer circular la pilota perquè d’aquesta manera aconsegueixes moure la defensa contrària i tens més oportunitats d’atacar. Doncs el Barça això no ho fa. Ataquem després de 2 o 3 passades i rarament l’extrem és un dels que acaba tocant la pilota. Què passa? Que la defensa contrària no es desestabilitza i acabem xocant una i mil vegades contra el mur humà del contrincant.

En Rocas i en Juanín, dues estrelles d’aquest esport, al Barça es desaprofiten totalment. Joves que poden ser grans en pocs anys, com l’Ugalde i en Tomàs, tres quarts del mateix. S’ha de recordar a la primera línia que els extrems poden fer quelcom més que contraatacar? O és en Manolo Cadenas el que ha de posar-hi solució? Jo crec que tots plegats.

Del partit d’avui ni en parlo. Un tràmit per un Barça infinitament superior.

No m’agrada com va l’hoquei

No ho dic perquè ahir perdéssim a casa amb el Vic, perquè crec que és l’equip que millor li sap jugar al Barça, ho dic perquè quan veig l’equip em dona la sensació que s’ha envellit o, pitjor, s’ha relaxat una mica. Seguim essent el millor equip, no hi ha dubte, a un sol partit però també és cert que aquest any no som tant intractables com érem. Potser és l’hora de començar a reflexionar sobre si cal començar a fer canvis de cara a la propera temporada. Convido a la següent reflexió...en Masoliver donarà més del que ha donat? En Teixidó és el mateix que jugava al Reus? Val la pena tenir un porter suplent veterà?

Soporífer

Un pur tràmit que el Barça ha resolt jugant d’autèntica pena tot i comptar amb més de la meitat dels titulats. Pinto el millor, està tot dit.

El més remarcable del partit, per mi, ha estat la presència de la meva cosina Raquel, la meva tieta i la meva mare, al costat de la Llum. Destacar, també, la presència de la famosa “quieta” (humitat freda característica del camp del Barça) i una pudor a claveguera tremenda després de les pluges de la tarda.

Ala, Madrí, al carrer!

El Realísimo ha fet una realíssima patinada amb l’Irun i ha quedat eliminat de la Copa del Rei. No se, tinc la sensació que el Madrid i el Barça s’hagin canviat les cartes, em sembla veure en el Madrid el Barça de l’any passat. Anem en compte demà amb el Benidorm que només portem un 0 a 1 de l’anada i noranta minuts són molt llargs i perillosos.

Trist espectacle

El nostre equip de bàsquet s’ho ha de fer mirar i tenir una mica més de respecte pels qui els anem a veure contra rivals molt inferiors com és el cas del Estudiantes, una autèntica ombra de l’equip difícil d’anys enrere, que ha vingut al Palau a cobrir l’expedient i ha sortit amb una victòria. No es pot destacar a ningú del Barça, ni en Navarro que ha fet vint punt i n’ha fallat uns altres trenta. Avui el nostre equip ha fet el ridícul per no respectar al rival i jugar caminant. De retruc tampoc ens ha respectat als qui els paguem.

Dissabte meravellós

Sis gols al Valladolid en futbol, tres al Reus en hoquei i victòria a domicili de l’handbol, i classificació, a la Champions. Un dissabte fantàstic i la possibilitat que el basquet demà faci el poker de victòries.

Aquest cop només he pogut veure el futbol. Un Barça senzillament fantàstic que no ha donat cap opció al Valladolid. Quatre gols de l’Eto’o i un partit descomunal d’en Messi, entre els més destacats. Aquest equip és una autèntica màquina de fer bon futbol. Qui recorda Rijkaard?

Pensant en el cap de setmana

El Barça d’hanbol ha sortit a la pista pensant en el partit de la Champions i ens ha avorrit a tots i de quina manera. Només en Hansen, un cop més, ha donat espectacle i ha marcat nou gols. El partit ha estat un tràmit i poca cosa més.

Avui, amb la Llum, ens hem trobat amb la Marisa Redondo i la seva família a l’handbol. Ha estat una satisfacció poder-la saludar després de xerrar per Facebook més d’un cop sobre el nostre equip. Esperem que no sigui la darrera.

Toc d’atenció

Ho he dit moltes vegades: el pitjor enemic d’un equip gran és l’excés de confiança. Això és el que ha passat avui amb el Basel. Tots els jugadors caminant i els suissos ens han empatat quan faltaven deu minuts. Dos punts menys i a patir sense cap necessitat la resta de la lligueta. Absurd.

Avui han jugat la majoria dels teòrics suplents i han perdut la gran oportunitat de demostrar que la seva situació hauria de ser ben diferent. No han fet res, fins el punt que en Pep Guardiola ha tret en Xavi i en Messi per aconseguir l’únic gol. No cal dir que han estat els millors, es clar.

Un darrera reflexió: l’Henry s’ha de vendre urgentment. Juga amb tanta pressió que no li surt res i fa el ridícul a cada partit. Avui ha fet autèntica pena.

Gai Assulin i qui recorda la moció

Jo ho tinc molt clar: si en Gai Assulin, un matat que no coneix ningú i que encara no ha fet res al futbol, vol deixar el Barça ja ho pot fer demà mateix. El Barça, això si, que intenti portar-lo als tribunals i treure-li a ell i a la seva família fins l’últim euro dels drets de formació. Què renoi s’han pensat aquests merdosos i xuletes que després no tenen collons ni per jugar com Deu mana a la Segona Divisió B. Que marxi, fora pòtols!

Qui recorda la moció de censura? Què diuen ara els que deien que en Laporta havia destrossat l’equip? On està aquella premsa esportiva tant sectària? El famós entorn blaugrana sovint fa molt fàstic, és autodestructiu com els propis catalans. Si no fóssim així seriem una potencia mundial.

Equip compromès

En aquests moments som els líders de la Primera Divisió, encara està jugant el Valencia, i la cosa no pot pintar millor. Cinc victòries seguides i demostrant que aquest equip juga concentrat els 90 minuts. Els que varen criticar en Pep Guardiola ja poden començar a rectificar perquè el mèrit és bàsicament seu. L’equip és el mateix que l’any passat amb uns pocs canvis, tot i que molt importants. La marxa d’en Ronaldinho, que ja surt de farra a Milà, d’en Deco i d’en Rijkaard han estat del tot decisius. Llàstima que no els fessin fora abans.

La qüestió és que en Fernandito Alonso no sigui campió

Un deu per en Pep Guardiola. Ahir va declarar que si en Fernando Alonso que, com no, és del Madrid anava amb en Massa ell aniria amb en Hamilton. Si senyor, només per això ja val la pena que guanyi en Hamilton.

Jo demà veure la Fórmula 1 amb molt interès perquè fa anys que la miro, no des de que un espanyol guanya com fan els de sempre, els mateixos que trempen amb la “roja”. M’és indiferent qui guanyi. De sempre m’ha agradat Ferrari i per això voldria que guanyés en Massa, però atès que en Hamilton farà que es fotin tota aquesta colla també m’està bé. I és que fa temps que l’ al•licient principal de la Fórmula 1 no és veure qui guanya, és veure si perd en Fernandito Alonso.

Com no, en Fernando va respondre. Va dir que en Guardiola no deu haver vist molta Fórmula 1. Jo no ho se si n’ha vist molta, però crec que si que n’haurà vist la suficient. N’ha vist prou com per decidir no anar amb en Fernando Alonso, un prepotent xulesc que ara va de xai perquè la ràbia del perdre el fa ser humil. Un pallasso, amb tot el respecte als que viuen del fer-nos riure, que cap equip ha volgut per la propera temporada tot i ser un gran pilot, del millors. Un pobre home que en les victòries no va donar les gràcies a la persona que el va portar a córrer a l’elit, l’Adrián Campos, ni a la família catalana que el va acollir a casa quan començava i no el coneixia ni la seva santa mare. Per tot això, demà només cal dir, per segon any consecutiu: “Ets fots, Fernandito!”

Aquest equip ho pot guanyar tot

Aquest seria el resum del partit i el missatge a retenir pels qui encara tenien dubtes de si el nostre equip de basquet funcionaria amb les noves incorporacions. Esperàvem jugar contra un dels grans d’Europa? Doncs aquí tenim una victòria contundent contra el Panathinaikos, que va desaparèixer de la pista en qüestió de minuts. No pots destacar a ningú del Barça perquè quasi tots varen jugar bé, aquesta és la millor noticia. Una pallissa espectacular que encara podia haver estat major si el Barça no hagués baixat una marxa en el darrer quart on va estar guanyant de trenta punts estona. Unes màquines.

Maradona seleccionador

Ja només ens faltava això. No n’hem tingut prou amb els JJOO i la selecció argentina que ara nomenen seleccionador en Maradona, un dels tios més ressentits amb el Barça. No tingueu cap mena de dubte que és una mala noticia perquè aquest individu convocarà sistemàticament en Messi només per perjudicar al Barça.

La federació argentina, per cert, que s’ho faci mirar. Si en un país que el futbol és quasi religió no tenen a ningú més que aquest ximple per fer de seleccionador és que estan molt fotuts. Llavors voldran guanyar el Mundial...ho tenen clar. S’hauran de conformar en guanyar uns JJOO novament i fer creure a tothom que és un títol similar al Mundial. No “cola”.

Tràmit

Aquest sistema de competició fa que partits com el d’avui no tinguin altre al•licient que donar una oportunitat a jugadors del filial per debutar amb el primer equip o veure en quin estat tenim als jugadors que tenen menys minuts. Avui ens podem quedar amb el gol d’en Bojan i amb la única aturada que ha fet en Pinto, que no era gens fàcil. Poc més, la veritat.

Robatori

El Barça d’handbol acaba de perdre a la pista del Portland. Bé, millor dit, li acaben de robar el partit a Pamplona. Dos tios de verd, amb les consignes ben apresses, han perpetrat un arbitratge digne de l’antibarcelonisme de Federació i Asobal. Un nou robatori dels qui afavoreixen que el Real Madrid de l’handbol, el Ciudad Real, guanyi als despatxos quan no ho pot fer a la pista. Fastigós.

Per cert, algú sap perquè els comentaristes de Televisión Espanyola li diuen “Natx” a en Nagy i a l’Albert Rocas “Àlbert”? Catetos!

Qui ha vist i qui veu al CAI

El CAI ha tornat al Palau després de dotze anys i ha deixat clar que d’aquell històric equip només queda el nom...i el patrocinador! El Barça té un equip molt fort i aquest any té opcions per guanyar tot el que jugui. Destacar un cada vegada més entonat Andersen i els sempre fantàstics Santiago i Ilyasova. Un equip que ens fa tenir ganes d'anar al Palau, de ben segur!

La Llum, decisiva

Continua la ratxa de la Llum al Camp Nou, on no veu perdre mai un punt. L’haurem de fer venir a tots els partits. El cert és que el Barça ha fet el que el manual de la lògica diu quan has de jugar amb un equip molt inferior: no menysprear-lo i sortir al camp a jugar com si fos un partit de Champions. Així ho ha fet el Barça i la sort li ha donat la cara, marcant cinc gols en trenta minuts, una barbaritat. Un gran partit de tothom menys de l’Henry, un cop més, destacant les actuacions de l’Iniesta, també un cop més, i de l’Eto’o que ha marcat tres dels cinc gols. Això marxa bé.

L’hoquei ha perdut al Palau amb l’Igualada, que ha jugat molt bé. Res a dir, han lluitat els dos equips i l’Igualada ha estat més encertat de cara a gol tot i que el Barça ha disposat de moltes més ocasions. Que voleu fer...

Estrena espectacular

El Nancy no ha estat a l’alçada de les circumstàncies i ha evidenciat que és un debutant i possiblement un dels primer eliminats de la primera fase d’aquesta nova edició de l’Euroleague. El cert és que el Barça ha aconseguit fer un bloc compacte, un equip a la fi, i no és gens senzill que perdi un partit. Els fixatge d’en Daniel Santiago és la cirereta que li faltava al pastís. Això pinta bé.

Victòria contundent

El Barça d’en Pep Guardiola s’autoimposa no baixar el ritme al segon gol, com feien amb en Rijkaard, i ha trepitjat literalment al Basilea. Cinc gols i cap a casa, tot i seguir fent rotacions. Els guardiolaescèptics estan cada dia més a prop de rectificar, per sort. Un comentari: l’Henry no destaca ni amb aquesta colla d’amics. És cert que el volen a Anglaterra? Doncs no badem o l’altre any l’haurem de regalar.

Ricard Maxenchs

Ahir, sobtadament, vaig rebre la noticia de que en Ricard Maxenchs ens havia deixat. La sorpresa va ser majúscula, no sabia que estava malalt. M’han explicat que, en la seva línia, ho havia mantingut en secret i que havia estat treballant fins divendres, aprofitant per acomiadar-se dels més propers i deixant enllestits alguns temes. Un cas.

No cal parlar d’en Ricard Maxenchs professional perquè un home que ha estat en càrrecs importants del Barça, d’Abertis i de La Caixa no necessita que ningú destaqui la seva feina, és obvi que l’ha feta molt i molt bé. Des del punt de vista del Barça només cal recordar l’organització del Centenari.

Jo el vaig conèixer quan ell estava a Abertis i em va semblar una persona que escoltava i que només parlava quan tenia que aportar alguna idea per millorar. Un home discret i molt intel•ligent. En Ricard Maxenchs era una gran persona que mai oblidava a ningú fossin quines fossin les circumstàncies i més enllà del quedar bé. A mi, que em coneixia molt poc, em va trucar diverses vegades per saber com m’anava en un moment que vaig tenir un problema personal. Ho he explicat moltes vegades als meus amics. Era un home que sumava complicitats al seu pas. Un home que molta gent recordarà i que deixarà empremta. Un home que trobarem a faltar.

Que tornin ja!

A mi aquesta gira americana de l’equip de bàsquet em deixa desconcertat. Ens queixem tot l’any de les seleccions i dels viatges i ara anem a jugar dos partits de costellada als EEUU. Que tornin ja, si us plau! Abans de marxar ja van anar despistats a jugar a Canàries i ens van trasquilar. Ara s’acosta el partit de l’Euroleague amb el Nancy i en Navarro avisa que i desitja que l’equip no noti el cansament. Com és possible que fem aquestes coses?

El Kiel ha estat superior

El Kiel ens ha guanyat al Palau. Avui per avui, desgraciadament, el Kiel és un equip més cohesionat que el Barça i el favorit per guanyar la Champions. Juguen amb molta fluïdesa en atac, amb un Karabatic que quan no saben que fer resolt ell sol, i amb una defensa ben organitzada.

El Barça no ha aguantat bé la pressió. En el moment que el Kiel s’ha posat dos gols endavant, a la segona part, s’ha posat nerviós i ha fet diversos llançaments sense massa criteri, deixant que els alemanys s’escapessin en el marcador. En Nagy ha de jugar masses minuts, no té un suplent natural, i l’Íker és una baixa massa important per un equip que encara té la primera línia com a punt feble en aquests enfrontaments amb rivals de primer ordre.

Els àrbitres, un cop més, molt dolents. Li ha perdonat una targeta vermella de llibre a en Zeitz, que és un provocador, tot i que no han estat determinants en el resultat final.

Tres punts d’or

El Barça no ha fet res de l’altre dijous a San Mamés però ha aconseguit els tres punts. Un gol fantàstic de l’Eto’o, una bona direcció d’en Iniesta, unes grans parades d'en Víctor Valdés i un Piqué que cada dia m’agrada més, el més destacat. Tres punts al sarró i a descansar. La propera setmana tenim un rival fàcil a casa, l’Almeria, una oportunitat per continuar fent rotacions i per reservar forces de cara als complicats mesos de novembre i desembre. Ara, però, ens espera el Basilea, un equip poc complicat però que juga a casa.

Quin greu que em sap, Tamudo

Jo no sóc antiperico, vagi per endavant. Jo sóc culé i prou. Tot i això ahir vaig gaudir de l’errada d’en Tamudo perquè sempre es gaudeix quan un bocamoll l’espifia. La mateixa setmana que es declara anticulé ens obsequia amb una errada que costa dos punts als pericos i que confirma que ja només és una ombra del gran jugador que ha estat.

La meva teoria sobre el bàsquet i el partit amb els Lakers

Sovint haig de justificar el perquè no vaig tant al bàsquet com ho faig amb l’handbol, el futbol o l’hoquei, per aquest ordre. Sempre dic el mateix: quan vaig a l’handbol, el futbol o a l’hoquei vaig a veure a un dels millors equips del món, quan vaig al bàsquet no. Avui ha quedat clar. El Barça ha anat a jugar amb els Lakers i el millor ha estat el resultat (108 a 104). Alguns diran que cada vegada s’està més a prop del basquet americà. Dirà una tonteria absoluta. El Barça jugava il•lusionat i els altres estaven jugant un partit de pretemporada, res més.

Jo el que no entenc és que hem anat a fer allà. Ens passem tot l’any maleint que les seleccions afecten el rendiment d’en Messi, per exemple, i després anem a jugar una costellada als EEUU amb tot l’equip de bàsquet? Jo ho veig com una contradicció. Francament, a mi m’hauria agradat més que els nostres jugadors haguessin estat més tensos a la pista del Canàries, on varem perdre possiblement perquè tothom estava pensant amb en Kobe Bryant. Al final de la primera fase de la Lliga, si quedem segons o tercers i perdem el factor camp, a veure qui es fa responsable d’aquesta costellada i de la derrota a Canàries.

Ànims Severiano!

Avui no parlo del Barça. Fa dies que estic llegint les informacions sobre l’estat de salut d’en Severiano Ballesteros i vull enviar-li tots els meus ànims i desitjar-li molta sort. En Severiano ha estat un jugador fantàstic i un senyor, per això molts li tenim afecte. En el meu cas, a més, es dona la circumstància de que l’he conegut personalment i m’ha semblat una persona senzilla i molt agradable. Per això avui volia deixar el Barça en un racó i dedicar-li els millors desitjos. Ànims Severiano!

El gol d’Iniesta

Vagi per endavant que el gol de l’Iniesta em sembla extraordinari i des d’aquí la meva felicitació. És un jugador de gran categoria i una bona persona, per mi encara més important.

Dit això, estic cansat d’escoltar comentaris sobre el gol. I sobretot em cansa escoltar-los de la mateixa premsa que a la mínima el qüestionarà. De la mateixa premsa que dubte sempre de la catalanitat d’uns i altres i que després viuen en permanent erecció els gols de la selecció espanyola.

El gol està molt bé, però ja n’hi ha prou!

Si guanyen estem acabats!

Si no en teníem prou amb en López Ricondo ara resulta que el seu rival a les eleccions de la Federació Espanyola d’Handbol serà ni més ni menys que el senyor Juan de Dios Román. El millor del cas es que es presenta dient que “el canvi és possible”. S’ha de tenir coratge quan ell ha estat el seleccionador d’en López Ricondo. No és el canvi, és exactament el mateix.

Una cosa, des del punt de vista del Barça, no canviarà: el Ciudad Real seguirà jugant amb nou els nostres partits. I la cirereta del pastís: si en Juan de Dios Román és el president de la federació amenaça amb posar de seleccionador a en Valero Rivera. Home, segons com ens pot anar bé. Que està ressentit amb el Barça es evident, però si això fa que no convoqui als nostres jugadors serà fantàstic. A mi la selecció ja se la poden confitar.

L’handbol està en el seu pitjor moment a nivell directiu. Amb una Asobal que no saben ni fer “la o amb un “canuto” i amb una federació que és un autèntic desastre i encara pot ser pitjor si guanya l’ex-entrenador del Ciudad Real. Quina pena, amics.

Tamudo l’anticulé

Si un jugador com en Tamudo encara no sap que si un periodista esportiu barceloní es mossega la llengua mort enverinat és que té un problema. De fet de problemes en té més d’un, avui per avui. El primer problema que té és que li ha començat el decliu. El segon problema que té és que no té facilitat pels idiomes. I el tercer és que és un tontet. Aquest és el pitjor. Si un periodista esportiu et pregunta si ets anticulé i dius que si demostres que al marge d’anticulé ets un perfecte capsigrany (que algú li expliqui que vol dir).

Tot esperant el Kiel

El partit d’avui amb l’Alcobendas ha estat com una pel•lícula de terror. Quina porqueria de partit. Ni un sol jugador destacat, la defensa totalment relaxada, l’altre equip quatre arreplegats. Per oblidar, tot plegat.

A veure com ens va diumenge amb el Kiel. La baixa de l’Íker és important però podem guanyar perfectament sense ell sempre que la defensa es mostri segura, com fins ara, i que l’atac no vulgui resoldre la jugada en qüestió de dues passades, com a vegades ens obsessionem en fer. El que està clar és que el partit serà un espectacle. A veure si la gent respon com cal i fan costat a l’equip.

En Víctor Valdés té tota la raó

Es vergonyós que dia si dia també s’escoltin veus qüestionant en Víctor Valdés per referir-se, al minut, a l’Íker Casillas. En Valdés no ha de demostrar res i li haurien de donar les gràcies, que no s’ha fet, per haver-nos donat una Copa d’Europa. Si no arriba a ser per ell el partit hauria acabat mitja hora abans. En Valdés ha donat un rendiment similar a en Casillas, si voleu comparar, i això només és qüestió de mirar els números. No ens enamorem tant dels merengues i valorem més els de casa, cony.

Sobre els Premis Blocs Catalunya

He molestat a dos centenars d’amics perquè em votessin i ara no se com els hi puc explicar que la meva categoria l’ha guanyada un bloc d’anàlisis polític. Es pensarien que estic sonat. Es més, no els hi puc explicar ni quants vots hem aconseguit perquè és un misteri.

Els Premis Blocs Catalunya són els premis de quatre amics desorganitzats de cara a la galeria, però ben organitzats de portes endins, que han fet el que els hi ha donat la gana com i quan han volgut. Vagi per endavant que els blocs que han guanyat em mereixen tots els respectes i que potser algun dia els miro i tot, perquè no en conec pràcticament cap, i que no tenia cap afany en aconseguir el premi perquè mai s’ha comunicat quin era aquest. El que m’emprenya es haver fet perdre el temps a la gent.

El que tothom estarà d’acord amb mi és que aquests premis no son seriosos. Les bases dels premis les han canviat fins a tres vegades des de que els varen presentar fins que els varen lliurar, curiosament canviant les categories i fent associacions surrealistes com personals i esports per després barrejar política i esports. Per cert, que algú m’expliqui la categoria “personals” perquè no l’he entesa, a hores d’ara, si el noranta per cent dels que no estaven en aquest grup també són “personals”. També ha estat molt curiosa la votació popular. A mi m’han dit que un bloc concret ha aconseguit centenars de vots i després a entrat a finalista de miracle. Què passa, que el jurat està assenyalat pels Deus i es passa les votacions per on vol? Resposta: si. Un autèntic despropòsit, la veritat.

Si aquesta colla vol fer uns premis pels amics o per fer la pilota a gent d’una determinada corda que ho faci, però a mi que no m’emprenyin més. Els Premis Blocs Catalunya, amics, són un engany i una xarlotada. No ho dubteu.

Anem bé

Estic a Paris i no he vist res...tres de tres amb l'handbol, el basquet i l'hoquei...que més volem...

El futbol s'ha quedat a l'Edat de Pedra

Que ara que s'ha iniciat el campionat de Lliga es pari la competició per les seleccions dels pebrots em sembla una barbaritat. Potser si tingués una selecció, oficial, ho veuria diferent però crec que ni així... No es pot fer com el bàsquet i jugar a l'estiu les seleccions i fer la Lliga seguida? No interessa, està clar. Val més anar fent partits, amistosos inclosos. Així els directius de l'UEFA i la FIFA, i les federacions nacionals, poden xupar més i omplir-se millor les seves ja voluminoses panxes de vividor.

La grossa ha tocat a Benidorm

No es que s’hagi avançat el sorteig de la loteria, no. Es que al Benidorm li ha tocat una grossa en forma de Barça. Ja tenim, doncs, rival a la Copa del Rei i només cal anar alerta per no acabar pagant el càstig de l’excés de confiança. Anem a Benidorm a donar espectacle, davant d’un públic que haurà pagat una morterada, i sentenciem l’eliminatòria per no tenir que jugar amb els titulars al Nou Camp. Per cert, aquest dia que el club posi les entrades a un euro. Que pugui anar tothom al futbol.

L’equip d’handbol cada cop més consistent

La Lliga d’handbol està cada dia més complicada i a cada jornada punxa algú: el Ciudad Real, l’Ademar, el Portland, el Granollers. Bé, tothom menys el Barça que està imparable. Avui estava perdent al descans amb el Pilotes Posada i ha acabat guanyant de quatre gols. Quan s’enxufen al partit no hi ha qui els pari. Noddesbo amb vuit gols, les canonades del gran Hansen i un Nagy cada cop més madur fan que per guanyar al Barça s’hagi de fer una gesta. Aquest any, estic convençut, ens endurem la Lliga sense problema.

El Manchester City insisteix en fitxar Henry?

I què estem esperant? La realitat és la que és. El fixatge de l’Henry ha estat, contra tot pronòstic, un fiasco de l’alçada d’un campanar. Tots estàvem contents de la seva arribada però després d’una temporada ha quedat clar que no serà mai un jugador de la categoria del que està cobrant. Aleshores, més val rectificar a temps i vendre’l que no esperar que es floreixi jugant estonetes i deixant, cada dia més, un pitjor regust en els culés. Agafem el xec i anem a mirar que trobem al mercat d’hivern, que alguna vegada l’encertarem.

Signe de normalitat

El subconscient juga males passades, que li preguntin a en Jesús Vázquez.
El periodista de Televisión Espanyola va analitzar la victòria del Barça i l’empat perico, enfront del Madrid i l’Atlético, com “una mala jornada para los equipos espanyoles”.

A mi no m’emprenya el comentari, tot el contrari, el que m’emprenya és que per uns moments ens dones falses expectatives.

Si voleu veure el famós moment: http://es.youtube.com/watch?v=CErf38K1aOc

La decepció de l’Íker

L’altre dia estava a la porta del Palau Blaugrana i li vaig preguntar a l’Íker Romero, lògicament en broma, perquè s’havia lesionat precisament en aquest moment. Em vaig quedar sorprès de la cara que va posar perquè vaig veure que se li feia un nus a la gola només escoltar parlar del tema.

Ahir, escoltant-lo a RAC1, em vaig donar compte del que li passa. Està totalment decebut amb els metges de la selecció espanyola, no li van explicar la veritat. Van deixar que s’acabés de lesionar. Sort que el metge de la selecció és el del Valladolid perquè si fos el del Ciudad Real jo també estaria cabrejat com ell.

El cert és que, un cop més, el tema de les seleccions està d’actualitat. L’Enric Masip deia l’altre dia, no recordo on, que quan des del club es van interessar per la lesió de l’Íker el metge de la selecció es va indignar, el senyor es va ofendre perquè es dubtés de la seva capacitat. I ara què? El fotaran al carrer o li faran un homenatge per ajudar a l’equip favorit dels qui manen? (el Ciudad Real, pels no iniciats). Ara el Barça les haurà de passar “canutes” uns quants partits, pocs d’importants encara sort, perquè un indocumentat la va espifiar? Qui indemnitza al Barça, que és el que paga al senyor Romero? L’Asobal? El metge? Jo, potser? (no vull donar idees). L’handbol, amics, està acabat mentre ens dirigeixin quatre vividors que ja fa masses anys que viuen del “cuento”. Renovació ja!

Victòria contundent

A la primera jornada de Lliga no t’has de preocupar del resultat, queda molt camí, però en aquest cas la victòria davant del Joventut et treu el regust de la derrota a la Lliga Catalana. El partit no va ser per tirar coets, però el darrer quart el Barça va oferir una bona imatge.

El debut d’en Daniel Santiago immillorable. Un dels màxims anotadors el primer dia i jugant per l’equip. Ja ho deia, un gran fixatge.

Quin partidàs!!!

Feia temps que no gaudíem tant al camp. Al quart d’hora de partit ja guanyàvem per tres gols i esperàvem un resultat d’escàndol que al final s’ha confirmat. Iniesta, Xavi, com no Messi, Eto’o...no pots destacar-ne cap perquè quedaries malament amb els altres. El cert és que si arribem a tenir sort en fem deu. Un partit estratosfèric que ens ha fet sortit a tots del camp, a la fi, amb un somriure.

Absència destacada

En Manel Vich no estarà avui al Camp Nou per anunciar-nos les alineacions. Serà la quarta absència en 50 anys. Es casa el seu fill. Les altres tres vegades van ser per malaltia i també pel casament de la seva filla. A mi el que sempre m’ha cridat més l’atenció és que no cobra per fer la seva feina. Si això ja és digne d’esmentar atesa la dedicació encara ho és més a l’entorn d’un esporta de milionaris.

Victòria de cinc gols a la pista del Drammen

El Barça d’handbol ha resolt el primer partit europeu amb una victòria a domicili. El Drammen és un equip molt renovat i molt jove que defensa de forma contundent. El Barça, però, no ha vist en cap moment perillar la seva victòria tot i el 19 a 20 en que s’ha trobat ben entrada la segona part. Bon partit d’en Boldsen, que cada dia m’agrada més, i un segon partit d’en Ben Amor per l’esperança. No és una estrella però és un jugador que pot ajudar al propi Boldsen ha descansar els seus minuts.

No tenen notícies

Els mitjans esportius, especialment la premsa, no sap de què parlar. Ara fa tres dies que parlen d'en Messi, primer pel gol de l'altre dia i ara per jugar dissabte contra el seu amic el Kun Agüero. On està la notícia? A qui li pot interessar el més mínim si jugarà contra el seu "amiguet"? El pitjor és que ara tot són flors i si s'està deu partits sense marcar li treuran el fetge.

En Messi salva els tres punts

Ja ho he dit aquest matí. Aquests partits que tothom dona per guanyats abans de jugar-los són terribles. El Barça les ha passat canutes i només la genialitat d’en Messi ens ha salvat els tres punts. Tot plegat ha anat així perquè en Guardiola ha fet proves amb el sistema de joc i algú encara està buscant la seva posició. Total: Messi i deu més.

L’únic al•licient: veure quants gols marcava en Noddesbo

Partit soporífer. D’aquells que has de buscar al•licients de tota mena per no fer una clapadeta a la grada. Hem estat pendents de si en Noddesbo arribava als deu gols, que si que ho ha fet, i de veure com jugava en Ben Amor, que li ha posat molta voluntat però que encara li falta conèixer als companys. Poc més. Pallissa al Torrevella i tres punts al sarró.

Per cert que l’hoquei també ha guanyat a la pista del Lloret, en partit ajornat, per tres gols a quatre. Després de jugar dijous, divendres, dissabte, diumenge i dimarts ja és molt haver pogut treure el partit endavant. Si als del futbol els fessin jugar quatre partits en una setmana s’encadenen a la porta del Nou Camp.

Un gran fixatge: en Daniel Santiago ja és del Barça!

Dos metres i setze centímetres al servei dels postres colors. Un intimidador, anotador i lluitador. En Joan Santa Regina és testimoni que sempre he dit que estàvem bojos de no fitxar-lo. Aquí el tenim, una gran noticia! El Barça ja té el pivot que necessitava.

Ben Amor i Shakhtar

Avui aniré amb la Llum i en Jordi a veure l’handbol. Estic desitjant veure com arriba al club en Ben Amor perquè ens cal que s’adapti ràpidament, ara que tenim a l’Iker lesionat. És un central totalment diferent a en Boldsen, això està bé, dels que fan circular la pilota, això encara està millor.

L’equip de futbol té un desplaçament important. Per mi el Shakhtar és el tapat del grup, el rival més complicat. Guanyar avui seria, des del meu punt de vista, pràcticament decisiu i ens donaria tranquil•litat per seguir avançant camí de la ronda següent. Veurem.

El hoquei guanya la Copa Intercontinental

L'equip ha sumat un nou títol i completa una temporada on ho ha guanyat tot. Quan passa això poca cosa més es pot dir. Aquest bloc està resultant imparable.

I arriba en Ben Amor

El central de Tunísia arriba per donar descans a la primera línia, ara que l'Iker està lesionat. En principi es quedarà fins a final d'any, quan torna en Romero, però si funciona jo me'l quedaria perquè a aquest equip no li sobren els efectius i qualsevol incidència ens pot espatllar al temporada. Sort Oulid!

L'Iker Romero de baixa

L'Iker Romero no ha superat les proves que li han fet i s'ha d'operar. Dos mesos de baixa, per sort en el moment que tenim menys partits complicats tret del desplaçament a la pista del Portland. Quina llàstima, ara que estem en plena forma.

Victòria contundent a Saragossa

Aquesta tarda he vibrat veient com el nostre handbol s’ha passejat per una de les pistes més difícil de la Lliga: la del CAI. Cada vegada estic més content dels tres fixatges que hem fet i estic meravellat de la temporada que està fent en Lazslo Nagy. A més, de forma incomprensible, el Ciudad Real ha punxat a la perillosa pista de l’Arrate. Aquesta Lliga ha començat molt bé pel Barça.

Sànchez Llibre i Pedro Tomàs, personatges propis de l’Espanyol

Diuen que el Barça ha guanyat amb l’ajuda arbitral de forma premeditada perquè la Federació afavoreix als grans. No deuen recordar que el seu gol l’han fet de forma il•legal. El del Barça també, és cert.

Diuen que els merders els ha fet l’afecció del Barça. Home, als Boixos Nois el Barça no els deixa entrar al camp i ells els han deixat passar amb un camió de bengales.

Com sempre gent molt objectiva.

La decadència del futbol

Quina pena d’Espanyol-Barça. L’àrbitre un sonat que es menja un penalty a favor del Barça, que li regala el primer gol a l’Espanyol i que no treu cap targeta que no sigui per protestar, aquestes si perquè és un xuleta i no tolera que li diguin res. La seguretat uns ineptes que deixen entrar als Boixos Nois amb un camió de bengales, que acaben al cap dels seguidors de l’Espanyol, segurament per cridar “puto Barça” (que és la única frase que són capaços de recordar). La Llotja amb el Sànchez Llibre que és un maleducat i en Laporta fora de si perquè algú li ha dit que els merders dels Boixos Nois són culpa seva, que ja té delicte sabent que l’han amenaçat de mort a ell i a tota la seva família. En Guardiola que, quan perd, treu a la meitat dels defenses i acaba jugant amb cinc davanters, de manera que encara costa més entrar perquè ho ha embussat tot. L’Henry que marca un gol però que en falla deu. En Messi que ha desaparegut perquè a ell només el motiva jugar amb Argentina. Que voleu que us digui, en aquests moments estan empatats a un, encara estan jugant, i m’és del tot indiferent com acaba. Aquest partit fa fàstic, la veritat.

Un moment. Penalty a favor del Barça que no ho era. Xuta Messi. Gol. I ho celebra amb els Boixos Nois, demencial. Sento vergonya aliena d’aquest equip que celebra els tres punts amb aquesta xusma.

A desplomar als pericos!

Podeu pensar que estic xerrant abans d’hora però és que estic convençut que avui desplomarem als pericos. Ho penso amb un raonament lògic: el més dolent dels suplents del Barça seria titular indiscutible a l’Espanyol i el jugador més preuat de l’Espanyol no seria ni suplent al Barça. Obvi, no?

El que és cert és que l’Espanyol ha començat molt bé la Lliga i el Barça ha estat més intermitent. Avui, però, es girarà la truita. N'estic segur.

Necessitem un pivot urgentment…i potser un base

Ja estem al carrer de la Supercopa de bàsquet. Hem lluitat tot el partit però amb un parell d’errades finals el Tau ens ha guanyat. No hem jugat gaire bé, la veritat. A aquest equip li falta un cinc amb urgència o no ens menjarem res. I atenció amb la posició de base perquè en Sada i en Barrett estan fluixos, tot i que també és cert que estem al començament de la temporada. Cal esperar, però amb dos títols que els hem vist marxar.

Exemple de professionalitat

En Gudjhonsen agradarà o no, el que ningú podrà qüestionar és que és un professional de cap a peus. No juga ni per equivocació, mai protesta i quan surt si deixa el fetge mentre els cracks estan guardanr forces per dissabte (no he entès mai que necessitin tantes forces, quan hi ha esports que són trenta vegades més esgotadors i competeixen tres vegades cada setmana). Alguns em podeu dir que "amb el que cobra ja pot" i teniu raó, però també coincidireu amb mi que altres que cobren molt fan el que els hi dona la gana i parlen fins i tot sota l'aigua.

Santiago, una gran opció

Que pel bàsquet ens fa falta un pivot alt no és desvetllar cap secret. Després de la marxa d’en Kasun cal un reforç important abans d’iniciar la Lliga.

Es parla d’en Santiago, el pivot de l’Unicaja. Per mi és la millor opció que hi ha. Coneix perfectament la Lliga, agafa rebots, és intimidador i, a més, suma punts. No tinc cap dubte que si el fitxem serà un gran encert.

Carretada de gols i cap a casa

Què voleu que posi amb una pallissa com aquesta? Sis gols a domicili ho diuen tot. Que ha estat el millor resultat del Barça a El Molinon també. Un partit fantàstic d'en Iniesta, molt ben acompanyat per en Xavi, i l'equip que tants dubtes desperta aconsegueix tenir marge fins dimecres, que ens visita el Betis.

La Penya ens ha trepitjat

Poca cosa a dir. La Penya ens ha passat per sobre i ha guanyat la Lliga Catalana amb tota justícia. Un Barça desdibuixat no ha entrat en el partit en cap moment. Únicament s’ha salvat en Frank Vázquez, que ha fet un partidàs. Ni en Navarro s’ha salvat de fer un partit mediocre. A destacar que en Barton no ha fet ni un sol punt i que el Barça necessita un pivot alt amb caràcter d’urgència o estem perduts. Bé, això només fa que començar però quina garrotada!

L’equip de basquet il•lusiona

El primer partit al Palau ha servit per demostrar que aquest equip ha fet un salt endavant molt important. Era previsible. Tenim els bons de l’any passat i uns fixatges que han estat a bon nivell, especialment en Barton i l’Andersen que han fet el que han volgut des de la línia dels tres punts i des de sota de la cistella, respectivament.

Demà tenim final amb la Penya. No hem de tenir cap problema perquè ha baixat molt de nivell respecte a la temporada passada. A les baixes conegudes d’en Rudy i en Barton s’hi afegeix la lesió d’en Ricky.

L’anècdota de la jornada l’ha protagonitzat en Samb, que només ha jugat 4 minuts però ha encistellat dos triples nets.

Breu sopa barrejada de dissabte

L’Henry està malalt i no jugarà demà. Fantàstic, jugarem amb onze.

Ara marxaré cap al Palau a veure les semifinals de la Lliga Catalana de basquet. El Barça ha de vigilar de no refiar-se del Manresa, tot reservant forces després de veure com el Joventut guanya al Lleida.

Els diaris esportius no saben de què parlar i diuen que la gent no va al camp del Barça perquè l’equip no motiva. Amics, la gent no va al camp perquè fins ara els partits eren de costellada. Espereu que vingui un Chelsea o un Madrid, veure-ho.

Faig tard...després comento el basquet...

El moment de la veritat

Aquest cap de setmana tenim Lliga Catalana de bàsquet al Palau. Després d’una pretemporada magnífica ara és l’hora de la veritat. A priori no hem de tenir masses problemes a la semifinal amb el Manresa i ens ho jugarem tot diumenge contra la Penya, molt més feble després de la baixa d’en Ricky i la baixa d’en Rudy. Personalment tinc ganes de veure com ha tornar el Navarro, com juga en Barrett i confirmar que hem fitxat al millor pivot d’Europa, des del meu punt de vista: l’Andersen.

Bomba a la Lliga d’handbol

L’altre dia us comentava que el Valladolid era un equip que juga força bé i que seria perillós, sobretot a casa. Doncs ahir, en partit avançat de la segona jornada, es va carregar al totpoderós Ciudad Real! Sens dubte una gran noticia i una lliçó a tenir en compte per la resta dels equips.

L’etern debat de les alineacions

Els de la premsa esportiva convencional no n’aprenen. L’any passat van omplir cents de pàgines parlant de quin dels quatre cracks – Eto’o, Ronaldinho, Deco i Messi - quedaria fora, quan altres dèiem que la temporada era molt llarga i les lesions, la baixa forma, etc. faria que tots tinguessin oportunitats de jugar. Ja sabeu com va acabar la cosa: únicament van coincidir en un sol partit. La resta de la temporada entre lesions, “farres”, concerts de tambor, seleccions i altres imponderables no varen coincidir.

Doncs ara tornem-hi. Que si el pobre Bojan no juga, que si l’Henry juga millor de nou, que si l’Eto’o juga al lateral. Amics meus, deixeu-vos de tonteries. El Barça juga una carretada de partits al cap de l’any i cap dels rivals és igual, ni és el mateix jugar a fora o a casa, ni és mateix un partit de tornada d’una eliminatòria que un de Lliga on la única estratègia possible és anar a guanyar, etc. El Barça no ha de confeccionar un onze ideal, el que ha de fer és treure a cada partit a qui més convingui i a la posició que més interessi. I deixem que els homes de futbol facin el que creguin adients. Els afeccionats no en tenim ni idea de segons quines coses. I els periodistes esportius menys.

Un Barça fluix, però victòria al sac

Un partit tediós i molt pitjor que el que varem jugar dissabte però ens hem endut els tres punts, les coses del futbol. El més rellevant és que la defensa trontolla completament en les jugades a pilota parada, tot i que el millor del partit ha estat en Piqué; que l’Henry i l’Eto’o tenen la pólvora mullada, tot i que hi posen tot l’esforç fins i tot en la pressió; i que en Guardiola “cruifeja” i comença a fer uns canvis estranys. Els portuguesos, per cert, molt mediocres.

Voteu l'ADN Blaugrana!

Avui s’inicia el procés de votació dels Premis Blocs Catalunya 2008, que pretenen prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa.

Aquest bloc participa en aquest procés final a la secció d’esports. Us estaria molt agraït si el volguéssiu votar.

Només cal accedir a l’enllaç: http://www.premisblocs.cat/llista?categoria=5 i votar, es clar.

Gràcies per endavant, salutacions i visca el Barça!

Poca broma

Demà tenim partit de la Champions i resulta que és el més difícil dels que juguem a casa. Esperem que l’equip superi la pressió que imposen els propis afeccionats i la premsa i s’endugui la victòria. Si no és així ja tenim drama. I és que el Barça és així, s’ha de guanyar si o si.

Avui he estat llegint i escoltant que si l’Henry està desmoralitzat, que si l’Eto’o està acabat, que si els joves juguen bé perquè no els marquen, etc. I és que mai veiem res positiu. Sóc l’únic que creu que l’altre dia no varem jugar molt bé però que hauríem pogut guanyat de pallissa?

Deixem-nos de tonteries i anem demà a recolzar a l’equip des del primer minut, a veure com ens va.

Volem una estació de Metro, es clar

El Departament d’Esports de TV3, per mitjà de la seva web (http://www.elsesports.cat), ha impulsat una campanya per aconseguir que la futura línia 9 del Metro de Barcelona tingui una estació amb el nom de Camp Nou. No és res original, això ja es pot trobar a moltes ciutats –Madrid i Bilbao, sense anar més lluny-, però han estat els primers en pensar-hi.

Crec que és important donar-hi suport per ajudar, sobretot, als centenars de turistes que cada dia visiten l’estadi, o que van a un partit, i es perden en el galimaties de les parades de Metro. I perquè no serem menys que el Real Madrid, no? Per cert, algú es vol jugar amb mi una coca-cola que els pericos demanen una parada, encara que no tinguin Metro?

Victòria treballada

Ja ho vaig dir el 17 de juliol, ho podeu mirar. El primer partit de Lliga amb el Valladolid no era gens senzill i l’equip s’ha tingut que esforçar de valent per guanyar. La millor notícia és que s’ha guanyat des de la primera línia i des de la defensa, precisament els dos punts febles de la darrera temporada. Un gran partit de l’Íker, en Nagy i, sobretot, en Hansen en atac i una defensa consistent ens han permès aconseguir els tres punts, avui que les segones línies i la porteria han estat més sòbries, tret d’uns moments d’en Rubén Garabaya i d’en David Barrufet. Tres punts i a continuar treballant.

Empat del tot injust

El Barça podia haver guanyat de golejada i no ha passat de l’empat. El Racing no ha fet res en absolut però ha marcat un gol, de falta inexistent, i s’ha endut un punt. Destacar el partit d’en Sergi Busquets, el millor del Barça en el seu debut a la Lliga, i el pèssim partit de l’Eto’o que o espavila o se li presenta un futur difícil. Al final del partit ja hi havia mocadors, no ho entenc. La gent exigeix massa a un equip en formació que ha merescut guanyar en tot moment.

Ha començat la OK Lliga, amb certes dificultats pel Barça

Un partit típic de les primeres jornades. Tant el Barça com el Mataró han estat imprecisos en defensa i ha guanyat el que ha tingut més experiència: el Barça. Poca cosa més a dir. El Barça no presenta cap novetat de la que puguem parlar. Manté en la seva totalitat el bloc que la temporada passada ho va guanyar tot i esperem que aquest continuï en aquesta mateixa línia.

Sort Eric!

S’ha confirmat la marxa de l’Eric Gull. Em sap molt de greu, tot i que entenc perfectament que s’hagi arribat a un acord amb el jugador, perquè jo encara crec que és un jugador extraordinari. Un llàstima que les lesions i la pressió de les exigències d’un club com el Barça no l’hagin deixat triomfar. En tot cas, sempre ens quedarà el bon record d’aquells partits que marcava deu gols per l’escaire de la porteria. Llàstima que els veiem contra la nostra porteria.

L’Eric Gull ha viscut una situació difícil a Can Barça però mai ha estat polèmic, ni s’ha queixat als mitjans o ha fet una mala cara als partits o en les seves presències en públic. Ha estat un gran professional al que la sort no l’ha acompanyat. Espero que tingui tota la sort del món i que li vagi molt bé. Veure’l jugar al cent per cent és un plaer per tots els que ens agrada l’handbol. Sort Eric!

Valero Rivera, l’home que mai deixa indiferent

Tinc dos amics que no poden veure en Valero Rivera. A mi sempre m’ha causat indiferència, la veritat. Molt carismàtic no és, certament.

Un d’ells diu que si el seu Barça l’hagués entrenat algú altre ara tindríem més títols. Home, és una mica injust. Els títols són mèrit del qui té la responsabilitat, encara que no només sigui seva. No ho sabrem mai, però. Potser té raó.

L’altre diu que quan retransmet els partits d’handbol sembla el malaguanyat Domingo Balmaña amb el seu famós: “totalmente de acuerdo José María”. És cert, ho sembla. Fa la pilota per sistema, li agrada quedar bé amb tothom. Però em sembla un acte de cortesia, ja que li deixen fer un “bolo”.

Ara direu perquè parlo d’en Valero Rivera. Teniu raó. Avui un tercer amic m’ha comentat que llegís la columna que ha escrit al diari dels pericos que em quedaria bocabadat. Tenia raó. Què li agafa a aquest home per demanar públicament a en David Barrufet que no deixi la selecció espanyola d’handbol? Qui li he demanat el parer? En David Barrufet ho ha estat tot a l’handbol i té tota la lògica que deixi la selecció després d’una medalla. Quina millor manera de plegar? Per quin motiu escriu això, per atribuir-se una part de l’èxit d’en David Barrufet? Per recordar-nos a tots que ell l’havia descobert? Jo no entenc que li agafa.

A mi ja em va cridar l’atenció fa poc quan va dir, perquè ara és un home poliesportiu que parla tant d’handbol com de l’esport que faci falta, que l’Aito no hauria d’haver estat mai l’entrenador de la selecció espanyola. I ho diu a l’endemà, com qui diu, d’aconseguir una medalla de plata que tenia regust a or. Deia que l’Aito és tant bon entrenador com fred i insensible. Em va fer gràcia perquè és, precisament, com descriu en Valero el primer dels meus amics.

El que deia, un home que mai deixa indiferent.

Que en Messi prengui nota

Tant que anhela anar a jugar amb la selecció i ara resulta que en Maradona diu que és un prepotent futbolístic i que és massa individualista. Això després de guanyar la patxanga dels JJOO i de ser decisiu en el recent partit de classificació pel Mundial amb Paraguai. No vull pensar que diran el dia que perdin.

Que prengui nota i es dediqui al Barça que és qui el paga i el que lluny de criticar-lo li ha donat la condició de líder i de capità. Que es noti.

La darrera jugada de la Supercopa d'Espanya

El Barça guanyava d'un gol i es pasava la pilota per perdre el poc temps que quedava. En Kasper, a un segon, llença la pilota a l'altre camp amb la mala sort de que toca al sostre i els àrbitres donen pilota pel Ciudad Real, en comptes d'un salt neutral. La jugada no queda en res i el Barça és campió.

(val la pena escoltar com els del Ciudad Real encara canten el "a por ellos"...)

Gol de Laszlo Nagy, a la Supercopa d'Espanya

En un dels moments més crítics del partit, quan els àrbitres ja s'havien posat la samarreta del Ciudad Real, el Barça atacava i lluitava per sumar més gols a la seva casella. En Laszlo Nagy acaba resolent una difícil situació, deixant anar el braç.

El Barça i la Diada

El Barça sempre ha estat present al monument d'en Rafael de Casanova. Avui han assistit a l'ofrena en Roger Grimau, en David Barrufet, en Manolo Cadenas, l'Íker Romero, en Pep Guardiola i la directiva en ple, presidida per en Joan Laporta.

Copa Catalunya: ara parlen els pericos

En Joan Colet ha manifestat que l'Espanyol potser no participa en futures Copes de Catalunya pel tracte de favor que dona la Federació Catalana al Barça. Home, tracte de favor jo diria que no en tenim. Al contrari, organitzen els partits quan tenim setze jugadors amb les seleccions. Quin tracte de favor!

L'Espanyol s'ho de repensar. Deixar perdre l'únic títol al que té opcions seria una pena!

La Copa Catalunya i el magre paper de la Federació Catalana

Molta gent es queixa que les seleccions interfereixen el bon desenvolupament de les competicions i va la Federació Catalana i organitza la Copa Catalunya al començament de temporada. Es a dir que ara no només tenim que cedir a 15 o 16 jugadors a les seleccions, també hem d’enviar als altres a jugar aquesta costellada. Ni de conya.

La Copa Catalunya ha de ser un torneig de prestigi que han de jugar els millors equips del país a ple rendiment i amb tots els seus efectius. Si la Lliga acaba un diumenge, per exemple, perquè no es juga la Copa el dimarts i dimecres següents? Aleshores el Barça i l’Espanyol, que tenen jugadors a les seleccions, no tindran excusa per no anar amb tots els efectius. És més, hi aniran encantats. El Barça per coherència amb el seu tarannà nacionalista i l’Espanyol perquè així podrà guanyar alguna competició una vegada a la vida.

Jerome Fernández (capítol segon)

Una persona propera a en Jerome Fernández m’ha escrit dolguda pel meu article d’aquest matí. El cert és que m’ha sabut greu perquè, així mateix li he dit, jo no critico en Jerome Fernández persona, critico al jugador. És cert, però, que l’article pot ferir a família i amics. Els hi demano disculpes.

M’ha argumentat la seva marxa i li he ofert publicar un article seu el dia que vulgui. Quan en tingui ganes i quan dir segons quines coses no el perjudiqui. El cert és que m’he quedat parat amb el que m’ha comentat, tot i que segueixo reprovant les formes de la seva marxa. En tot cas, quan vulgui podrà manifestar-se i jo li donaré tota la difusió que pugui.

Crec que en Jerome s’ha equivocat en la seva actitud dels darrers temps i crec que no ha entès que els anys no perdonen i que el seu rol a l’equip havia de canviar. En Demetrio Lozano és un exemple de com hauria d’entendre en Jerome Fernández el futur. Ara, però, ja és tard. Ara és un rival, que no enemic, al que xiularem amb totes les forces. Marxar al Ciudad Real és imperdonable.

Jerome Fernández, el Figo de l’handbol

Home, hi ha una diferència important. En Figo va marxar quan era una figura i en Jerome està més acabat que jo. El que no m’explico és què li està passant al Ciudad Real darrerament. Com pot cometre errors com aquest o com el del fixatge d’en Luc Abalo, que és un jugador inferior als que juguen en el seu lloc a l’equip manxec. Bé, per mi perfecte.

En Jerome ha estat set anys a Can Barça i no ha aconseguit connectar mai amb la gent. És el clàssic jugador prepotent i xulesc que no interessa per un club com el Barça que sempre s’ha distingit pel fer pinya i on tots els jugadors són iguals, independentment del que cobrin o juguin.

Jo dels seu set anys d’en Jerome només recordo una cosa i és negativa: un programa de TV que varen fer fa anys, explicant un dia a la vida d’un jugador, potser era en Masip o l’O’Callaghan, on es veia en Jerome arribant amb cotxe a l’entrenament amb una desídia i una desgana que em va cridar l’atenció. Imagineu-vos el que recordo d’ell.

Avui és un gran dia. Ens hem tret de sobre un paquet i, a sobre, l’hem col·locat al nostre màxim rival. A més, ens ha proporcionat la gran oportunitat de xiular-lo sorollosament el dia que vingui al Palau. Un diversió més.

Jo estic content. Fa temps que li deia a la Llum i a en Joan, els meus companys d’handbol, que aquest individu no podria assumir que els anys passen i que hauria d’estar-se més temps a la banqueta. És massa prepotent per encaixar-ho.

Doncs res, ja tenim el Figo de l’handbol.

Gran cap de setmana amb l’handbol

La Llum i jo estem cansats però satisfets. A la Supercopa ens ho hem passat de maravella veient com, d’una vegada per totes, el nostre equip ha doblegat al Ciudad Real.

L’equip ha guanyat nivell amb els fixatges. La defensa, el nostre gran problema, ha millorat d’una manera espectacular. No desvetllo res si dic que la defensa i l’estratosfèric partit d’en Kasper varen ser decisius al partit d’ahir. Atacar davant d’en Boldsen és com xocar amb la paret de casa i en Jernemyr fa fins i tot por veure’l a prop. En Hansen va lluitar però no va tenir massa sort des dels 9 metres. Ja tindrem temps, però, de veure als 3 jugadors en la seva millor versió.

Ara ja sabem perquè l’Asobal no va posar entrades a la venda abans. Ja les havia venut totes al Ciudad Real. No només van pensar en fer la final a Albacete, la capital de provincia més propera a Ciudad Real, també es varen encarregar de que el pavelló fos absolutament seu. No exagero si dic que del Barça hi havia mitja dotzena de persones d’una penya de Cuenca, un matrimoni d’Alacant, una senyora i el seu fill de la mateixa Albacete, la Llum, jo i quatre persones desperdigades pel camp. Una onada blaugrana, vaja. A la Llum i a mi fins i tot ens varen xiular quan entravem al pavelló. No cal que us digui que al final del partit només se’ns veia a nosaltres. Fins i tot vàrem acabar enmig de la pista, amb la xicota de premsa de l’Asobal intentant fer-me fora de la celebració. Pobreta, com va perdre el temps.

El Barça d’handbol és un equip. I no em refereixo als jugadors, em refereixo al conjunt: a totes les persones que viuen el dia a dia de l’equip. A l’handbol del Barça tothom té el seu paper. Des del primer dels col·laboradors a la pricipal estrella de l’equip. I això sempre acaba donant resultats. M’agradaria destacar els esforços que van fer els directius i delegats del Barça per aconseguir que entrés al partit un culé que es va quedar sense entrada i venia de fora. Això ho diu tot de com és aquest grup de professionals.

Ara a celebrar la victòria un parell de dies, però sense deixar d’entrenar perquè diumenge tenim un partit dels que no val a badar: el Valladolid.

Gràcies, equip, per aquest cap de setmana.

Campions!

Hem tornat d'Albacete amb moltes anècdotes, vídeos, fotos...a la tarda prometo dedicar-me a penjar-les i a escriure sobre el tema. De moment només dir: JA SOM CAMPIONS!

Com està el tema de les seleccions?

Potser s'hauria de forçar més la màquina amb el tema de les seleccions. Ens posem a primera plana dels diaris de mig món amb el tema d'en Messi i els JJOO i després ens quedem indiferents quan marxa tot l'equip, pel fet de que TAMBÉ afecta a tots els altres equips de la lliga.

El futbol ha de canviar. Si el basquet, per posar un exemple d'esport d'equip igualment professional, por jugar tot l'any de forma continuada i a l'estiu fer totes les competicions que facin falta, per quin motiu el futbol no ho pot fer?

En Joan Laporta ha liderat aquesta moguda. Només ell la pot seguir liderant, entre altres coses perquè serà l'únic que tindrà coratge per plantar cara a qui sigui. Els altres estaran menjant canapés.

A per la Supercopa, amb ganes de veure els nous fixatges

La Llum i jo estem descansant a casa esperant sortir demà al matí cap Albacete per anar a la Gala Asobal i al partit de la Supercopa. Tenim ganes de veure si en Boldsen segueix jugant de central com es jugava fa anys, al xoc; si en Hansen les clava des del lateral tot i la seva joventut; i si en Jernemyr és la muralla defensiva que tanta falta ens fa. A veure si d’una vegada per totes aconseguim guanyar a un Ciudad Real que l’any passat estava intractable però que nosaltres pensem que aquest any el podrem doblegar. Força Barça!

Amics cent per cent culés

La Carmen i en Pepe, uns amics de Panamà, celebren el seu aniversari el mateix dia i de la millor manera, regalant-se samarretes del Barça. Visca la Carmen, en Pepe i el Barça!

Un record per en Joan Segarra

Jo no he vist jugar a en Joan Segarra, obviament, però que a una persona de 81 anys encara avui se l’anomenés “el gran capità” i que totes les informacions destaquin la seva cavallerositat ho diu tot d’ell.

Avui els culés estem de dol, ens ha deixat una de les nostres insígnies.

El permís de l'Eto'o

Crec que en Guardiola s'ha equivocat tremendament donant un permís a l'Eto'o per assumptes propis, molt més després de tota la controvèrsia d'aquest estiu i després de la derrota de diumenge. L'Eto'o és un més i si no té seleccions, on no tenim més remei que deixar-lo anar, o un tema de vida o mort, ha d'entrenar com qualsevol altre. Si aquest fet passés en un altre equip i amb un altre entrenador ja estariem dient que s'ha baixat els pantalons. El cert és que ho sembla.

Amb el cap a la Supercopa

Vagi per endavant que si no fos per la feina feta per l’Asobal la lliga estaria més a prop del paleolític que no pas on està, però fan coses realment estranyes.

Aquests dies he estat parlant de la Supercopa, on no hi ha venda anticipada d’entrades, que es celebra en un lloc i amb uns horaris dissuasoris, etc. Avui encara he trobat un parell de detalls més de l’esdeveniment.

A la nota de premsa de l’Asobal es comenta que la Gala Asobal, que es fa dissabte, és a portes obertes perquè els habitants d’Albacete puguin gaudir-ne. Fantàstic. Però tenint en compte que també s’ha dit que actuaria l’Edurne i que Albacete està de festes, no s’acabarà convertint en una patxanga? No acabarem ballant una conga? I els que no som d’Albacete podrem entrar?

L’altre detall. Capacitat del pavelló: 2.400 persones, en una sola grada. A la pràctica serà de 2.000, perquè els del Ciudad Real vindran amb els càntirs, les botes i els tambors i necessitaran espai. Això només fa que confirmar que fan les coses de cara a la galeria. Ja no compten que hi vagi la gent, només ho fan itinerant perquè volen poder dir que fan els impossibles per promocionar l’handbol arreu.

Ja us explicaré com acaba tot plegat.

Falta de gol

Un partit mediocre i, sobretot, falta de gol. Mal començament i quinze dies escoltant lamentacions dels que ho veuen tot fosc. Ara el que cal és que en Guardiola reflexioni sobre com ha anat el partit i a millorar. No val la pena donar-hi més voltes.

L'Iker i en Demetrio lesionats

Deixem els jugadors pels JJOO i ens tornen lesionats. Aquest cop li ha tocat a l'handbol. L'Iker Romero i en Demetrio Lozano estan lesionats i són dubte per la Supercopa, comencem bé. Per sort ens hem reforçat bé a la primera línia i ens en sortirem, però no és la millor noticia per començar la temporada.

Si treu les boles en Laporta el sorteig no ens va millor

Volien evitar la Juventus i el Bayern i ho hem aconseguit. Ens ha tocat l’equip més assequible, encara que en Guardiola dirà que és un rival perillós: l’Sporting portugués. A més, a la “Juve” se l’ha menjada el Real Madrid. Millor impossible.

A sobre ens ha tocat el suissos del Basel i el Shakhtar. Si quedem eliminats ha de plegar en Laporta, en Txiki, en Guardiola i jo de soci, quasi. I tornant al Madrid li ha tocat el Zenit, també. Que vigilin que les poden passar canutes!

Per una vegada a la vida la sort ens ha acompanyat.

Eric Gull, el retorn

És possible que l’Eric Gull hagi estat a punt de deixar el Barça, per voluntat pròpia o per decisió del club. El fet, però, és que segueix a Can Barça i jo me n’alegro molt perquè és un dels jugadors que més m’agraden. M’agrada perquè juga un handbol de la vella escola; és un lateral dels que fa circular la pilota i dels que juga obert per trobar millor el forat a la defensa. Jo encara crec que l’handbol es juga així, segurament vaig confós.

Aquest serà l’any de l’Eric Gull, no en tinc dubte. Segur que ja s’ha recuperat del tot de les seves lesions i que aconsegueix els minuts que l’any passat no va tenir. Defenses tremoleu, l’Eric Gull ha tornat.

Kasun, el final esperat

Quan no et vol l’entrenador ni el secretari tècnic ho tens francament malament. Aquest és el cas d’en Kasun, un home que ens feia vibrar amb algunes jugades però que el seu rendiment global no passava de mediocre, tot i la bitlletada que ens costava. Ara, però, cal fitxar un pivot alt amb caràcter d’urgència, perquè la temporada és llarga i els objectius molt ambiciosos. A fitxar!

Avui tenim sorteig

I un objectiu: evitar a la Juventus i al Bayern. Jo sóc dels que penso que ens interessa un grup més aviat fort, per evitar que l'equip ho vegi fet abans d'hora, però si podem evitar a segons qui molt millor. A veure si tenim una mica de sort.

Com volem que la gent vagi a l’handbol?

Encara que sembli impossible porto des del mes de juliol intentant resoldre el tema de la Supercopa d’Espanya d’handbol. Em sembla perfecte que es faci a llocs on cal promocionar l’handbol, tot i que sigui una ciutat al costat mateix de Ciudad Real, però es que no es pot organitzar pitjor.

Fins a finals de juny no va aparèixer a la web de l’Asobal la data del partit. Fins aleshores sortia on es podien comprar les entrades i a quin hotel anar de l’any 2007!. Quan surten les dates se m’acut mirar hotels d’Albacete i veig que no hi han places pràcticament, perquè resulta que coincideix amb les seves festes! Tot i així aconsegueixo una habitació en un hotel digne. Quan surt més informació, veig que el partit el fan el diumenge a les 18,30h. Immediatament miro horaris d’avions i trens i no n’hi ha ni un per tornar el mateix dia. Posteriorment miro on es poden comprar les entrades, i truco per confirmar-ho, i només es pot fer a les taquilles del pavelló.

Resumint: tenim una habitació a Albacete i haurem d’anar dissabte amb cotxe per tornar a casa diumenge de matinada i l’endemà a treballar. I el millor: no sabrem fins el mateix dissabte si podrem aconseguir entrades. Imagino que no tindrem problema perquè mai s’omplen els pavellons, per desgràcia, però és que amb aquesta organització el que em sembla un miracle es que encara hi vagi algú. Per cert, que ningú faci el comentari fàcil de Madrid perquè l’Asobal està a Catalunya...

El més perillós: Piqué

Per molt que s’hi esforci en Pep Guardiola amb un quatre a zero els jugadors no estan per la feina, encara que vulguin. El més perillós ha estat en Piqué, amb això està tot dit, i la defensa ha tornat a inquietar perquè segueix donant masses facilitats al rival. Cap a casa i a preparar el partit de diumenge, que falta fa.

Laporta forever

En Jan Laporta ha aconseguit salvar el coll i el club pot continuar fent el que ha de fer: treballar. Ahir vaig escoltar la noticia amb gran alegria i, després de felicitar a un amic directiu, vaig voler escriure aquest post, però no ho vaig fer. He volgut esperar a llegir la premsa esportiva. I he fet bé.

Com estic gaudint de veure com analitzen el que no esperaven, com n’està d’emprenyat en Nolla, com miren de fer creure que el recompte no va ser net, encara parlen de formes, de tonteries. Com sempre. El que haurien de fer és agafar i marxar cap a casa perquè ha quedat clar que no tenen cap mena d’influència en el soci, bastant més intel·ligent que la porqueria que publiquen. El pitjor enemic del Barça és la premsa esportiva, que ningú ho dubti. Avui, però, s’hauran de fotre.